4.9.15

Saga La Rueda del tiempo. Robert Jordan (i els tres últims de Brandon Sanderson) (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

És molt difícil escriure una ressenya sobre una saga de 21 llibres que sumen més de dotze mil pàgines. Però el primer que he de dir és que és genial. Si us agrada Tolkien, no ho dubteu més, això és que sou seguidors del gènere fantàstic i aquesta saga us captivarà. Robert Jordan té un estil propi, per descomptat, però segueix el mateix esquema de l'heroi que ha de sortir de casa seva després d'un fet traumàtic del qual era ignorant i que provoca una reacció en cadena, la primera de les quals serà iniciar un viatge (aquí també tenim un mapa) que el conduirà a una maduresa personal que farà que, malgrat les reticències inicials, tothom (excepte els enemics malvats, és clar) el segueixi com el líder indiscutible que és. 

"La Rueda del Tiempo gira, y las eras llegan y pasan y dejan tras de sí recuerdos que se convierten en leyenda. La leyenda se difumina, deviene mito, e incluso el mito se ha olvidado mucho antes de que la era que lo vio nacer retorne de nuevo. En una era llamada la Tercera Era por algunos, una era que ha de venir, una era transcurrida hace mucho, comenzó a soplar un viento en las Montañas de la Niebla. El viento no fue el inicio, pues no existen comienzos ni finales en el eterno girar de la Rueda del Tiempo. Pero aquél fue un inicio." Aquest és el paràgraf amb què comença cada llibre de la saga. I aquest és el tarannà que trobarem en les paraules de Robert Jordan: obscures, críptiques, desesperants, però plenes d'aventures que et duran a un món màgic d'Aes Sedais, Aiels, Asha'man, renegats, llops, Capes Blanques, Mariners, Seanchan, i molts més. 

La primera originalitat que trobem en aquesta saga és el tipus de màgia, ja que, a diferència d'altres obres literàries, aquí la màgia es teixeix. La màgia de les Aes Sedai es diu Saidar (la part femenina de la Font Verdadera). Hi ha diferents fils, identificats en colors (o ajah) per a les Aes Sedai, que són groc (dedicat a la curació), blau (dedicat a buscar i defensar la justícia), blanc (dedicat a la filosofia, la lògica i la raó), gris (dedicat a la política, la negociació i la diplomàcia), marró (dedicat al coneixement), verd (dedicat a preparar-se per a l'Última Batalla, el Tarmon Gai'don), vermell (dedicat a buscar homes capaços de canalitzar el Poder Únic, Asha'mans, capturar-los i portar-los a Tar Valon per a amansir-los) i, tot i que és negat per tothom, negre (dedicat al servei de l'Obscur). 

Els homes que són capaços de canalitzar, els Asha'man, són bàsicament guerrers, letals i organitzats militarment. El problema que tenen és que la màgia que fan servir, el Saidin, es va corrompre quan Lews Therin Thelamon, anomenat Drac, va aconseguir empresonar l'Obscur i els seus seguidors. Per tant, tot i que tancar l'Obscur i segellar la presó va ser una fita importantíssima, va tenir una conseqüència nefasta: es va corrompre la part masculina de la Font Verdadera, el Saidin, i cada cop que un Asha'man la fa servir va embogint, la qual cosa, en el seu moment, va donar pas al període que es coneix com l'Època de la Bogeria (i per aquest motiu les Aes Sedai de l'ajah vermell els persegueixen, perquè són perillosos).

Uns altres personatges importants en relació amb els fils de l'Entramat són els ta'veren, que són persones que tenen la capacitat de formar fils vitals al seu voltant, i, en conseqüència, canviar el que s'havia disposat des d'un principi.

Pel que fa a les batalles, aquí teniu un desplegament d'art bèl·lic absolutament increïble. Us he de dir que jo no sóc una especialista militar, però la lectura de les solucions estratègiques de les batalles són genials i sobrepassen amb escreix les expectatives més exigents. Només per gaudir d'aquest aspecte ja val la pena llegir tota la saga. Si a més teniu coneixements sobre el tema, no només no us decebrà sinó que us fareu seguidors incondicionals dels seus generals.  

La lectura de cada llibre passa per diferents fases: la primera de totes és incredulitat per incloure de cop molts personatges nous. Si us plau! Jo que em vaig llegir els primers llibres tots seguits tenia dificultat a ubicar la història que hi havia al darrere de cada personatge. Per tant, l'inici de cada llibre és dur, feixuc i exigeix concentració (o una llibreta al costat per anar apuntant); la veritat és que et perds una mica i alenteix la lectura. La segona fase és com una mena d'escalfar motors: ja has superat el qui és qui, i comences a gaudir amb la trama, que és genial. La tercera fase és quan gaudeixes tantíssim de la història que pateixes que els nous fronts oberts no es tanquin en el llibre que estàs llegint i hagis d'esperar al següent. 

A més d'aquesta estructura amb molts i molts personatges (que recorda la saga "Canción de hielo y fuego", tinc pendent fer-ne una ressenya), l'autor és molt descriptiu. Molt. Moltíssim. És clar, això té la part bona de situar-te en el mateix escenari dels personatges i viure la seva aventura com si estiguessis allà, i a més et relaxa del vertigen que suposa seguir amb el cor encongit, perquè estàs vivint la història com si fos pròpia, els fets que ocorren a molts llocs alhora. Però, malgrat que aquestes descripcions formen part de l'estil de l'autor, potser algú necessita més acció i menys contemplació. Tot i que d'acció ja us dic que n'hi ha molta...

Bé, podria estar escrivint sobre aquesta saga pàgines i pàgines de ressenya, però prefereixo que la descobriu per vosaltres mateixos. Us encantarà.

Robert Jordan va començar a escriure aquesta saga el 1984 amb la primera novel·la El ojo del mundo, que en la moderna edició espanyola correspon als dos primers llibres (Desde Dos Ríos i La llaga). La veritat és que els llibres són llargs i aquí es va decidir dividir en dos el que en la versió original era un sol llibre.

Quan faltava un llibre per acabar la saga, van detectar una malaltia a l'escriptor, que va morir el setembre de 2007. Decidit a no deixar els seguidors de més de 20 anys sense la conclusió de la saga, va escriure esquemes, paràgrafs sencers, anotacions i escenes completes. Va dedicar les últimes setmanes de la seva vida a dictar explicacions a la dona i als ajudants. Abans de morir va demanar a la dona (que també era l'editora) que busqués algú que completés la saga per als seus fidels seguidors.

El novembre de 2007, Brandon Sanderson va rebre una trucada de la dona de Robert Jordan en què li proposava que acabés l'últim llibre de la saga La Rueda del Tiempo. Brandon Sanderson, que era lector entusiasta d'aquesta sèrie, no ho va dubtar i es va fer càrrec d'aquest projecte. 

Quan s'hi va posar, va veure que aquest últim llibre es feia el triple de llarg que els altres que s'havien publicat i, per això, tot i que Robert Jordan pensava acabar tota la trama amb un llibre i prou, al final se'n van fer tres més.

Brandon Sanderson no reclama la genialitat d'aquests últims llibres perquè considera que segueixen sent de l'escriptor original. Amb aquestes paraules acaba l'aclariment amb què s'inicia el llibre La tormenta: "Éste no es mi libro. Es el libro del señor Jordan y, en menor grado, vuestro libro. Gracias por leerlo."


Què us puc dir d'aquests tres últims llibres que escriu Brandon Sanderson? Que superen, a parer meu, l'estil, la dinàmica i la prosa de Robert Jordan. Arran d'aquests llibres vaig començar a llegir aquest escriptor, que m'encanta; a més, en aquest blog, n'he fet alguna ressenya: El aliento de los dioses i la saga Nacidos de la bruma

Llibres de la saga i breu sinopsi:
0. Nueva primavera
Preqüela on trobem l'inici dels problemes que s'acosten. Una predicció acaba d'anunciar que ha tornat a néixer el Drac. I totes les Aes Sedai es posen en marxa per a localitzar-lo i neutralitzar l'amenaça que suposa el seu naixement.

1. Desde Dos Ríos
Rand Al'Thor, Perrin Aybara i Mat Cauthon han viscut en el Camp d'Emond una vida tranquil·la i senzilla. De cop i volta les llegendes es fan realitat i apareixen una Aes Sedai i el seu guardià: Moraine i Lan, i, el pitjor de tot, trollocs que els volen assassinar. Fugen ràpidament sota la protecció de l'Aes Sedai i el guardià, i aquí comença l'aventura.

2. La llaga
Malgrat l'ajuda de Moraine i de Lan, Rand, Perrin i Mat encara són perseguits. Es desvien a la ciutat de Shadar Logoth per a aconseguir despistar els servidors de l'Obscur, però fracasen en l'intent. Estan atrapats entre dos focs. I si no aconsegueixen superar aquesta primera prova l'obscuritat regnarà per sempre més.
3. La gran cacería
Tot i que Rand ha aconseguit superar aquesta primera prova, encara no estan sans i estalvis, ja que el Senyor del Mal ha alliberat els Renegats. Mat fa sonar el Corn de Valere perquè els herois de totes les eres s'aixequin de la seva tomba en despertar-los del seu son etern i l'ajudin a combatre els seguidors del mal. 

4. La batalla de Falme
En un principi Rand està decidit a no seguir els dictats que li ha preparat el destí, però és impossible. Cada dia l'Obscur té més força i la presó que el té tancat cada cop és més feble. 

5. El Camino a Tear
Rand pateix malsons sobre una espasa de cristall i després d'un atac de monstres de l'Ombra decideix que Perrin, Mat i ell mateix no poden estar junts, que és massa perillós que tots tres estiguin al mateix lloc. Paral·lelament tres joves de Dos Ríos arriben a la Torre Blanca a Tar Valon per a ingressar com a novícies a Aes Sedai. 

6. El Pueblo del Dragón
Mat arriba a Caemlyn des d'on es dirigeix cap a Tear.
Perrin busca a Rand mentre els somnis de llops l'estan assetjant i s'afegeix al grup Faile, una caçadora del Corn.
A Tear espera l'espasa Callandor que es compleixi la profecia.

7. Los Portales de Piedra

Els segells de Shayol Ghul s'estan debilitant cada cop més i la conseqüència és que la presència de l'Obscur cada cop és més forta. Min veu un futur horrorós. I entren en acció els Capes Blanques, que busquen un home amb els ulls daurats i el Drac Renascut.

8. El Yermo de Aiel

Perrin, Faile, Loial i alguns Aiel arriben a Dos Ríos. Allà es troben amb trollocs i Capes Blanques. Elayne i Nynaeve parteixen en la missió que els ha encomanat l'Amirlin, és a dir, buscar Aes Sedai de l'ajah negre i angreals que han desaparegut. Rand intenta reunir tots els clans Aiel i complir així amb la profecia de Rhuidean.

9. La Torre Blanca
Rand està a Rhuidean perquè s'uneixin tots els clans Aiel, però hi ha un clan, els Shaido, que els està donant problemes. La Torre Blanca és més perillosa que mai, amb maquinacions a moltes bandes que suscitaran intrigues i polítiques devastadores. Elaida ascendeix a Sede Amirlin i el seu objectiu principal, com a Aes Sedai de l'ajah vermell que era, és capturar el Drac Renascut i tancar-lo fins que passi el Tarmon Gai'don.

10. Cielo en llamas
Rand porta els Aiel fins a Cairhien on els Shaido han posat setge a la ciutat. Nynaeve i Elayne troben el refugi de les Aes Sedai blaves que han fugit del poder opresor de la Torre Blanca, Salidar. Egwene continua la seva formació amb Moraine. Els segells cada cop estan més dèbils.

11. El Señor del Caos
L'objectiu de Rand és aconseguir que les diferents nacions s'uneixin per a combatre l'Obscur. Al mateix temps s'ha d'enfrontar amb els Capes Blanques (o Fills de la Llum) perquè pretenen ser ells qui acabin contra el Senyor Obscur. Les Aes Sedai segueixen amb les seves intrigues; no se sap exactament què volen del Drac Renascut, però refiar-se d'una Aes Sedai és una decisió molt perillosa, com Rand sap molt bé.

12. Los Asha'man
Comencen a veure's mostres que l'Obscur cada cop està més present al món, com, per exemple, canvis climàtics. Es fa evident que les Aes Sedai necessiten un home que sigui capaç de canalitzar el poder: el Drac Renascut. Arran dels enfrontaments que s'hi produeixen, Rand acaba formant un exèrcit d'Asha'man, homes que són capaços de canalitzar el poder únic, i els amaga en un lloc estratègic: la Torre Negra.

13. La Corona de Espadas
Uns nous personatges entren en acció: els Mariners, que saben com aconseguir un ter'angreal que podria aturar l'ona de calor que estan vivint: el Bol dels Vents. Egwene segueix lluitant per aconseguir ser la Sede Amirlin. El Tarmon Gay'don s'acosta

14. El camino de dagas

Hi ha molts fronts oberts: Elayne i Nynaeve posen en funcionament el Bol dels Vents; Perrin busca suport de la reina Alliandre; Rand intenta pacificar Illian; els Shaido i els Juramentats del Drac estan sembrant el caos... Rand ha de lluitar contra tots.

15. El corazón del invierno

Rand juntament amb Min viatgen i van deixant pistes falses als seus enemics. Cadsuane segueix preparant l'estratègia per al Tarmon Gai'don. Han segrestat Faile i Perrin organitza el seu rescat. Mat està atrapat a Ebou Dar. Rand neteja el Saidin de la infecció de l'Obscur amb l'ajuda d'Aes Sedai.

16. Encrucijada en el crepúsculo
Mat fuig amb la filla de les Nou Llunes. Un cop el Saidin és net, no se sap qui són amics i qui són enemics.

17. Cuchillo de sueños
L'entramat cada cop és més inestable, la qual cosa indica que l'Última Batalla és a prop. Abans Rand ha de negociar una treva amb els Seanchan. Perrin segueix intentant salvar la Faile. Elayne lluita per aconseguir el tron. Els esdeveniments es precipiten i hi ha molts fronts oberts. I tot ha d'estar molt ben lligat per tenir una possibilitat de victòria.  

18. La tormenta
El Tarmon Gai'don s'acosta i ningú no està preparat. Rand segueix intentant que tots els regnes estiguin units. Egwene és captiva a la Torre Blanca i de la seva llibertat depèn el futur de les Aes Sedai. 

19. Torres de medianoche
L'Última Batalla ha començat. Perrin ha de controlar el llop que porta dins. Mat s'enfronta als alfinis i elfinis. Ha arribat l'hora de jugar. Que la sort decideixi. Els daus deixen de repicar. 

20. Un recuerdo de luz
Fins i tot en l'últim moment, les decisions de Rand es posen en dubte. Les seves idees són fruit de la genialitat o de la bogeria? Egwene li dóna suport. Perrin lluita contra Botxí en el somni del Llop. Mat visita la seva dona, que és l'emperadriu dels Seanchan. 

Vine a Shayol Ghul on es decidirà el futur de la humanitat.  

Vols veure el comentari que va fer l'editorial Gigamesh quan va llegir aquesta ressenya? Clica aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada