Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 
Alba és periodista, però l'acaben d'acomiadar i no sap què fer amb la seva vida. Una amiga li aconsegueix una entrevista a una empresa on haurà de fer de suport administratiu, i paguen força malament, i la feina no és estimulant, i... i què? No té res millor, el país és en crisi i ella necessita poder pagar les factures i tenir la independència de viure sola en un pis. S'agafarà a aquesta feina com si fos la seva taula de salvació mentre no trobi alguna cosa més interessant que quadri més amb la seva formació.
El primer dia a la nova feina coneixerà dos homes, Hugo i Nico, dos adonis, dos mascles diferents tant físicament com de caràcter, però que tenen en comú un atractiu salvatge, que faran que el seu dia a dia valgui molt la pena. Més que això, només li vindrà de gust anar a treballar per adelitar-se a veure'ls.
Després de mirades, insinuacions i la sensació que hi ha més del que es veu a simple vista, l'Alba decidirà començar una aventura amb l'Hugo, però la seva sorpresa és que Hugo no juga sol, juga a tres amb el Nico. I tota una nova manera d'entendre la sensualitat, la sexualitat i la vida mateixa s'obrirà davant dels ulls de l'Alba. Estàs preparat per a viure tot un món de possibilitats amb ells tres?
He de reconèixer que Elísabet Benavent em va sorprendre amb aquesta nova trilogia. Sóc seguidora incondicional dels seus llibres perquè les seves paraules transmeten exactament la passió amb què són escrites. Cada frase, cada situació, cada reflexió et provoca. I què et provoca? Doncs sentiments. Pots plorar. Pots riure. Pots sentir tendresa, angoixa, alegria, inconformisme, totes aquelles emocions que segur que has viscut a la teva pròpia pell. I perquè les descriu amb passió, amb humor, amb humilitat i amb amor, les fas teves.
Aquesta saga comença amb força: una parella de tres formada per una dona i dos homes. Una mica fort, no trobeu? I més quan el marc en què succeeix la trama és quotidià i normal, la qual cosa encara fa més estrany que una noia normal, amb gustos sexuals normals de cop i volta sigui capaç de plantejar-se una relació amb dos homes alhora. Però és que en aquesta trilogia una pregunta silenciosa ens colpeja constantment: què és el que és normal?
El primer llibre, Alguien que no soy, té un contingut altament eròtic, tot i que crec que és absolutament necessari en el context en què es desenvolupa, perquè crec que el lector necessita posar-se a la pell de la protagonista. L'Alba pateix una catarsi a partir de la visió de la possibilitat que li ofereix el fet de tenir sexe alhora amb dos homes que l'atrauen poderosament. I de què s'alliberarà l'Alba? Doncs de la repressió autoimposada pel que es considera políticament correcte. Significa això que l'Alba desitjava tenir sexe a tres i no ho sabia? No, significa que perquè algú sigui feliç ha de fer el que considera que és millor, no el que els altres consideren que li convé. I viure amb aquest axioma és una feina tan feixuga, que l'Alba necessitarà treballar amb ella mateixa per a acceptar aquest descobriment filosòfic durant els tres llibres.
A mesura que van passant les pàgines, les escenes sexuals van disminuint, es fan més emotives, no tan descarnades i brutals, i és que el sexe desenfrenat donarà pas a uns sentiments que trencaran un statu quo que és malaltís. I el que en un principi es va presentar com una situació desenfadada i valenta, de mica en mica es va veient que amaga una realitat trista, desesperada, viciada i absorbent.
En el primer llibre, Alguien que no soy, l'Alba ens mostrarà el món nou on ha aterrat. A través dels seus ulls percebrem incredulitat, il·lusió i emoció, i tots entrarem en xoc: ella i nosaltres. I és que, en aquest primer llibre, la sorpresa la durà a viure un camí que no és per a ella. La convertirà en algú que no és.
En Alguien como tú, l'Hugo també bé ens diu la seva, en aquest cas tindrem dos narradors, i ell se n'adonarà que ha trobat sense buscar algú que li complica molt la vida tal com la té muntada ara mateix, però que alhora pot ser la seva salvació. Algú com l'Alba.
En Alguien como yo, afegim el narrador que ens faltava, el Nico, i la novel·la per fi estarà completa, sentirem els pensaments dels tres, les seves pors i les seves esperances, i cadascun d'ells sabrà per fi qui és en realitat, tot i que, al Nico, li caldran dos anys perquè aconsegueixi completar aquest procés.
Aquest camí interior, en aquesta novel·la, s'esmenta però no es veu, i perquè tots nosaltres caminem de la mà del Nico, l'escriptora ens ofereix una quarta part, Tras las huellas de Alba, Hugo y Nico, perquè siguem testimonis del procés del canvi, ja que el tercer llibre et deixa amb la sensació que l'ha acabat massa ràpid i que el final resulta un pèl postís perquè el lector no arriba a copsar com arriben els personatges al moment interior actual.
Com sempre, Elísabet Benavent és una aposta segura. Els personatges són divertits i les trames actuals. I el més curiós és que, un cop acaba una saga, no mata del tot els personatges, els deixa vius perquè els personatges d'altres sagues els trobin, parlin d'ells o els coneguin. En Alguien que no soy, hi ha referències a la saga Valeria, aquí us copio un exemple: "Lo dejamos en manos de profesionales: un estudio de interiorismo de aquí de Madrid. ¿Cómo se llamaba el chico? Víctor algo. Estaba casado con una escritora muy guapa." I, en l'epíleg de Alguien como yo, apareixen els personatges de la saga Sílvia. Sabeu qui és? "Lleva una camiseta de manga corta y la piel de sus brazos está completamente cubierta de tatuajes". És el Gabriel!!
En fi, si encara no heu llegit a Elísabet Benavent, us animo a fer-ho perquè descobrireu una escriptora fresca, divertida i sensual, que sota les seves paraules fàcils i desenfadades amaga una filosofia interior molt interessant. Tal com diu l'eslògan de l'editorial on publica els seus llibres, La suma de letras, "un dia sense llegir és un dia perdut". No esperis ni un dia més a llegir la saga "Mi elección".
Llibres de la saga
1. Alguien que no soy
2. Alguien como tú
3. Alguien como yo
4. Tras las huellas de Alba, Hugo y Nico
L'Elísabet Benavent ens va agrair aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada