RESSENYA "TAL COM ÉREM", de la Sílvia Tarragona

SINOPSI

La Sandra Fornaguera té trenta-nou anys, és una gran periodista, culta, aficionada a la música i als llibres, una dona feta a si mateixa, però està a punt de ser desnonada de casa seva. La seva vida aparentment perfecta s’està enfonsant. Un dia coneix l’Edmond a l’aeroport, un agregat militar de l’ambaixada francesa a Espanya que viatja per tot el món, un home seductor i sofisticat. La trobada és casual i la Sandra pensa que ja no veurà més aquell home meravellós. Però la història no ha fet més que començar i esclatarà en un cap de setmana únic a París amb un amor intens, apassionat i intermitent. Afortunadament, l’afecte i l’estimació que va rebre dels seus pares i la lleialtat dels amics que sempre han estat amb ella, la Paula, el seu marit Jaume i l’Oriol, li donaran les forces necessàries per enfrontar-se al seu destí i descobrir quin és l’autèntic amor de la seva vida. 

FITXA Tal com érem Sílvia Tarragona Publicació: 2018 Editorial Columna edicions (320 pàgines) Gènere: Narrativa contemporània

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓ PERSONAL

Feia temps que tenia pendent de llegir Tal com érem, de la Sílvia Tarragona, però cada llibre té el seu moment, i ahir (he de dir que no vaig haver d'anar a treballar), el vaig agafar, el vaig començar al matí i abans de sopar ja l'havia acabat, em va atrapar des de "En realitat, l'únic que m'importa són els meus llibres", la primera frase de la novel·la.

Escrit en primera persona, accentua la sensació de malenconia per un temps passat. Els capítols són molt curts, la qual cosa fa que sigui una novel·la fàcil de llegir.

El que més m'ha agradat d'aquesta novel·la són les contínues referències a obres d'art, ja siguin pel·lícules, llibres o música. La majoria són molt conegudes i permet al lector entendre que la protagonista té un bagatge cultural ampli que li permet relacionar la seva vida quotidiana amb detalls llegits, vistos o escoltats. Així que estem davant d'una novel·la molt sensorial.

La història, explicada d'una manera senzilla i gens artificiosa com podria ser tenint en compte les constants al·lusions a la música, al cinema i a la literatura, narra com una dona culta, aclaparada per la realitat decadent de la seva vida, s'agafa a la fantasia d'un amor de pel·lícula que la fa volar. Els seus amics no es refien de la persona que ha irromput en la seva vida. Qui tindrà raó? Els seus amics o la Sandra, que per fi se sentirà estimada com una dona? Si voleu saber la resposta, ja sabeu, haureu de llegir la novel·la.

Encara que la trama no sigui romàntica, sí que es parlarà del que significa ser estimat, o la necessitat que es té d'això.

Altres temes interessants que trobarem serà la crisi econòmica a la qual es veu abocada algú que mai ha tingut problemes financers, o la crisi del periodisme, que l'escriptora resumeix en una frase que considero genial i que ens hauria de fer reflexionar a tots:

"Tot i que cada dia tenim més lectors, les vendes han caigut en picat. No podem viure només de l'edició digital".

El missatge més important de la novel·la és que, independentment del que et passi, sempre cal aixecar-se i seguir lluitant. Encara que es cregui que no hi ha sortida.

Els personatges tenen personalitat pròpia, molt marcada des de l'inici, i no evolucionaran, al contrari de la Sandra, a qui no li quedarà més remei. La relació de la Sandra amb cadascun d'ells ens donarà pistes importants de com és ella.

Com a conclusió he de dir que ha estat una novel·la que he llegit molt ràpid i que m'ha atrapat, però considero que potser eren necessàries unes quantes pàgines més perquè el lector pogués connectar millor amb els personatges.

Igualment la recomano com a lectura lleugera.

Si t'ha agradat la ressenya i vols comprar la novel·la, clica l'enllaç (digital i paper):