23.7.18

RESSENYA "EL VUELO DE LENA", de la Sara Ballarín

SINOPSI
La Lena té sis anys i viu al costat del seu pare, un famós novel·lista que passa la major part del temps fora, i la seva àvia en una luxosa casa de Madrid. La seva vida buida i grisa es divideix entre el treball en una botiga de discos, sortir amb els amics i anar a dormir de manera intermitent amb el Daniel. Però tot canvia el dia en què el seu pare li fa un regal que posarà del revés tot el seu món i que li donarà unes ales que mai es va atrevir a tenir: un llibre amb les memòries de la seva àvia, que aquesta va gravar en els que van ser, sense saber-ho, els últims dies de la seva vida.

La Sara Ballarín torna al panorama editorial amb una novel·la plena de somriures i llàgrimes, de veritats que fan mal, de realitats que sorprenen i de cadenes que ens lliguen. El vol de la Lena mostra que no podem viure ancorats en la tristesa i posa veu al llegat entre dones, paraules que generació rere generació ens alliberen i ens recorden que el més important és alçar el vol.

FITXA
El vuelo de Lena
Sara Ballarín
Publicació: 2018
Editorial Suma de letras (371 pàgines)
Gènere: Romàntic

Pincha la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓ PERSONAL


Amb El vuelo de Lena, la Sara Ballarín ens descriu una història escrita amb una veu pròpia i diferent d'altres novel·les romàntiques. És difícil en el gènere romàntic trobar alguna cosa diferent. L'argument, l'esquema, el final... tot és el mateix... i alhora no ho és. És fàcil caure en clixés i és difícil innovar. Quina sorpresa pot donar a les lectores un argument del que sabem sense cap dubte com acabarà? Doncs aquí és on hi ha el quid de la qüestió. Que la trama s'escrigui d'una manera original.

L'estil propi és un segell d'identitat que trobem a la Sara Ballarín. La seva anterior novel·la, Contigo en el mundo, despuntava amb una idea que a El vuelo de Lena queda molt més palesa: l'amor neix en un mateix. Cap relació que es valori serà plena si primer no ens volem a nosaltres mateixos.

Podeu pensar que això no és nou, però el difícil és posar-ho en pràctica. Al final , a la majoria de les novel·les romàntiques, veiem com un protagonista (sigui home o dona) és feliç si troba a una parella que la complementi. Però la Sara Ballarín ens rebat aquesta teoria amb un argument en què els protagonistes, el Daniel i la Lena, s'arriscaran per trobar el seu propi camí.

La Lena té el cor trencat, en mil bocins, i ha assumit que mai més podrà tornar a viure amb plenitud. Té por de sentir. Les seves relacions són superficials, perquè no es permet més. No concep ser d'una altra manera. Inesperadament l'amor arribarà a la seva vida, però, com és possible estimar sense contenció si la Lena només està passant per aquest món de puntetes? Serà el seu estimat motivació suficient perquè Lena desperti de la letargia en què està sumida? Una veu estimada, que ja no hi és, deixarà unes memòries perquè la Lena recuperi allò que ha perdut.

La Sara Ballarín ens presenta l'amor com un viatge de dins a fora, i no a l'inrevés. I aquí és on trobem aquesta veu diferent de la qual us parlava.

Què és el que no m'ha agradat de la novel·la? No ho endevineu? El que dic constantment en les meves ressenyes: dues històries que flueixen paral·leles, és a dir, hem de navegar entre dues trames, una del present i una altra del passat. Ho sé, sé que són manies meves, però és que no m'agrada.

Us explico un secret? La primera vegada que vaig llegir la novel·la, vaig obviar la història del passat. No la vaig llegir (sé que queda horrible dir això en una ressenya), però volia saber si la història de la Lena quedava coixa sense la lectura del llibre que li regala la seva àvia. I sabeu què? doncs que no és necessària per entendre la novel·la. El que la Lena troba en el llibre de la seva àvia és la raó que el porta a plantejar-se moltes coses. I ocorre en un període relativament curt de temps. Així que suposo que l'escriptora necessitava que la maduració de la protagonista fos creïble. Amb un trauma i un dolor tan arrelat com el de la Lena, no era possible canviar de la nit al dia, i en aquest sentit entenc que l'escriptora ens presentés una veu estimada per la Lena en forma de llibre que la seguís aconsellant.

Després, en una segona lectura, he llegit el llibre sencer. I què m'ha aportat llegir les pàgines que em vaig saltar la primera vegada? Doncs una història punyent i commovedora que val la pena llegir. Sí, perquè entendrem que és necessari dir adéu, encara que faci molt de mal, i perquè entendrem quines coses són importants a la vida. Així, no sigueu com jo i llegiu-la sencera des del primer cop. Fins i tot m'atreviria a dir que el llibre que surt en la novel·la podria escriure's de veritat, però per separat. Tots dos en una mateixa novel·la... ho sento... és que prefereixo les històries lineals...



M'agradaria acabar dient que el personatge de la "yayi" em va arribar al cor. Jo també tenia una "yayi" (i la nomenava així moltes vegades), i només les que hem tingut el privilegi de tenir una iaia que ens ha volgut d'aquesta manera podem reconèixer en aquest personatge tot l'amor que desprèn. Hi ha personatges d'una novel·la que se't fiquen dins (encara que siguin secundaris) i sembla que cobrin vida. I, en aquest cas, encara que tots els personatges estan molt ben perfilats, em quedo amb la yayi. Gràcies, Sara Ballarín.

Així que recomano aquesta novel·la a tots els que vulguin llegir alguna cosa diferent en romàntica, que els agradin les històries que alternin les rialles amb les llàgrimes i que siguin seguidores de l'escriptora.

Si t'ha agradat la ressenya i vols comprar el llibre, punxa l'enllaç (paper i digital):

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada