LES MEVES LECTURES AGOST 2017

La meva lectura aquest mes ha estat la següent... i la teva?

M'agrada explicar què m'han semblat els llibres que llegeixo, però m'és impossible fer-ne ressenyes de tots, així que faré una petita valoració de cadascun d'ells que us pugui guiar a l'hora de decidir si us interessa algun en particular.

(leed la versión en castellano pinchando sobre la bandera)

Com foc al gel, de la Luz Gabás

Luz Gabás sempre és una bona opció. Reprèn un amor de llegenda tal com ens va mostrar en Palmeres a la neu, tot i que, per a mi, la seva primera novel·la és insuperable.

Hi ha alguna cosa addictiva a seguir les passes d'un amor impossible. Alguna cosa que et fa mirar i no desviar la vista cap a un altre costat. I aquesta esperança en un amor impossible és el que atrapa de la novel·la.

En aquesta història es veu un aspecte interessant d'una relació entre dues persones que s'estimen però en la qual una d'elles té una passió descontrolada per una altra persona. L'escriptora fa un excel·lent treball de perfiladora, la qual cosa ens dóna una coherència indispensable de la història per entendre per què els personatges prenen decisions que condemnen la seva felicitat. Diferent caràcter per a cada personatge. A més, alguns d'ells estan inspirats en persones reals. Com sempre, llegir les explicacions que dóna l'escriptora en finalitzar la lectura de la seva novel·la dona valor al que ha escrit.

Supervivents d'un amor devastador. Es pot lluitar contra els sentiments? S'ha de ser egoista en l'amor?

La part històrica de la trama és també digna de llegir. Hi ha molta informació sobre els banys termals de pobles del Pirineu, que m'ha fet aprendre moltes coses que no sabia.

Potser l'única cosa que m'ha semblat millorable és la primera part de la novel·la. El viatge en diligència és avorrit i llarg. Sí que serveix per establir uns llaços afectius que seran importants, però crec que es podria haver escrit en menys pàgines, i pot desanimar a seguir amb la lectura, així que us asseguro que després el ritme canvia i ja no vols deixar de llegir. Molt recomanable.

Valoració ⭐⭐⭐⭐

Dòmina, de l'L. S. Hilton (Mestra #2)

Quan vaig acabar la novel·la i vaig llegir els agraïments de l'escriptora, em vaig adonar que l'L. S. Hilton plantejava obertament una cosa que jo mateixa em preguntava. Quin llibre ens ha agradat més? Mestra? o Dòmina? És curiós, però encara no tinc cap resposta clara.

L'L. S. Hilton aconsegueix que l'admiració que ens va provocar el fet que la protagonista s'enfrontés a unes situacions inesperades i en sortís ben lliurada (amb assassinats inclosos, és cert), es converteixi en compassió i fins i tot simpatia. Com? Apel·lant a un passat trist, que no acabo de tenir clar que sigui coherent amb la Judith que ens mostra en la primera novel·la, però que queda molt bé.

Veurem en la Judith una faceta diferent: el penediment i l'amor per algunes persones. L'escriptora ens ha humanitzat la protagonista. I ha disminuït, amb encert al meu parer, el nivell eròtic de la novel·la. Ja que queda molt més palès que l'important en la trama no són els gustos sexuals de la protagonista sinó el misteri que l'envolta.

Què m'ha fallat? Doncs que la majoria de deduccions que realitza la Judith a l'hora de descobrir qui li va al darrere són, des del meu punt de vista, una mica infundades i forçades, la qual cosa m'ha creat la sensació constant que no estava seguint correctament el fil de la novel·la (no us puc dir més per no fer-ne spoilers).

Tot i això, m'ha agradat, i estic desitjant que s'acabi la trilogia, a veure en què acaba tot.

Valoració ⭐⭐⭐

Los ritos del agua, de l'Eva García Saenz de Urturi (La ciudad blanca #2)

El segon de la saga de La ciudad blanca té més de 50 pàgines inicials d'explicació històrica sobre ritus ancestrals que confesso que em vaig saltar. Encara que era informació molt interessant que no descarto llegir en un altre moment, estava massa impacient per començar la història per entretenir-me amb aquestes dades. Així que no les vaig llegir i vaig anar directament a gaudir de la novel·la. I no em va defraudar.

La història t'enganxa des de la primera pàgina. Igual que va fer amb el primer de la trilogia, l'escriptora ens desentranya el misteri explicant-nos una història que va passar fa anys, alternant capítols del passat i del present. En aquest cas, tant la víctima com el suposat assassí estan dins el cercle de coneguts de l'investigador de perfils, del Kraken. La qual cosa fa que la novel·la encara sigui més intrigant.

El subtema que ens uneix tots els punts de la novel·la és la família, que es tracta des de diferents aspectes, la qual cosa fa que la història sigui molt més propera per al lector.

Per a mi, aquesta novel·la, igual que La ciudad blanca, es mereix un 10. I una de les diferències més remarcables amb una altra trilogia del mateix estil (no cal dir quina) és que aquí no deixa fils solts i la trama és molt més coherent. He gaudit moltíssim llegint-la. Altament recomanable.

Valoració ⭐⭐⭐⭐⭐

Calendari girl, de l'Audrey Carlan

Vaig començar a llegir el primer de la tetralogia quan es va publicar, fa aproximadament un any, però el llenguatge vulgar i barroer em va fer tancar el llibre i deixar-lo oblidat. La meva companya de bloc, la Neus, em va animar a reprendre'n la lectura i això he fet.

Després de llegir els quatre llibres seguits, tinc opinions contraposades. La història argumental m'ha agradat molt. De fet m'ha encantat. La forma en què resol els diferents problemes a què s'enfronten els personatges m'ha semblat molt i molt encertat. El perfil de tots ells i com acaben les respectives històries, molt coherent.

PERÒ no m'ha agradat gens el llenguatge groller (i al meu entendre absolutament innecessari) que ha utilitzat. Per què la millor amiga de la protagonista té com a nom d'usuari "Zorrón come conejos" (perdoneu, he llegit la versió en castellà i no sé com ho hauran traduït)? És absurd. A més d'aquest llenguatge vulgar, les metàfores sexuals són bastes i força ridícules.

A mesura que anava avançant la història, el llenguatge s'ha anat suavitzant, no sé si per altres crítiques que ha rebut o perquè un cop causat l'impacte inicial ja no calia seguir provocant. És a dir que, en aquest sentit, la novel·la ha anat a millor.

L'estructura de la tetralogia consisteix en un llibre per trimestre, però els pensaments i les reflexions de la protagonista són tan repetitius que crec que la trama s'hauria pogut comprimir una mica. Potser amb una trilogia (en comptes d'una tetralogia) hauria estat suficient.

Malgrat les meves objeccions, la història m'ha sorprès gratament en alguns aspectes. Tot i que és excessivament ensucrada i en contraposició té escenes sexuals exagerades, té un argument interessant.

Així que la meva valoració és molt alta pel que fa a l'argument, però bastant baixa pel que fa al llenguatge i l'estil.

Valoració ⭐⭐⭐

Qué hacen los chicos malos, de la Victoria Dahl (Los hermanos Donovan #2)

Novel·leta senzilla que compleix la seva funció perfectament: passar una bona estona llegint. De tant en tant m'agrada llegir aquestes històries senzilles, previsibles, amb tots els elements necessaris perquè la seva lectura t'atrapi (redacció acurada, bons diàlegs, conflicte psicològic de teló de fons, triomf de l'amor), perquè em prometen una desconnexió del meu dia a dia, i per mi és absolutament necessari.

Cap novel·la de la Victoria Dahl és comparable a la primera que vaig llegir, Convénceme (Tumble Creek # 1), perquè a més de tots aquests "ingredients", havia afegit l'humor. En qualsevol cas, segueixo llegint a la Victòria Dahl perquè m'agrada la manera que té d'explicar-me una història d'amor sense moltes pretensions.

Encara que no sigui una obra mestra i es repeteixi una estructura que li funciona, la recomano com a lectura romàntica, lleugera, que es llegeix en un tres i no res.

Valoració ⭐⭐⭐