TODAS LAS ESTRELLAS SON PARA TI. José de la Rosa (ressenya en català)

La Inés porta deu anys vivint a Noruega, on ha erigit una nova vida: la feina dels seus somnis, un apartament decent i Björn, l'home amb qui intenta construir un futur. Una nit rep una trucada inesperada: el seu pare acaba de morir i ha de tornar a Sevilla per al funeral. Aquell era l'home amb qui ella havia mesurat als altres, i és llavors quan descobreix una vella carta escrita per ell, en la qual declara el seu amor a una dona que no és la seva mare. Confosa i incrèdula, la Inés recorre a l'únic que pot ajudar-la, un vell amic que és ara inspector de policia. Reticent, en Pedro s'ofereix a resoldre el misteri, però la raó per la qual la Inés va fugir d'Espanya potser té molt a veure amb ell, i els fantasmes del passat poden ressorgir amb el color sorprenent dels ulls d'aquest antic amor.

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

TÍTOL Todas las estrellas son para ti

AUTOR José de la Rosa

EDITORIAL Harlequin

ANY 2016

GÈNERE narrativa romàntica

DISPONIBLE epub (en paper a partir de l'1 de setembre)

OPINIÓ PERSONAL

En José de la Rosa ens delecta amb Todas las estrellas son para ti, la tercera novel·la independent i autoconclusiva que té com a teló de fons el sentiment de la culpa i la seva expiació. Gigoló, Tu último beso i Todas las estrellas son para ti ens colen un personatge tortuós: la culpa, la qual condicionarà tant el present com el futur dels protagonistes. Les conseqüències de la culpa abasten no només els responsables sinó el seu entorn més immediat. I, en quin moment es "neutralitzarà" la culpa? Doncs quan aparegui el "perdó". Pot la culpa arruïnar un amor veritable?

La lectura d'aquesta història us farà viure un romanticisme sensual i preciós, on cada sospir que us arrenqui i cada somriure que us provoqui, us farà desitjar ser la protagonista d'aquest romanç. A mesura que aneu passant pàgines i les paraules vagin creant una realitat imaginada, començareu a viure la història de la Inés com si fóssiu la protagonista, i voldreu ser les receptores de la inevitabilitat de l'amor pur i captivador que sent en Pedro per ella.

"Mi cabeza no para un instante de dar vueltas sobre qué tengo que hacer para conseguir enamorarte."

En Pedro és un cavaller errant modern, a més d'un conqueridor del cor de la Inés. Extraordinàriament guapo, és un policia amb les idees molt clares sobre el que vol. Segur d'ell mateix, té una gran intuïció i sensibilitat.

La Inés és una preciositat que es convertirà en la seva pròpia enemiga: ella mateixa boicotejarà els seus somnis en nom del que desitja. Cerebral i metòdica obrirà el seu cor de bat a bat a en Pedro.

L'escriptor explora un camí incert minat de dubtes on els sentiments seran la veritable guia, ja que es posarà de manifest que, per molt que estimem a algú, mai no coneixem totes les seves facetes, i de vegades conèixer detalls del passat d'algú enterboleix el que sentim per ell. Pot el nostre cor saber el que amaga l'ànima de qui estimem encara que sembli que els esdeveniments ens indiquin el contrari?

"Quédate con la imagen que tienes de tu padre, con sus recuerdos, con lo que fuisteis. Eso es la verdad. Lo demás son solo incógnitas que seguramente nunca podrás despejar."

Aquest camí serà el misteri que intentaran descobrir la Inés i en Pedro. Una carta, un dubte i una sospita seran les excuses de la Inés per a retrobar-se amb el seu antic amor. I la confiança inconscient que sent per ell serà la manera de tornar a obrir una porta que tots dos creien tancada per sempre.

El desenvolupament narratiu transcorre tant en el passat com en el present. Reconec que aquest és un recurs que no m'agrada. Prefereixo una història lineal, perquè anar enrere i endavant en la trama em talla la immersió emocional en la qual estic sumida mentre llegeixo, però, és clar, estem parlant d'una novel·la del José de la Rosa, que aconsegueix que divideixis el teu cor en dos i llegeixis amb la mateixa passió tant els detalls del passat, que relaten un amor preciós, com el present més incert, on els personatges caminaran a cegues entre el record d'un amor que no han oblidat i la realitat de no saber en quines persones s'han convertit després de tants anys sense veure's.

Intercalant capítols entre el passat i el present, ens anirem assabentant de la història entre en Pedro i la Inés. És possible tenir la certesa que has trobat el teu amor veritable quan tan sols han passat uns mesos, o unes setmanes, o uns dies, o tan sols un instant? I el més important, pot l'amor sobreviure al pas del temps?

Amb un llenguatge fresc i alhora ple de poesia, aquesta novel·la conté frases que són veritables meravelles; la primera conversa entre el pare de la Inés i el Pedro és extraordinària, de fet, una de les meves preferides:

"Pienso enamorar a su niña, pienso acostarme con ella, y pienso casarme con ella. Por ese orden."

Un altre reclam d'aquesta novel·la és la meravellosa elecció de llocs especials per a enamorar la Inés. Són unes cites romàntiques que et fan sospirar. En la meva imaginació m'he canviat per la Inés i he gaudit dels llocs on la porta el Pedro. El meu preferit? La platja. Com no. I és que jo... vaig néixer a la Mediterrània.

El millor de llegir al José de la Rosa és que no defrauda. Al contrari, les seves últimes novel·les han anat millorant l'anterior quan ja creies que seria impossible.

Us he plantejat moltes preguntes en aquesta ressenya, i encara que crec que us ajudaran a gaudir de la novel·la en tota la seva dimensió, en realitat només us vull donar un consell: llegiu aquesta història romàntica amb el cor, perquè us enamorarà igual que ha fet amb mi.

En aquesta novel·la he trobat tots els elements necessaris per a poder assegurar que es tracta d'una de les millors novel·les del gènere romàntic que he llegit: els personatges cobren vida pròpia, els diàlegs ens arrosseguen a l'escena mateixa on tenen lloc, la resolució del misteri té una sorpresa inesperada (la qual cosa s'agraeix en una trama on saps que el noi es quedarà amb la noia sí o sí) i, sobretot, et fa gaudir d'una història romàntica preciosa que sembla real. A mesura que vas llegint, i encara que la teva ment sap que es tracta d'una ficció, el teu cor s'obstina a percebre que és real, i, com a lectora, que un escriptor sigui capaç de fer-t'ho creure, fa que la novel·la sigui sublim. Patir amb els personatges. Emocionar-te amb els diàlegs. Divertir-te amb les respostes. Somriure de felicitat.

Si voleu viure l'experiència completa, escolteu "Me dediqué a perderte", de l'Alejandro Fernández, ja que en aquesta cançó hi trobareu l'essència dels problemes entre la Inés i en Pedro. Tanqueu els ulls i demaneu un desig, penseu que Todas las estrellas son para ti. Feliç lectura.

Booktrailer