3.5.16

Mosin Nagant. La batalla de las Ardenas. Magín Méndez Sanguos (ressenya en català)

TÍTULO Mosin Nagant. La batalla de las Ardenas
AUTOR Magín Méndez Sanguos
EDITORIAL Extinta e-ditores
ANY 2015
PÀGINES 160
GÈNERE narrativa bèl·lica fantàstica
DISPONIBLE EN seebook, e-book
IDIOMES castellà




 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


SINOPSI

Mosin-Nagant és el nom d'un rifle que dóna consistència a una subtil història difícil d'enquadrar. Bàsicament és una sòlida novel·la històrica. Crua i real com la brutícia que cobreix la pell del soldat, però al mateix temps està plena de dolçor que aporten els mesurats detalls al sobrenatural. Trobaràs en Mosin-Nagant una crònica de la batalla de les Ardenas plena d'humanitat i malenconia.

OPINIÓ PERSONAL

Mosin Nagant, de Magín Méndez Sanguos, és novament una sorpresa recomanada per Seebook, que a més de la facilitat de descàrrega té títols interessants que estic descobrint gratament.

La Rosa Sala em va dir que Mosin Nagant m'agradaria, que anava de la Segona Guerra Mundial, però que estava tractat com si fos un conte. No sé jo (vaig pensar), la Segona Guerra Mundial és un tema molt dur... Tot i així, em resisteixo a tenir un llibre a les mans i no llegir-lo, i...

Us podeu creure que un cop vaig començar a llegir ja no vaig poder parar? El fet que tingués tan poques pàgines afegia un atractiu per a provar un tipus de narrativa que no havia llegit mai, la bèl·lica. Porto malament les guerres que han ocorregut en realitat, em fico tant a les històries que pateixo massa.

Així que demano perdó per endavant a tots els amants de la narrativa bèl·lica per la meva nul·la experiència lectora sobre el tema. Les batalles sobre les que he llegit són de l'estil dels Cinc Exèrcits (El Hobbit), contra el Senyor Oscur (El Senyor dels Anells), La batalla de Falme (La Roda del Temps), contra Loki (Ragnarök)... crec que us podeu fer una idea. Però, llegir sobre la Batalla de les Ardenas? Estic convençuda que se m'escapa molt talent amagat que els autèntics entesos en la matèria gaudiran moltíssim.

He investigat i parlat amb algú a qui li fascinen les pel·lícules, sèries, documentals, maquetes i jocs de taula de la Segona Guerra Mundial, sobre l'esperit de les armes i, sembla que no és un recurs literari! realment les armes, a més de tenir el poder de salvar la vida d'un soldat, posseeixen "alguna cosa" que transcendeix més enllà del que és una màquina de matar. (Gràcies Fernando, m'encanta parlar amb tu encara que sigui sobre un tema tan desconegut per a mi com és el de les armes.)

I, després d'aquesta conversa, vaig pensar que la nena que apareix en diferents moments de la novel·la, a qui jo atribuïa la personificació de l'esperança, potser era l'esperit del Mosin-Nagant, que, segons he descobert mirant per Internet, és l'arma que mereix el major reconeixement per combatre l'Alemanya nazi. Si us plau, possibles lectors o escriptor de la novel·la, digueu-me qui és la nena, necessito saber-ho...

Així, doncs, sense desvetllar res de la trama, us convido a llegir aquesta novel·la, que conté reflexions interessants no només sobre la guerra sinó sobre el després de la guerra, i sobre l'angoixa i la bogeria de saber-se perdut, sobre l'esperança que manté lúcides persones que han viscut horrors. I, sobretot, sobre el bé i el mal.

L'Espasa de la Veritat del Buscador, Excálibur del Rei Artús, la vara de Gandalf... cada arma té una màgia que connecta amb la persona que l'empunya, i sembla que la narrativa fantàstica ha exagerat una realitat que he vist de passada en algunes pel·lícules: per a sobreviure en una guerra, l'home s'ha de fondre amb la seva arma, conèixer-la i cuidar-la.

Us ve de gust conèixer a Mosin Nagant? Segur que, com a mínim, la gaudireu com jo, i, amb sort, podreu desentranyar misteris que he fregat amb la punta dels dits, però que no he arribat a agafar. Encara que està escrita com si fos un conte i el toc de fantasia alleugereix l'horror, Magín Méndez Sanguos ens relata la Batalla de les Ardenas, una de les batalles més dures i sagnants de la Segona Guerra Mundial.

Ja em direu què us sembla. Estic segura que us agradarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada