4.1.16

Cicatriz. Juan Gómez-Jurado (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Aquesta novel·la ha passat a ser un fenomen de masses. Cada persona que la llegeix queda irremeiablement atrapada en el seu encís de tensió. Sobre el seu poder d'addicció i sobre la pèrdua de vida social fins que l'acabes de llegir, ja s'ha dit tot. Us deixo aquí alguns dels comentaris que s'han escrit sobre ella:

- "La millor novel·la de Juan Gómez-Jurado" (El Periódico de Catalunya).
- "Una història absolutament addictiva signada per l'autor espanyol de thriller més llegit a tot el món" (Edicions B).
- "Molt més que el millor thriller de l'any, una obra mestra del gènere" (ABC).
- "Té la fórmula de l'èxit, ha aconseguit connectar amb el públic i la crítica" (Jot Down).
- "Respira fons abans de començar. No tornaràs a tenir temps fins al final" (Javier Sierra).
- "Marca un nou estàndard d'or per als thrillers" (USA Today).
- "No llegeixi aquesta novel·la, ningú no es mereix passar tanta tensió" (Manel Loureiro).
- "Juan Gómez-Jurado demostra que el suspens patri ratlla a l'altura de la millor factoria anglosaxona" (El Cultural d'El Mundo).
- "Atrapa irremeiablement" (Booklist).


Us asseguro que podria seguir. Ningú que comenci Cicatriz tindrà la suficient força de voluntat per fer una altra cosa que no sigui llegir fins al final i maleir quan la novel·la s'hagi acabat per acabar massa aviat.

Però de què va Cicatriz? Doncs d'un bonàs grandot amb una intel·ligència superior a la mitjana i amb poca habilitat per a relacionar-se socialment que desenvolupa un programa informàtic que revolucionarà el món. La seva nul·la autoestima li fa desitjar desesperadament trobar algú que l'estimi abans que es converteixi en un home ric. Necessita saber que el voldran per ell mateix i no pels diners que tindrà en tres mesos. I coneix a Irina en una web de cites per Internet. Una setmana abans del termini per a completar el programa informàtic, el seu amic, el seu únic amic, la seva única connexió amb la societat, morirà assassinat i sembla que la policia creu que ell és el culpable.

En aquesta novel·la coneixerem el passat de quatre personatges que, encara que sembla que no tenen cap connexió entre ells, seran claus per al desenvolupament de la trama. Mitjançant el passat de cada un d'ells, ens donarem de cara amb una idea, gairebé m'atreviria a dir revolucionària, sobre l'amor. Aquesta idea barrejada (o sacsejada com si fos un còctel) amb uns fets terribles ens proporcionaran un thriller que té una profunditat filosòfica increïble.

En la novel·la negra tenim personatges que encarnen el mal de la societat (sociòpates, psicòpates, assassins...) i personatges que encarnen alguna de les característiques que ens fan ser humans (justícia, protecció, valentia, amor...). És aquesta dicotomia la que ens perfilarà ambdós, ja que l'absència d'un valor o la presència d'ell és el que ens donarà la clau del sentit de la història.

En les novel·les romàntiques apareix el concepte de "l'amor" com una cosa que et colpeja inesperadament i, encara que no vulguis sucumbir perquè la teva vida ja t'agradava tal com era, et veus indefens davant els seus efectes.

Juan Gómez-Jurado llança un desafiament: Què és l'amor? I algú contesta que l'amor és necessitat. I, quan ho vaig llegir, vaig somriure, ja que, per fi, havia trobat algú que ho cridava alt i clar. En Cicatriz veurem moltes classes d'amor (no totes) i l'escriptor tindrà la perícia exacta per a recrear una situació absolutament versemblant en què l'amor té una base de necessitat. Un germà que no es pot valer per si sol. Un drogoaddicte que necessita un objectiu per a seguir. Una nena que necessita un tutor. Un home que necessita sentir-se especial per a algú... Llavors, s'està dient que l'amor és egoista? Rotundament no. Al contrari. La màgia de l'amor és aconseguir convertir aquesta necessitat en un intercanvi mutu. És perfecte.

L'escriptor aconsegueix introduir amb sigil escenes emotives que et deixen sense respiració. Al costat de drames que et tenen en suspens, de sobte notes que t'han estret el cor... i tot per unes boletes blaves d'un collaret... Juan Gómez-Jurado escriu amb una sensibilitat masculina que colpeja amb una força tremenda.

Quants errors ha comès el protagonista? Ell mateix diu que n'ha comès quatre. Jo crec que no n'ha comès cap. Al contrari. I vosaltres, lectors, quants errors creieu que n'ha comès en Simon? Si us plau, digueu-nos-ho.

Bé, com haureu vist, he decidit fer una ressenya diferent al que tothom comenta ja i amb el que estic completament d'acord. Si encara no heu llegit la novel·la, penseu en aquesta idea de l'amor i mireu l'interior de tots els personatges. Ara més que mai crec en la frase "l'amor mou el món". I és que el thriller que ens presenta Juan Gómez-Jurado és una història romàntica diferent que ens arriba al cor. No us la podeu perdre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada