DIADA SANT JORDI 2018

Hola lecturetes! Aquest any les dues administradores del blog no ens hem vist durant la diada, així que us expliquem què ha estat el Sant Jordi per a cadascuna de nosaltres.

Carme: Sant Jordi és una diada meravellosa. És un dels dies que més m'agraden de l'any. En unes hores es barregen la màgia, els llibres i l'amor. No se m'acut què pot ser millor que això. I disposada a gaudir-ne el màxim possible, em vaig demanar festa de la feina. Des d'aquí dono les gràcies a la meva cap, la Marta, i a la meva companya, la Montse, perquè no els va importar que les deixés soles un dilluns (que és el dia que més feina tenim de tota la setmana). Gràcies, gràcies, gràcies.

Atès que la meva ruta no incloïa el passeig de Gràcia, abans de començar amb les cues a plaça de Catalunya, vaig anar passejant fins a la casa Batlló. Una meravella que considero un sacrilegi no contemplar. Forma part de la diada: aturar-se al davant i ser feliç.

Quan baixava per Rambla Catalunya, vaig començar a pensar que tenia tot el dia per fer el que més m'agrada, però que trobaria a faltar amigues que em van acompanyar l'any passat i l'altre. Cada trobada inesperada era una alegria, i aquest dilluns la majoria treballaven... En fi. 

Un cop a plaça Catalunya, a la cua de la Luz Gabás, va irrompre la màgia. La Neus m'havia acabat d'enviar un whatsapp dient que havia penjat una foto a l'Instagram del blog i que què em semblava, jo estava contestant dient que em semblava estupenda quan una tal Marta em va preguntar: "Ets del Blog La teva lectura i la meva?" Una seguidora que em reconeixia!! Em vaig quedar sense reaccionar. Quan li vaig explicar a la Neus, ella em va dir si l'havia omplert de petons i abraçades, que ella ho hauria fet... però no. Em vaig quedar amb una alegria immensa, però continguda, i sense saber reaccionar... ni una foto li vaig demanar. En fi, Marta, si llegeixes això, em va fer una il·lusió tremenda, vull que ho sàpigues, però no m'ho esperava i... potser sóc una mica rància... Ara que ja ho he assimilat... PETONS I ABRAÇADES VIRTUALS!!!

Aquest any, l'organització de El Corte Inglés de plaça de Catalunya ha estat impecable, meravellosa, molt i molt facilitadora a l'hora d'agilitzar les cues. Així que... FELICITATS!

Neus: Per a mi, la diada de Sant Jordi  va ser light aquest any, ja que estic fent una mica de repòs per malaltia i no volia estressar-me ni cansar-me en excés. Per això vaig anar diumenge a comprar tots els llibres de la família, perquè ja els teníem molt clars des de feia dies, i així el matí de la diada el vaig dedicar a cercar les tres signatures que volia. I sortosament (bé, aquesta no és la paraula, ja que és fruit del càlcul i l’organització prèvia!) les vaig aconseguir sense sortir de la plaça de Catalunya, i en un temps rècord comparat amb altres anys.

El fet que fos dia laborable va fer que al matí el centre de la ciutat estigués agradablement transitable, res comparable al diumenge de l’any passat. A la tarda, pel que sé, estava pleníssim.

LUZ GABÁS. CORTE INGLÉS PLAÇA CATALUNYA. 11 a 12 h 

Palmeras en la nieve

Em feia molta il·lusió la signatura d'aquest exemplar del qual vam fer una ressenya (llegeix-la aquí). Ja fa anys que el tinc a casa però és la novel·la que més m'agrada de l'escriptora, a qui vaig comentar que aquest llibre em feia anar a dormir tardíssim perquè no el podia deixar de llegir i que l'endemà comentava les escenes amb la meva cunyada Marta. Aquesta novel·la és especial. 

ELÍSABET BENAVENT. FNAC TRIANGLE. 12 a 14 h
Bilogia Canciones y recuerdos. Fuimos canciones #1

Les tres signatures que volia aconseguir eren de tres llibres en clau femenina. De l’Elísabet Benavent sóc fan absoluta. El llibre me’l vaig comprar en digital al moment de publicar-se, i ara en paper perquè me’l signés. Vaig anar a fer cua ben aviat (hora i mitja abans) a l'Fnac Triangle perquè l’any passat em va costar quatre hores i dues cues diferents aconseguir la signatura de l’Elísabet Benavent. Doncs enguany estava la vintena de la cua, i vaig conèixer unes noies encantadores de Lleida i Sant Feliu de Llobregat, amb qui l’espera es va fer d’allò més divertida. Quan va arribar l’Elísabet, acompanyada del Jose (amic, ajudant… ben bé no sé com definir-lo, però és una mica l’apèndix que l’acompanya i simpaticot com ell sol), ens va tocar de seguida i ens vam fer fotos totes juntes, les enrotllades companyes de cua i ell.

NURIA GAGO. FNAC TRIANGLE. 11 a 12 h

Quiéreme siempre

Les companyes de cua em van guardar el lloc mentre vaig posar-me a la cua de la Nuria Gago, que signava al costat mateix. La Nuria és encara més guapa al natural del que la veiem en pantalla, i és encantadora en tots els aspectes. El de la Nuria Gago estic segura que m’agradarà perquè fa temps una companya de feina em va deixar el primer, i tot i que el vaig acceptar amb recança perquè era d’una actriu coneguda, he de dir que em va encantar, per això no vaig dubtar a fer meu el seu segon llibre.

LETICIA DOLERA. CORTE INGLÉS PLAÇA CATALUNYA 12 a 13 h

Morder la manzana

Després del comiat amb les companyes de cua i d'haver creat un grup de whatsapp per seguir comentant i recomanant-nos llibres, vaig travessar la plaça cap a El Corte Inglés on signava en aquell moment la Leticia Dolera, a qui admiro també com a actriu i directora de cinema, perquè la segueixo a les xarxes i m’encanta la seva defensa del feminisme. Si no hi arribava a temps, em tocaria córrer passeig de Gràcia amunt fins a La Casa del Llibre, on tenia la següent parada. Però, per sort, tot i haver tancat cua, èrem tres que vam esperar “per si de cas”, i va resultar que sí, que ràpid i corrents ens va poder signar (i no per culpa seva, sinó perquè els editors literalment s'emporten els autors i autores…). He de dir que vista cara a cara, és guapíssima i té uns ulls verds, immensos i preciosos. I així, satisfeta com jo sola, vaig anar a fer un cafè, i a passejar una mica passeig de Gràcia amunt per fer el retrat de la Casa Batlló, meravellosa tota coberta de roses. 

EVA GARCÍA SAINZ DE URTURI. CORTE INGLÉS PLAÇA CATALUNYA. 12 a 13 h. Trilogía Ciudad blanca

Després de molta estona de cua que es va fer curtíssima gràcies a la conversa de la Lourdes, una noia que vaig conèixer a la cua però amb qui no em vaig fer cap foto (veieu com sóc una mica rància?), vaig poder parlar amb l'escriptora. És una persona simpatiquíssima, que em va avançar que en unes setmanes ja començarà la promoció de la seva tercera novel·la de la trilogia. Me'n va fer cinc cèntims i se'm va posar la pell de gallina de l'emoció. No veig el moment de llegir-la. 

Jo havia llegit els dos que té publicats d'aquesta trilogia en digital, però ha estat el meu regal de Sant Jordi per al meu marit. I és que, tal com em va dir l'Eva, aquesta trilogia agrada tant a dones com a homes. Mentre fèiem cua, tant la Lourdes com jo l'estàvem recomanant. Ens ha agradat moltíssim. 

JUAN GÓMEZ-JURADO. MAITE LIBROS. 13 a 14 h. 

Alex Colt

Parlar amb el Juan Gómez-Jurado sempre és divertit. L'any passat (que va ser una bogeria total) se'ns va escapar i el meu fill petit li feia il·lusió conèixer-lo. Total que en previsió que no ens donés temps de veure'l a la tarda, jo vaig avançar un llibre al matí.

La bona notícia és que al novembre tindrem nova novel·la per adults. Jo ja friso!!! No em va dir de què anava, ni tan sols el títol... Però tornarem a gaudir de les seves històries... ai! quines ganes.

L'il·lustrador, Fran Ferriz, dibuixa d'una manera espectacular. Jo, que sóc una negada, em quedo embadalida veient com amb un boli i un paper en blanc una persona pot ser capaç de crear imatges... màgia, per a mi és pura màgia... 

ROMINA NARANJO. FNAC PLAÇA ESPANYA. 13 a 14 h. 

Al pie de la montaña

Vaig llegir aquesta novel·la fa molt poc. Va ser una recomanació que em vaig prendre com a un compromís... i la sorpresa va ser que em va agradar molt. Trobo que l'ambientació està molt ben trobada i la història t'enganxa de seguida. Quan tingui una mica de temps, escriuré una ressenya. I, per acabar, l'escriptora em va regalar un punt de llibre molt bufó.

OLIVIA ARDEY. RAMBLA CATALUNYA. VERSATIL. 12.30 a 14.30 h. 

La asombrosa bibliotecaria de little rock

In extremis, a punt de marxar, i jo mig ofegada esbufegant per haver corregut, vaig aconseguir arribar a saludar l'Olivia. Potser els objectius que m'havia posat per al matí eren una mica agosarats 🙄...

En fi, quin plaer que és parlar amb l'Olivia... em va recomanar El último viaje de Tisbea, vam parlar de la Silvia C. Carpallo i de la meravella que és llegir la seva última novel·la Si el amor te dijo no, pregúntale otra vez, de clubs de lectura... Generosa i comprensiva, una persona estupenda. La pena és que les meves neurones estaven una mica sense gasolina... i se'm va oblidar fer la foto mostrant l'última novel·la publicada de l'Olivia, aix... quin desastre... Olivia... que yo estaba muy perjudicada... ¡¡estaba bajo mínimos!! Pero bueno, contentísima de hablar un ratito contigo. ¡Un beso enorme!

FERNANDO GARCÍA-PAÑEDA, Todos tus nombres
Regal, cortesia de la meva amiga Iolanda Maria

Aquesta és una història tremenda. De l'estil de la Iolanda i la Carme... si és que tenim un estil, que jo crec que sí. La màgia de Sant Jordi també va arribar a la meva amiga. 

El Fernando García-Pañeda signava a l'Hotel Palace i aquell mateix matí la Iolanda m'havia proposat d'anar-hi juntes. Jo li vaig dir que era impossible, que anar fins a l'hotel em desviava massa de la ruta que m'havia fixat. Hi va anar sola. I el Fernando, que ens coneix a les dues, li va signar el llibre posant el meu nom en comptes del d'ella. La meva amiga ho va veure com un senyal i va comprar el llibre per a mi... i un altre per a ella. Jo ja havia llegit el llibre, però en digital (podeu veure aquí la ressenya), així que tenir un exemplar signat per ell és un luxe. Muchas gracias Fernando. ¡Qué lapsus más afortunado para mí! 😀 

Com que la Iolanda treballa a Rambla Catalunya, allà que hi vaig anar. Aquesta foto està feta al seu despatx per una companya. Gràcies!

***

Aquí em falta la foto amb la Pat Casalà. Va ser del tot impossible anar a veure-la, així com altres escriptors que em venia molt de gust saludar... Vaig estirar el temps tot el que vaig poder, però la relativitat del temps no és tan relativa com a mi m'agradaria...

***

Som a la tarda. El meu fill petit és com jo, molt lector. I ell també volia tenir signats els seus llibres. 

NÚRIA PRADAS. CORTE INGLÉS DIAGONAL. 17 a 18 h

L'aroma del temps

Per explicar la gràcia de la trobada us he de dir que diumenge, parlant en família dels plans de Sant Jordi, vaig comentar que aniria a veure la Núria Pradas, i el meu fill petit em diu: "Per signar Una nit de Reis boja?" Jo em vaig quedar parada perquè no recordava que l'escriptora d'aquella novel·la infantil tan i tan divertida fos la mateixa que la que jo volia que em signés, L'aroma del temps. El meu fill de set anys s'havia quedat amb el seu nom. Increïble. Total que vam anar-hi plegats. Ell estava molt content. Quan vam marxar em va dir: "Estic tan emocionat... No és per les paraules boniques que m'ha escrit, és alguna cosa més. És que me l'ha dedicat a mi". 

JUAN GÓMEZ-JURADO, BÁRBARA MONTES, FRAN FERRIZ 
CARREFOUR GLÒRIES. 18 a 19 h

Rexcatadores

El meu fill saltava de l'emoció. Per fi coneixeria a l'escriptor que ha donat vida a l'Alex Colt. Por cierto, Juan, justo cuando nos fuimos, me dijo que se le había olvidado preguntarte por qué "Colt".
Una conversa estupenda entre els quatre. Crec que el meu fill estava flotant...

Encara ara repeteix: "i m'han dibuixat l'Alex!!!" No tinc paraules per agrair la felicitat que van regalar al meu fill. Va arribar emocionat, va marxar al·lucinat. Avui segueix dient que va ser un Sant Jordi meravellós. Si heu comprat llibres del Juan Gómez-Jurado als vostres fills i teniu l'oportunitat que us signi un exemplar, no deixeu passar l'ocasió. Els vostres fills tindran un record inolvidable. Gracias a los tres. Para una madre ver brillar los ojos de su hijo así es extraordinario.

***

I després de tot un dia amunt i avall, queda l'amor. Hem tingut molta màgia. Hem tingut molts llibres. Però ara falta el que li dona sentit a tot. 

A aquelles hores ja n'hi havia poques per triar, però vaig tenir la meva rosa. Condició imprescindible: la més maca de totes!

Vaig arribar a casa amb mal de peus i amb mal d'esquena, però amb un somriure i una felicitat que em reconfortaven l'ànima.

M'he quedat amb ganes d'un parell de llibres més... com a mínim, però en algun moment s'ha de posar el fre. Gràcies a tots els que heu format part del nostre Sant Jordi. 

Neus i Carme