26.1.16

Martina con vistas al mar (Bilogía Horizonte Martina 1) Elísabet Benavent (ressenya en català)

Títol Martina con vistas al mar
(Bilogia Horizonte Martina 1)
Autor Elísabet Benavent
Editorial Suma de letras
Any 2016
Pàgines 672
Gènere narrativa romàntica
Disponible en e-book, paper
Idiomes castellà

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
SINOPSI

La Martina treballa a la cuina d'un hotel i el seu somni sempre ha estat ser xef per gran decepció de la seva família. Porta uns 10 anys amb el Fernando, que va ser un dels seus professors; i en un dels seus aniversaris van a sopar a El Mar, un restaurant que regenta en Pablo, que és excèntric, brillant i increïblement atractiu. A partir d'aquell moment res tornarà a ser com abans.

OPINIÓ

Elisabet Benavent és absolutament magnètica. Estic segura que els seus llibres estan imantats amb algun poderós encanteri perquè són irresistibles. És llegir una sola paraula i caure-hi. I aquesta vegada, com totes les anteriors, no és diferent.

El que sí que és diferent és tant la trama com l'estructura de la novel·la, i per descomptat el rerefons, que va molt més enllà de la simple novel·la romàntica amb escenes hot.

De què va la novel·la? Doncs des del meu punt de vista, l'escriptora ens proposa que reflexionem sobre una pregunta que estic segura que moltes de nosaltres ens hem fet. Què passa amb l'amor quan s'acaba? És que mai ha existit? Resulta que de fet no era amor perquè l'amor és per sempre? És una qüestió que cada personatge resol a la seva manera i que nosaltres, els lectors, també resolem a mesura que anem passant les pàgines. La sort és que no ens posaran nota. No hi ha resposta incorrecta. Però l'Elisabet Benavent ens mostra la resposta d'uns quants personatges, que es plantejaran quan és amor, quan és sexe, quan és amistat, i sobretot, quan és de veritat.

I sobre aquesta pregunta munta tot un engranatge de personatges i situacions que desdibuixaran la vostra pròpia realitat perquè viureu durant unes hores (no crec que la novel·la us duri més) dins del llibre.

Els personatges estan tan fabulosament perfilats com sempre. I aquesta vegada també tenim un esment a un d'una altra de les seves sagues, la qual cosa confereix al conjunt de la seva obra un aire de "família-coqueta", de la qual formem part tant personatges com lectors.

Trobo una evolució positiva a l'hora d'escollir les personalitats de cadascú. Estem davant d'una novel·la en la qual no hi ha un "malvat" però sí que hi ha personatges immadurs o antipàtics que no ens cauen bé. I em sembla un encert. Perquè la vida és així. Hi ha gent a la qual no suportem perquè sí. Perquè no hi ha química. Pel que sigui. Però segueixen al nostre voltant. Igual que la nostra protagonista, que ha de suportar disbarats cada dia.

La Martina és el personatge més diferent creat fins ara per la ploma de l'Elisabet Benavent, però, alhora, és el més treballat psicològicament. La Martina dóna per a molt. Encara que en principi no ho sembli.

El llenguatge de la novel·la mereix una menció especial. Hi ha dos nivells de registre: el dels diàlegs i el de les reflexions. Els diàlegs són vulgars, grollers i impressionantment divertits i hilarants. Els he llegit diverses vegades perquè trencava a riure, i és que com se li pot acudir a algú dir tantes barbaritats juntes? L'Amaia és la bomba. Però el registre de les reflexions, encara que estan escrites en un llenguatge lleuger, és molt més mesurat, el que ens dóna un respir i dota la novel·la d'un punt de serietat que requereix el tema de què tracta. Tot això magníficament entrellaçat per no perdre el contrast entre el divertit i la reflexió. No us penseu ara que estem davant d'un llibre pesat i avorrit!! Perquè és tot el contrari.

Hi ha dos primers narradors, la Martina i el Pablo, que es van alternant capítols. Encara que no és la primera vegada que ho fa, trobo que és molt difícil entrar en la ment masculina, perquè és com ficar-se en territori desconegut, però el resultat m'ha semblat coherent amb el que se suposa que pensa un home. La Martina parla en passat, com si ens estigués explicant alguna cosa des de la perspectiva de saber què passarà, cosa que atorga a la història una pinzellada de malenconia.

Podria seguir i seguir, però prefereixo que llegiu la novel·la i m'expliqueu què us ha semblat. Ràpidament (no sé si sabré), i a tall d'esquema, us explico les raons per llegir aquesta novel·la: perquè la trama és rodona, sense incoherències; perquè l'evolució dels personatges és creïble; perquè és divertidíssim; perquè convida a la reflexió; perquè els personatges masculins són un amor, però, sobretot, perquè l'autora és Elisabet Benavent i tot el que escriu és fantàstic: t'atrapa, et delecta i sempre et deixa amb ganes de més.

Ja no us entretinc més, si encara no teniu la novel·la, no espereu més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada