Pincha en la bandera para leer la versión en castellano
"El menor de la camada", de l'Alejandro Aguilar, és una novel·la de ciència ficció en la qual trobem un univers format per humans que han desenvolupat facultats especials, que estan organitzats en quatre castes que responen a quatre ciències fonamentals: designadors, escrutadors, naturals i forts.
Els designadors dominen la ciència de la Llengua i són capaços de comunicar-se mentalment entre ells i amb les màquines.
Els escrutadors dominen la ciència de l'Observació i poden veure les emocions dels altres a través dels colors i són capaços de manipular-les.
Els forts dominen el seu propi cos, que té una força i una capacitat extraordinària, i l'art de la guerra. Poden reviure en un altre cos quan el seu comença a mostrar els primers signes de decadència. Són immortals.
Els naturals dominen la ciència de la vida i la mort. Són els que s'encarreguen de fer el traspàs dels records d'un fort a un cos nou.
A més hi ha tot un univers d'humans, homes buits, cyborgs, nòmades, fills de la veritat... que ens van enriquint aquest món inventat.
Cada personatge és complex en si mateix, perquè tot i que està marcat per l'educació i l'ambient en què s'ha criat, cadascun és únic enfront dels altres. Us imagineu quantes qüestions se susciten amb les habilitats que té cadascun?
La novel·la comença amb un escrutador anomenat Arez castigat a romandre en un tanc de gelatina on només sent dolor, odi i impotència. Un traïdor a la seva casta. Sense saber com, la seva ment penetra dins del cos d'una dona buida que es diu Ociouno creada per al plaer del seu amo, és una esclava sexual. Arez escaparà provocant la mort del seu amo. I que una dona buida es reveli contra el seu amo és una contradicció tan gran que farà trontollar els fonaments de l'ordre establert. Cada casta buscarà a Ociouno per diferents motius, i Arez coneixerà persones que li faran qüestionar el seu propi jo. Qui és? Arez o Ociouno? Home o dona?
Però per sobre de tot Arez/Ociouno serà una peça de dòmino que arrossegarà tota una galàxia, una pedra a l'estany que provocarà ondulacions en tot l'univers conegut, ondulacions que es convertiran en veritables cataclismes que destruiran els pilars fonamentals en què està basat aquest engranatge social.
Si de moment tot el que heu llegit en aquesta ressenya us està agradant, us asseguro que la novel·la superarà les vostres expectatives més elevades. Necessitareu tenir molta memòria, primer perquè hi ha tants personatges, races, planetes, característiques, que us farà falta, però sobretot perquè haureu de relacionar moltes coses. En aquesta novel·la, a més de l'aventura fantàstica que viureu en primera fila, sereu testimonis de la coherència interna que té. Res no s'escapa, tot té sentit; l'escriptor embasta una realitat paral·lela en què tot quadra. I us asseguro que no és gens fàcil. Una puntualització: No cal que ho apunteu tot per recordar qui és qui! Al final del llibre hi ha un glossari i allà podreu anar consultant els vostres dubtes. Jo, he de confessar, no el vaig veure fins que vaig arribar al final, encara que se n'indica l'existència al principi del llibre, i us recomano que imprimiu les pàgines del glossari de definicions perquè amb el dispositiu digital és una mica embolicat.
El pròleg del llibre indica que heu d'alliberar-vos de idees preconcebudes, perquè l'univers que ens ensenyarà serà completament desconegut. Feu-li cas. Fins i tot el temps es mesura en altres paràmetres (cicles, rotacions, llunes, translacions...).
La ciència ficció, igual que la fantasia, ens presenta un món inventat on les al·legories ens ajuden a posar en perspectiva el nostre propi món. De la mateixa manera que passa a Star Trek, per exemple, on cada episodi ens narrava una aventura amb un problema moral com a teló de fons, a "El menor de la camada" trobem molts dilemes que cada personatge afrontarà de diferent manera. L'esclavitud contra el lliure albir i la llibertat. L'esperança de superar-se contra el determinisme. I, per sobre de tot, la recerca del jo. Tres grans temes que l'Alejandro Aguilar explora des de diferents angles. És una novel·la profunda que us farà reflexionar sobre el nostre propi món.
Un aspecte que es podria millorar de la visualització del text és la manera de marcar el canvi d'escena. Les últimes pàgines incorporen el logotip de l'editorial extinta e-ditors en cada canvi, la qual cosa facilita enormement la comprensió de la trama, ja de per si intensa, però la major part de la novel·la fa els canvis d'escenari sense cap avís visual, tot i que la part bona de tot això és que us obliga a rellegir alguna pàgina i així no us perdeu cap detall.
El ritme de la novel·la té alguns alts i baixos. L'acció és trepidant i les 100 primeres pàgines et deixen sense alè, en una persecució que accelerarà el vostre propi cor, però l'escriptor està creant un univers nou que necessita de molts detalls que són necessaris per a entendre el conjunt, però que alenteixen la trama. Per sort, el llibre és tan magnífic que fins i tot els detalls de les castes són intrínsecament interessants, cosa que farà que la combinació entre acció i descripció ballin una dansa perfectament sincronitzada que us deixarà embadalits.
Després d'una novel·la absolutament recomanable que et farà desitjar conèixer fins a l'últim racó del Vell Domini, i d'estar convençuda que aquesta era una primera novel·la d'una gran saga resulta que... ja no n'hi ha més! Buscant per Internet, he vist que hi ha anuncis de jocs de rol i fins i tot el final del llibre anuncia una continuació, però jo no he trobat res de res. Si us plau, lectors, no ens podem quedar aquí. Sé que quan llegiu "El menor de la camada" en voldreu més. No en tinc cap dubte. Hem d'animar a l'Alejandro Aguilar que segueixi escrivint. No us vull desvetllar el final, però... és que en vull més!
Si quan acabeu la lectura de la novel·la, us sentiu com jo, escriviu-nos un comentari que em comprometo a fer arribar a l'escriptor.
No trobareu aquesta novel·la en paper, tan sols està disponible en e-book i en Seebook, que és com l'he llegit jo. Us asseguro que la gaudireu. Ara mateix sóc com Sheldon Cooper de "The Big Bang theory" demanant la continuació d'una sèrie estrella.
Magnífica com Star Trek. Trepidant com "El senyor dels anells". Amb personatges tan ricament treballats com la saga "Cançó de gel i foc" (la sèrie Joc de Trons). Amb la profunditat moral de Brandon Sanderson. Tota una troballa.
