AUTOR Juan Gómez-Jurado
EDITORIAL Roca Editorial
ANY 2006
PÀGINES 320
GÈNERE novel·la negra
SINOPSI
El Papa Joan Pau II acaba de morir i a la plaça de Sant Pere s'han reunit moltíssims fidels disposats a donar-li l'últim adéu. Però dos cardenals han estat assassinats seguint un ritual macabre i el Vaticà no vol que aquests actes transcendeixin. La Paola Dicanti serà la investigadora que intentarà descobrir qui és l'assassí, però el pare Fowler, exmilitar nord-americà, li dirà qui és i que la dificultat del cas és trobar-lo (a més de parlar-li sobre un centre de rehabilitació per a sacerdots catòlics amb un historial d'abusos sexuals). En una realitat morbosa i molt perillosa on res és el que sembla i les lluites polítiques pel poder estan a l'ordre del dia, la Paola Dicanti i el pare Fowler desentranyaran el misteri dels assassinats.
El Juan Gómez-Jurado crea unes expectatives altíssimes en el pròleg de les seves novel·les... i el millor és que després les compleix i les supera àmpliament. Si aquest fragment no us incita a llegir Espía de Dios, res no ho farà...
"Nota del autor: Casi todos los personajes del libro están inspirados en personas reales. Esta historia es de ficción, pero muy cercana a la realidad en cuanto al modo de funcionamiento interno del Vaticano y el Instituto Saint Matthew, un lugar real (aunque con otro nombre) cuya propia existencia causa pavor, y del que nada se sabe en España. Tal vez lo más inquietante de esta novela no son los hechos que narra, sino que podrían ser ciertos."
Espía de Dios ens presenta una història que té com a protagonistes la ciència forense i l'elaboració de perfils psicològics. Un sacerdot que ha abusat de moltíssims nens i al qual l'església ha anat traslladant de congregació en congregació intentant tapar les seves agressions sexuals, al final és internat en un Institut la raó de ser del qual és rehabilitar a sacerdots, però que en realitat és una altra cosa.
La mal·leabilitat de la ment fa que a un individu sa li puguin trencar l'ànima, fent d'ell una closca buida que provoca dolor, o una arma letal castigadora o... qui sap. Dos personatges reaccionaran d'una manera diferent als abusos soferts en la seva infància. Descobreix qui és qui llegint la novel·la.
La Paola Dicanti és una dona intel·ligentíssima que ha superat els seus exàmens amb la puntuació màxima. És inspectora i doctora en psiquiatria criminalista. Encara que la seva intel·ligència no l'ajudarà a superar les seves pròpies pors i inseguretats. El Vaticà ha destruït les proves del primer assassinat i tots van a cegues. Ràbia, impotència i indignació seran els seus companys de viatge.
El pare Fowler porta sobre les seves espatlles el pes de la culpa, i l'expiació dels seus pecats el durà per camins insospitats. La seva atracció per la Dra. Dicanti serà el contrapunt d'aquesta història de desmembraments i sordidesa. Aporta coneixements de llatí i del funcionament eclesiàstic necessaris per dur a terme la investigació.
El Fabio Dante, superintendent de la Vigilanza, serà el punt de connexió de Paola amb el Vaticà, encara que serà com tenir l'enemic a casa, ja que el seu principal objectiu és que els assassinats no surtin a la llum. Paral·lelament a la persecució d'aquest assassí, el Vaticà necessita escollir un nou Papa. El Conclave s'ha reunit i res ni ningú ha d'impedir que la política segueixi el seu curs.
Personatges secundaris molt interessants completaran l'univers d'aquest puzle que molt a poc a poc s'anirà desvetllant davant els nostres ulls.
L'estructura de la novel·la és caòtica. Després de cinquanta pàgines de preguntar-me si això era anterior o posterior a allò, si les notes de l'examen de la Dra. Dicanti eren rellevants, si l'expedient metge era actual o no... vaig haver d'agafar paper i boli, escriure dates i escenaris... i tornar a llegir-les, i es va fer la llum. Vaig descobrir que, dels expedients de l'Institut Sant Matthew, hi ha dues seqüències temporals (1994 i 1999); que tots els documents (exàmens, articles de diaris...) són pistes, i que tot el que està escrit són peces d'un trencaclosques del qual comencem a ser conscients de la seva dimensió tot just quan falten cinquanta pàgines per al final, quan el ritme de la trama es torna vertiginós. Si calculeu que no podreu llegir les cinquanta últimes pàgines d'una vegada, no les comenceu i reserveu-les per quan tingueu temps. Si comenceu, no podreu parar.
La premissa de la novel·la és original: sabem qui és l'assassí però no sabem on trobar-lo... llavors, si sabem qui és, per què necessitem una especialista a elaborar perfils psicològics? És que res no és el que sembla. El Juan Gómez-Jurado va deixant pistes subtils, que en el moment de llegir-les em van semblar incongruents encara que no sabia per què, ni on conduïen, però que en realitat no són gratuïtes ni errònies. Quan vaig acabar de llegir la novel·la no vaig poder deixar de felicitar l'autor per tan magistral novel·la. Impressionant. Ja estic desitjant rellegir-la per a gaudir de cada pista en tota la seva dimensió.
Encara que més de milió i mig de persones han llegit Espía de Dios en més de 40 països (la qual cosa ens dóna una idea del seu èxit), crec que els diàlegs del principi són una mica fluixos. Potser haver llegit les seves novel·les en ordre invers al de la seva publicació té la culpa. Després de llegir Cicatriz, El paciente i La leyenda del ladrón, que són obres mestres, em va semblar que el perfil dels personatges descrits al principi no acabava de ser versemblant. Les disputes entre ells em resultaven una miqueta postisses, però, com és habitual en Juan Gómez-Jurado, la història t'acaba atrapant sense remei. I la trama és addictiva... A mesura que vas passant pàgines, més real et va semblant tot i una por irracional et va calant, perquè, tal com diu l'escriptor, aquesta història podria ser real.
Aquest thriller, ambientat al Vaticà, et deixa amb ganes de seguir coneixent més profundament els personatges i els seus secrets. Voleu saber qui és l'assassí de cardenals i les seves motivacions? No ho dubteu més, el Juan Gómez-Jurado us portarà pels carrers del Vaticà per a buscar a un assassí. Però, no confieu en ningú. Res no és el que sembla.
ALTRES NOVEL·LES DE L'ESCRIPTOR
Cicatriz (2015). Ressenya
El paciente (2014). Ressenya
La leyenda del ladrón (2012). Ressenya
El emblema del traidor (2008). Premio Ciudad de Torrevieja
Contrato con Dios (2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada