UNA ANTORCHA EN LAS TINIEBLAS, Sabaa Tahir (ressenya en català)

SINOPSI

La majoria de les persones no són més que espurnes en la immensa foscor del temps. Però tu no ets una espurna que es consumeix en un instant.

Tu ets una torxa en les tenebres...

Si t’atreveixes a cremar.

Després del desenllaç de la quarta prova, la Laia i l’Elias es veuen obligats a fugir de la ciutat de Serra perseguits per un exèrcit de màscares. Ara, la seva única esperança és el Darin, el germà de la Laia, els coneixements sobre l’acer sèrric són la clau per al futur dels acadèmics. Però el Darin es troba tancat a la presó de Kauf, la més inexpugnable i perillosa de tot l’imperi. Tot i el risc que suposa, la Laia està decidida a alliberar el germà i l’Elias està decidit a seguir al seu costat, encara que això suposi renunciar a la seva pròpia llibertat.

Junts hauran de lluitar a cada pas per a arribar al seu destí i burlar tots els seus enemics: la cruel Comandant, els soldats de l’Imperi, el sàdic guardià de Kauf, i sobretot, a l’Helene Aquilla, sotmesa a la voluntat del Marcus, el retorçat nou líder de l’Imperi. La que una vegada va ser amiga i companya haurà de fer front a una missió tan clara com indesitjada: trobar al traïdor l’Elias Veturius i la seva companya... i matar-los a tots dos. 

Picha la bandera para leer la versión en castellano

AUTOR Sabaa Tahir

TÍTOL Una antorcha en las tinieblas

(Una llama entre cenizas #2)

EDITORIAL Montena

ANY PUBLICACIÓ 2016

PÀGINES 464

GÈNERE juvenil, fantasia

OPINIÓ PERSONAL

Aquest segon lliurament de la saga Una antorcha en las tinieblas, de la Sabaa Tahir (llegiu la ressenya de la primera novel·la aquí), aprofundeix en l’aspecte més humà dels protagonistes. Sens dubte aquesta és la característica més remarcable d’aquesta nova novel·la. Si a la primera, tot i que tenia dos narradors, vèiem els esdeveniments a través dels ulls de la Laia i ens sorpreníem, ens espantàvem o ens fastiguejàvem, en aquesta segona part ens ocorren diverses coses alhora: s’introdueix un nou narrador, l’Helene Aquilla; la humanitat (o la manca d’ella) es farà més patent en cadascun dels personatges, i molts dels secrets que s’intuïen en el primer lliurament seran desvetllats. I com no vull fer cap spoiler, tan sols us diré que hi ha una trama molt interessant i inquietant que descobrireu quan llegiu aquesta novel·la.

Els personatges donen un gir bastant inesperat, encara que no incoherent, a causa dels esdeveniments que estan vivint. D’una banda, tenim els seus pensaments més íntims exposats davant nostre i, d’altra banda, veurem la maduresa i el creixement personal que dóna estar al límit de la supervivència.

És curiós que justament en les novel·les de fantasia el que millor identifiquem sigui la recerca de la humanitat. Podem eliminar el superflu per quedar-nos simplement amb allò que ens defineix com a humans? Què és el que ens fa ser el que som? Al meu parer, només hi ha una única i aclaparadora resposta: els nostres sentiments.

Us deixo un fragment de la filosofia d’aquesta saga:

“El fracàs no és el que et defineix [...]. El que determina si ets una líder o un malbaratament de la vida humana és el que fas després de fracassar.”

El ritme d’aquesta segona entrega està influït per les meves emocions en posar-me-la a llegir-just quan vaig acabar la primera. Us explico. El final de la primera part és absolutament trepidant i absorbent, increïble. Quan vaig començar el segon llibre encara tenia l’adrenalina pels núvols, així que el principi em va semblar assossegat (que no lent, ja que comencen amb una fugida). Després, el pes de la immensitat del que els queda per davant em va aclaparar una mica. Com em fico en la història de ple, m’he arribat a angoixar. Però poc després torna el ritme absolutament veloç que imprimeix la Sabaa Tahir. Com si fóssim damunt d’un cavall desbocat, no hi ha temps de laments ni d’angoixes, simplement hem d’aferrar-nos a les regnes per no caure. Així és a partir de la segona meitat del llibre.

Els personatges són un dels elements més ben cuidats de la novel·la. Són tots molt diferents entre si, no hi ha cap arquetip, tan rics en matisos que donen ganes de venerar-los. A tots. A la dolenta dolentíssima, tan dèspota que infon tant terror com el Darth Vader. Al bo, que no us explico què fa. A la guapa. A la lleial. Al sàdic. A l’amiga... Són uns personatges tan perfectes, amb els seus errors, els seus encerts, les seves evolucions... que condueixen aquesta novel·la per camins per on un no acostuma a transitar.

Què és el pitjor que us puc dir? Doncs que la Sabaa Tahir pensa escriure dos llibres més d’aquesta saga, però que el tercer es publicarà el 2018!! Així que a prendre paciència. En el fons em donarà l’excusa (que no necessito) per tornar a llegir aquests dos abans que surti el tercer.

Així que, per si encara no us n’havíeu adonat, recomano moltíssim aquesta saga. Estic segura que us agradarà si sou amants de la literatura d’aventures i de fantasia.