AUTOR Olivia Ardey
EDITORIAL Versatil
ANY 2014
PÀGINES 320
GÈNERE narrativa romàntica
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
SINOPSI
El Massimo i la Martina són dos desconeguts que han gaudit d'una nit de passió. Tots dos es queden amb la sensació que si les seves vides fossin més senzilles els agradaria repetir i conèixer-se millor, però un malentès fa que la Martina acabi odiant profundament al Massimo Tizzi, capità de l'exèrcit italià i pare separat de la petita Iris.
La Rita, la companya d'habitació de la Martina serà l'alegria que necessitava la Martina per a oblidar la tristesa de la seva vida, però les complicacions no han fet més que començar...
En la Toscana te espero, de l'Olivia Ardey, va ser un dels meus regals d'aquest Sant Jordi. Ja l'havia llegit, naturalment, com tot el que ha publicat l'Olivia Ardey, però tinc la major part de les seves novel·les en digital, i des que la vaig conèixer a la presentació d'Una chica con estilo i em va signar un exemplar en paper, no em resisteixo a anar comprant de tant en tant les seves novel·les perquè me les vagi signant.
I per què vaig escollir aquesta i no una altra? Doncs perquè és una de les meves favorites (encara que reconec que Regálame París encapçala la llista). L'Olivia Ardey combina sempre elements en les seves novel·les que porten el seu segell i les fan inconfusibles: humor, secundaris molt ben treballats i una història romàntica que aprofundeix en un aspecte important (o més d'un) de les relacions humanes. Trames que semblen senzilles, perquè es llegeixen amb avidesa i molt fàcilment, amaguen una reflexió profunda que fa que els personatges convisquin amb tu fins i tot després d'haver conclòs la novel·la.
Per a mi, rellegir En la Toscana te espero ha estat retrobar vells amics, que m'han tornat a explicar les seves aventures, amb qui he patit amb els seus problemes i amb qui he rigut amb les seves situacions hilarants. L'Olivia Ardey impregna en les seves històries la senzillesa i la sinceritat que la caracteritza, i encara que els seus personatges no són reals, els sents com si ho fossin, els dota de vida pròpia. I que sembli senzill, no és més que un altre signe del seu talent. Adoro l'Olivia Ardey.
Què ens trobem a En la Toscana te espero? Com sempre, moltes coses que intentaré resumir perquè la ressenya no s'allargui massa i tingueu ganes de llegir la novel·la, que és del que es tracta.
Tres parelles seran les protagonistes d'aquesta història. Encara que només hi ha una veritablement important, la del Massimo i la Martina. Aquest repartiment coral no fa més que diversificar el focus d'atenció de la història principal. I tres problemes principals seran el fil conductor.
El Massimo i la Martina bregaran amb un passat problemàtic. El Massimo serà la veu masculina de les parelles que es trenquen i que tenen fills: les baralles que es generen, la moneda de canvi en què es converteixen els fills, el dolor de compartir un fill, els xantatges emocionals, el procés de tornar a confiar a una altra persona la teva intimitat. Molt interessant. No us explico més.
L'Enzo i la Rita posaran de manifest com pateix una relació quan hi ha complexos d'inferioritat que la turmenten. Sentir-se desitjada és absolutament necessari en una relació de parella, i quan ets incapaç de creure que el teu amant et desitja, les coses no poden anar bé. S'ha de confiar en l'altre... i en un mateix.
Els pares de la Rita i el Massimo són el més especial de la novel·la. Els adoro. La part en què les novel·les eròtico-romàntiques són les artífexs d'aixecar la relació sexual d'una parella gran m'ha divertit, emocionat i encantat. Les situacions d'índole sexual en què es veuen embolicats són hilarants. L'afrodisíac més potent està en el cervell... o en les novel·les eròtiques.
I dedico unes frases a l'avi de la Martina. L'escriptora aconsegueix crear el personatge més entranyable de la novel·la, ja que arriba al cor dels qui hem tingut la sort de conèixer uns avis que ens han estimat per damunt de tot.
L'Olivia titula cada capítol amb el nom de pel·lícules italianes, us copio aquí les seves motius:
"La vida es bella se rodó en Arezzo y alrededores, y Cinema Paradiso en los parajes del cabo Lilibeo de Sicilia. Este es mi pequeño homenaje al cine italiano y a las dos obras de arte fílmico que inmortalizan la tierra de la felicidad de mis protagonistas."
Finalment, m'agradaria lloar els entorns preciosos on ambienta les seves novel·les. Aquesta vegada vibrarem amb els paisatges de la Toscana. I si ja tenia ganes de conèixer-la, després de llegir aquesta història, vull anar-hi sí o sí.
Us asseguro que m'he deixat moltes més coses per dir, però prefereixo que les descobriu vosaltres. L'Olivia Ardey ens regala amb En la Toscana te espero una novel·la romàntica, divertida i entranyable que us arribarà al cor.
Un verano en la Provenza (2016)
Una chica con estilo (2015). Ressenya
Si te quedas en Escocia (2015). Ressenya
Tú de menta y yo de fresa (2014)
Regálame París (2013). Ressenya
- Premio Dama 2013 Mejor novela romántica actual
- Premio Dama 2013 Mejor portada en edición española
- 2º Premio 2013 El rincón de la novela romántica, Mejor novela contemporánea
- Premio Locas del romance 2014 a la Novela romántica más simpática
Doce campanadas y un beso (2013)
Bésame y vente conmigo (2013)
Delicias y secretos en Manhattan (2011)
Dama de tréboles (2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada