3.8.15

La doma. Saga "Amos y mazmorras". Lena Valenti (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

SINOPSI

Cleo, Leslie i Lion són amics des de petits. Ara són adults i tots tres treballen a l'FBI.

La Leslie desapareix de sobte, i l'FBI demana a la seva germana Cleo que col·labori amb ells, d'una banda, per a seguir amb la missió de la seva germana i, d'una altra, per a trobar-la i rescatar-la. La Cleo no s'ho pensa dues vegades, però la missió encomanada és una investigació sobre tràfic de blanques i de drogues que està enmig d'un joc de rol anomenat Dragones y mazmorras DS

Cleo i Lion tindran el paper d'una parella de submisa i dominant, i Leo la instruirà en les pràctiques del BDSM (Bondage, Disciplina, D/s, Sadisme i Masoquisme). Tots dos senten una profunda atracció des de fa anys, però les fustes i la crueltat seran la seva realitat a partir d'ara.

OPINIÓ

És sorprenent com la literatura romàntica amb pinzellades eròtiques i fins i tot pràctiques de bondage s'ha posat de moda entre la població femenina. Per què atrau tant una història que explica com un home domina físicament una dona, que li provoca dolor i que a més ella respon amb plaer a l'agressió? 

Francament, jo em sentia incapaç d'entendre-ho i rebutjava aquest tipus de novel·les. Des del meu punt de vista, convertir el dolor dels altres en excitació personal entra dins del terreny de la patologia.

Però va arribar un dia que tenia ganes de seguir llegint Lena Valenti. Només em quedaven les sis novel·les de la saga "Amos y mazmorras" i vaig pensar que les començaria a llegir i que si em resultaven ofensives les deixaria sense acabar.



Un cop més he d'admirar el talent de l'escriptora. Sí que és cert que el sexe que descriu és salvatge, però tal com ella ha dit alguna vegada, mai no és vulgar ni groller.



Què he descobert en els llibres de la saga? Moltes coses.

Que la pràctica del bondage no té a veure amb la humiliació.
Que el dolor no provoca plaer. És el mateix plaer, que és intens, el que toca el llindar del dolor.
I la més important: la confiança mútua.

El dominant necessita que el o la submisa hi confiï, perquè d'aquesta confiança neix el poder de la relació. El dominant ha de conèixer què li dóna plaer a la seva parella i ha de saber quins són els seus límits.

El submís o la submisa han de confiar en el fet que el seu dominant mai traspassarà els límits que pot aguantar. En aquest sentit dir la paraula de seguretat és un fracàs per a tots dos. Per al dominant perquè no ha sabut fins on podria arribar la submisa i per a la submisa perquè ha decebut la confiança que li tenia el seu dominant. Tot i que tot és consensuat sempre.



Lena Valenti inclou una llista de definicions i d'explicacions sobre aquesta pràctica sexual al final del llibre. Hi ha moltes pràctiques que, almenys a mi que desconec tot aquest món, em semblen estranyes. Però Lena Valenti fa arribar un missatge alt i clar: practicar el bondage no té res a veure amb patologies ni amb traumes ni amb humiliacions. El bondage té a veure amb el respecte, l'explotació de sensacions consensuades i amb la confiança extrema.

A més de la trama purament sexual, que ja de per si és interessant, Lena Valenti aprofita per incloure en la saga un tema tan important com és el tràfic de blanques. Tot i que el desenvolupament de la novel·la des del punt de vista estilístic és impecable, ens fa una altra reflexió: la clau del joc és el consens. Res no justifica que a ningú li robin la voluntat, ja sigui amb drogues o per la força. En un món clandestí que s'amaga dels ulls de la societat és més fàcil obtenir víctimes indefenses. Però Lena Valenti ensenya d'una manera tan contundent la diferència entre accedir voluntàriament a jugar i que t'obliguin a això que no deixa lloc a dubtes sobre el tema del que està parlant.

Els personatges femenins són valents fins a dir prou. Les submises, que podrien semblar pusil·lànimes i faltes de criteri o voluntat, tenen la gosadia necessària per a posar-se literalment en mans d'un altre, al qual lliuren la seva confiança si aquest la mereix.

Els dos últims llibres de la saga ja s'han publicat. La Reina de les Aranyes i Prince són uns personatges que clausuren de forma magistral tot l'entramat que ens ha mostrat l'escriptora. Cada parella ha estat la protagonista durant dos llibres i ens han ensenyat aspectes d'una sexualitat diferent d'una manera summament romàntica.

Si busqueu una novel·la depravada, vulgar, de sexe dur, no la trobareu en aquesta saga. Aquesta saga és romàntica amb tocs d'erotisme completament elegant.

Si teniu curiositat per saber què atrau tant d'aquests tipus de novel·les; si busqueu una novel·la romàntica; si us agraden les trames policíaques; si voleu conèixer llibres de Lena Valenti, no ho dubteu més. Teniu una saga molt interessant pendent de llegir.

Em dieu què us ha semblat?


Llibres de la saga


  1. La Doma
  2. El Torneo
  3. La Misión
  4. El Hechizo
  5. Quinta parte
  6. Sexta parte
  7. Séptima parte
  8. Octava parte


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada