TÍTOL Elantris
AUTOR Brandon Sanderson
EDITORIAL Ediciones B
ANY 2006
PÀGINES 648
GÈNERE narrativa fantàstica
DISPONIBLE EN e-book, paper
IDIOMES castellano
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
SINOPSI
La ciutat d'Elantris, la capital d'Arelon, era tan meravellosa, perfecta, bella, plena de poder i màgia que l'anomenaven "la ciutat dels déus". Ara mateix ha caigut en desgràcia i només està habitada per aquells "morts en vida" que han patit una estranya, misteriosa i horrorosa transformació. Vols conèixer el seu secret?
Després de les més de dotze mil pàgines de la saga La rueda del tiempo, de Robert Jordan (pots llegir la ressenya de la saga punxant aquí), em vaig quedar amb ganes de més. Els tres últims volums, tot i que estaven dirigits per Robert Jordan (esquemes, escenes...), van ser escrits per Brandon Sanderson. I encara que seguia el mateix estil, vaig notar una millora tan espectacular (menys fosc, més fàcil de comprensió, molt més addictiva) que vaig decidir seguir llegint tot el que trobés d'aquest escriptor del qual no en sabia res.
I, tenint en compte que acabava de llegir una saga llarguíssima, em venia de gust una novel·la autoconclusiva i vaig escollir Elantris. Vaig llegir, com sempre faig, totes les pàgines (inclòs pròleg, agraïments...) i el pròleg em va deixar amb ganes de llegir la seva tesi, de la qual us deixo un fragment: "Molts escriptors contemporanis, alguns d'ells molt bons, s'han restringit a si mateixos a l'estàndard assumit de la fantasia. Escriuen relats sobre joves herois que són cridats a una recerca misteriosa, ambicionen el poder, i arriben a la maduresa en superar les seves tribulacions. Segueixen la Síndrome de Campbell pas a pas [...]. Hem de canviar perquè l'adolescència passa i els lectors de fantasia creixen. [...] Preveig seriosos problemes en el futur si no reconeixem la Síndrome de Campbell i ho afrontem."
Elantris prometia unes pàgines impressionants, tot i que és la primera novel·la de l'autor, i no em va defraudar. Com he vist en altres de les seves novel·les, el tema de la religió forma part de la trama com si fos un personatge més, i aquí va ser realment important.
La novel·la comença ràpidament. El conflicte apareix tot just has començat a llegir, la qual cosa aconsegueix que et fiquis de ple en un misteri que no entén ningú (i tu, com a lector, encara menys). Però recorre a una imatge molt clara que evoca totes les pel·lícules sobre leprosos que hem vist. D'un dia per l'altre una malaltia misteriosa ataca les persones (no entén de nivells socials, sexe o edat) i els transforma en uns "no morts", i, com ningú no ho entén i tenen por, els desterren lluny. I allà és on es desenvoluparà aquesta història, en una ciutat que abans era el bressol dels déus i on ara viuen les deixalles de la societat. En aquesta ciutat de "leprosos", és a dir, de "no morts", el nostre protagonista desenvoluparà una forma única de sobreviure i d'organitzar-se i s'erigirà com el líder que en realitat és, no només pel seu naixement, ja que on és ara no existeixen aquests rangs, sinó per la seva intel·ligència i compassió. I la recerca de la veritat dels protagonistes serà un camí difícil que ens desvetllarà que la veritat únicament es mostra als qui realment la volen veure.
Elantris té un ritme desigual. Tot i que la història t'atrapa de seguida, hi ha moments en què es fa una mica lenta, ja que a més del misteri que s'ha de descobrir i de l'amor que naixerà, hi ha tota una filosofia sobre la política i la religió que es va explicant. Per tant, no diria que és trepidant, tot i que sí que és meravellosa per la profunditat dels seus arguments i per la trama en si.
Tres personatges principals donaran forma a la novel·la:
Raoden, el príncep hereu que ha estat infectat i que assumeix la seva nova condició amb enteresa i intenta organitzar els paràmetres més bàsics de supervivència d'Elantris mentre indaga sobre el misteri que els colpeja.
Sarene, la promesa política de Raoden, encara que mai s'han vist. I que serà un personatge femení absolutament fascinant, creïble i amb un gran pes en la solució de la trama.
Hrathen, un sacerdot que arriba amb una missió: convertir a una nova religió el poble de Arelon.
Brandon Sanderson combina en Elantris la màgia, la política, la religió i la desesperació per la supervivència. Els personatges estan molt treballats i el desenvolupament de les relacions entre ells complementa el misteri que s'està intentant desentranyar.
Vaig gaudir com una boja amb Elantris, mentre la llegia anava parlant d'ella a qualsevol que volgués escoltar-me. Vaig entendre que s'havia superat amb escreix el model de Tolkien: l'heroi no es desplaça en cap viatge iniciàtic per a madurar; no hi ha cap objecte que s'hagi de trobar, és simplement Brandon Sanderson fent màgia amb les seves paraules.
Un misteri que s'ha de resoldre. Un amor que neix d'uns codis morals i de la lleialtat, i que va agafant força a poc a poc. Una idea verinosa que corromp tot el que hauria de ser una religió. Forces polítiques que requereixen de solucions subtils per aaconseguir un objectiu. I nosaltres, lectors, espectadors de primera fila, empatitzarem amb els personatges i, tot i que sabrem de seguida qui són els bons i els dolents, ens durem algunes sorpreses.
***
El 13 d'abril de 2016 es publicarà una edició especial limitada de 200 exemplars del desè aniversari d'Elantris que es vendrà únicament a la Llibreria Gigamesh de Barcelona, juntament amb l'edició estàndard. Fes clic aquí per a veure tota la informació.
Us deixo l'enllaç de l'entrada de La espada en la tinta amb més informació sobre aquesta nova edició estàndard d'Elantris.
I si voleu saber encara més sobre la trajectòria de l'escriptor i de la commemoració d'aquest desè aniversari no deixeu de llegir l'estupenda entrada del bloc El caballero del árbol sonriente.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada