22.8.15

Los ojos del dragón. Stephen King (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Un rei. Una reina. Dos prínceps. Un mag. Un drac. Els ingredients necessaris per a construir un conte de fades. Fantasia. 

Fa molts i molts anys, el rei Roland de Delain va matar un drac, el cap del qual està penjat a una de les seves habitacions preferides. Li fa recordar que un dia va ser important, prou valent per a matar un drac. 

Tothom és feliç a Delain. La reina Sasha i el rei Roland tenen dos fills: Peter i Thomas. Peter serà el proper rei i és tal com s'espera que ha de ser un príncep i futur rei: intel·ligent, amable, empàtic, just, guapo, simpàtic. Ho té tot. 

Però aquest conte aviat es converteix en un malson; el conseller del rei és un mag malèvol que necessita que sigui Thomas el qui es converteixi en rei, perquè és més fàcil de manipular... i d'espantar, i d'aquesta manera ell podrà tenir el control sobre el regne. I, perquè Thomas sigui rei, cal tenir en compte que hi ha unes persones que ha d'eliminar: la reina Sasha, el rei Roland i el príncep Peter. Com serà capaç de matar-los a tots sense que ningú sospiti que ell és el culpable? Com és possible que la seva millor arma contra tots sigui la lleialtat que es professen entre ells? Vols espiar amb mi a través dels ulls del drac que va matar el rei Roland? Segur que et portaràs alguna sorpresa...

Vaig llegir Los ojos del dragón potser fa més de 25 anys, i crec que, després d'una segona i tercera lectura, no l'he tornat a llegir. Però recordo exactament quines sensacions vaig tenir mentre el llegia: sorpresa, incredulitat, meravella, il·lusió i reconeixement del talent d'un escriptor que feia molta por però que va regalar-nos un conte preciós que acaba meravellosament bé encara que fa patir pel camí.

Vaig conèixer les obres d'Stephen King de la mà de la meva amiga Noemí quan anava a l'institut. Em va deixar llibres d'aquest escriptor, com It o La mitad oscura (que anys més tard vaig anar a veure al cinema perquè suposava que no em faria por, atès que ja havia llegit el llibre... i no vaig ser capaç de treure'm les mans dels ulls en cap moment!!), i també em va arrossegar a veure alguna pel·lícula com Misery, que encara em provoca ansietat.   

Stephen King fa una por terrible, angoixant i visceral. Després del llibre El misterio de Salem's Lot, que vaig llançar contra una paret enmig d'una escena especialment terrorífica perquè amb tancar-lo no n'hi havia prou, vaig deixar de llegir aquest escriptor. Aquest últim llibre em va robar el son tranquil durant més d'un mes després d'haver-lo acabat. 

Per això, Los ojos del dragón va ser una sorpresa, perquè mai vaig pensar que d'aquest escriptor pogués néixer una història tan bonica, encara que, tot i que el talent envolta aquesta novel·la com si fos una bombolla protectora, el subtil ressò del terror de vegades aconsegueix colar-se dins i provoca incertesa, perquè... si estem en un conte... no pot passar res gaire dolent... oi? 

M'encanten els contes de fades, de fet aquest va ser el motiu que em fes il·lusió llegir aquest llibre, però també m'agrada el misteri i l'emoció, i, en aquest sentit, aquesta novel·la val molt la pena.

La història està molt ben trobada. Els personatges estan molt ben perfilats. Totes les escenes són creïbles. És un conte fantàstic amb l'extensió d'una novel·la, però, què va passar quan vaig arribar al final del llibre? doncs que em van faltar uns quants capítols més. Peyna, el jutge general del regne, té un paper molt important, destacat, en el desenvolupament de la trama final i quan acaba el llibre ens adonem que hem estat tan centrats en els personatges principals que no hem percebut que Peyna ha desaparegut i que no en sabem res!! Aquest és l'únic retret que li puc fer a l'autor, que mentre dura la trama hi ha uns personatges secundaris dels quals es pren la molèstia d'explicar-nos coses i de descriure les seves emocions i les seves cavil·lacions (aquí el narrador és omniscient i sabem el que passa pel cap de tots els personatges), i, quan la trama arriba a la seva fi, no sabem com acaba la història de cadascun d'ells!

Flagg és un personatge recurrent a l'obra de Stephen King, ja que l'ha fet aparèixer en la novel·la La danza de la muerte i a la saga "La torre oscura". El fet que l'escriptor faci saltar d'una novel·la a una altra un personatge tan malvat encara el dota de més poder. Protegiu-vos del seu influx.

Com a anècdota us comento que el 13 de gener de 2017 està prevista l'estrena a la gran pantalla de la Torre oscura, dirigida per Nikolaj Arcel.

Per què us parlo d'aquest llibre? Perquè em va encantar i perquè penso que pot ser una bona opció tant si sou vosaltres qui gaudiu d'una lectura de fantasia com si teniu fills adolescents. A més, és una introducció suau al món d'Stephen King si decidiu endinsar-vos en un camí ple de terror i d'angoixa.

Gaudeix d'un conte de fantasia de la mà d'un dels escriptors de terror més reconeguts.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada