AUTOR L. S. Hilton
EDITORIAL Roca editorial
ANY 2016
PÀGINES 352
GÈNERE Thriller
IDIOMES català, castellà
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
SINOPSI
La Judith Rashleigh és una supervivent que es vol treure de sobre tota la brutícia, brutalitat i lletjor que ha caracteritzat tota la seva vida. Quan en una excursió escolar a un museu descobreix la bellesa de les obres d'art, dedica tots els seus recursos per a llaurar-se un camí on la delicadesa, la intel·ligència i el luxe siguin els seus companys de viatge.
Arriba a ser ajudant a una de les cases de subhastes més prestigioses de Londres, però un fet inesperat farà que l'acomiadin i llavors, la ràbia que sempre ha estat latent en el seu interior despertarà i seguirà frenètica un camí brutal on el seu únic objectiu és sobreviure.
Benvolguts lectors... Musica, Maestro!
Després de llegir Mestra, de L. S. Hilton, necessito cridar: Bravo, Bravissimo, Maestro! (Si us plau, amb accent italià). Només que, en aquest cas, el director de tota la trama és una dona. Llavors, deixin-me dir: Bravo, "Maestra"! (Aquest és el motiu del títol de la novel·la, que en l'original anglès també es titula Maestra).
Molts comentaris ha suscitat la publicació d'aquesta novel·la. Jo mateixa vaig començar a llegir-lo per la curiositat que m'havia provocat, i no ho vaig poder deixar anar fins al final. En aquest cas, l'enrenou mediàtic està plenament justificat.
Els ingredients que fan de Mestra una novel·la espectacular són:
El perfil psicològic de la protagonista ja és una delícia. Veure com un personatge és víctima de la seva ambició per a ser millor del que és, encara que en el fons és simplement una supervivent, és una meravella. Una pregunta es planteja des de l'inici: Què series capaç de fer per a sobreviure? La Judith ho té claríssim: tot el que sigui necessari.
El passeig pel món de l'art ens submergirà en l'essència del motiu pel qual les persones ens delectem en l'arquitectura, pintura, literatura...: la bellesa, la inspiració, la superació de la nostra realitat. L'art ens eleva. I en la novel·la ens serveix, a més, per a entendre estats d'ànim de la protagonista.
El sexe cru, sense romanticisme, sense tabús, directe, que fins i tot fastigueja el lector en algunes ocasions, com bé pretén l'escriptora, ens diu molt de la protagonista, però no està per a excitar el lector o fins i tot per escandalitzar-lo, simplement és una faceta més de la protagonista, que a més ens facilita algun aspecte de la trama. Per tant, no diria que és una novel·la eròtica, perquè de vegades provoca l'efecte contrari, tot i que cal que aquestes escenes de sexe hi siguin per a crear l'ambient transgressor que ens descriu.
La intriga que ens donarà girs inesperats constantment. La Judith juga amb els seus personatges de la mateixa manera que l'escriptora juga amb els seus lectors. Les pobres víctimes no saben amb qui estan tractant, i nosaltres, pobres lectors, ens portarem més d'una sorpresa.
El glamour de la roba, sabates, menjar, beguda... no ens convertiran la Judith en un personatge hedonista, però sí que ens ensenyaran com algú que no té habilitats socials és capaç de gaudir de tots els plaers de la vida.
L'escriptora aconsegueix controlar d'una manera increïble les emocions del lector. És capaç de provocar fàstic, angoixa, impotència i admiració amb quatre paraules. I passa d'una sensació a una altra amb mestria, escenes que se suposa que haurien agradar les retorça perquè sentis el contrari. La llàstima i la compassió també et sorprenen. Com és possible sentir admiració o pena per personatges que no s'ho mereixen? L. S. Hilton és una artista.
Hi ha un tret que caracteritza tota la novel·la i que la fa especialment atractiva: la intel·ligència que destil·la la seva protagonista i el cinisme que l'envolta.
"La espantosa opulencia de este siglo es el barroco inestimable de los siguientes."
La Judith és intel·ligent, directa, controladora, amb un gran caràcter, i ens delectarà amb uns pensaments i uns diàlegs plens de matisos interessants. I el millor és que és la primera part d'una trilogia, per tant, seguirem gaudint-ne. No sé com seguirà la història de la Judith, perquè el final d'aquesta primera novel·la em va semblar força tancat, però hi estaré atenta.
Acabo aquesta ressenya amb la crítica que més encertada m'ha semblat:
"Tiene todos los números para convertirse en un fenómeno superventas: una prosa directa, adictiva; una trama apasionante y bien documentada que invita a un trepidante viaje por las corruptas cloacas del negocio del arte, y un poliédrico, fascinante, personaje principal cargado de matices" (La verdad).
Us proposo que visiteu la pàgina de Roca Editorial referent a Mestra, us encantarà tota la informació que han deixat per a vosaltres.
Al canal de YouTube de Roca Editorial trobareu aquests vídeos per saber més detalls del llibre. Us recomano moltíssim que els vegeu. Duren aproximadament un minut cadascun i, si ja heu llegit Mestra, apreciareu més la novel·la, i, si no l'heu llegida, entendreu que no podeu deixar passar ni un dia més per començar a llegir-la.
¿Por qué Maestra se titula Maestra?
¿Qué motiva a Judith Rashleigh?
¿Judith es una psicópata o una sociópata?
¿Las escenas de sexo en Maestra incomodan al lector?
¿Está justificado todo el sexo en Maestra?
¿Por qué los sociópatas resultan personajes tan atractivos?
¿Por qué el dinero es tan importante para Judith?
¿Cuáles han sido las inspiraciones de Maestra?
La película de Maestra
¿Por qué no hay descripciones de Judith en Maestra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada