RESSENYA "DIGUE'M QUI SÓC", de la Julia Navarro

SINOPSI

Un periodista rep la proposta d'investigar la vida de la seva besàvia, l'Amelia Garayoa, una dona de la qual només se sap que va fugir i va abandonar el seu marit i el seu fill poc abans que esclatés la Guerra Civil espanyola. Per rescatar-la de l'oblit, n'haurà de reconstruir la història des dels fonaments i fer encaixar, una a una, totes les peces de l'immens i extraordinari trencaclosques de la seva vida.

Marcada per quatre homes que la van fer canviar per sempre, la història de l'Amelia és la duna antiheroïna presonera de les seves contradiccions, que cometrà errors i no acabarà mai de pagar-los, i que patirà en pròpia pell la crueltat del nazisme i de la dictadura soviètica.

Diguem qui sóc és una novel·la plena d'intriga, política, espionatge, amor i traïció. Des de l'Espanya republicana fins a la caiguda del Mur de Berlín, passant per la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, retrata de manera apassionant el segle XX.

FITXA Digue'm qui sóc Julia Navarro Publicació: 2010 Editorial DeBolsillo (1.104 pàgines) Gènere: Narrativa històrica

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓ PERSONAL

Digue'm qui sóc, de la Julia Navarro, és la primera novel·la que llegeixo d'aquesta escriptora. Feia temps que tenia ganes de llegir-li algun llibre, però no trobava el moment ni em decidia entre quin escollir d'entre els seus títols publicats. Fins ara.

He de dir que vaig triar Digue'm qui sóc gràcies a una recomanació entusiasta d'una amiga, i em vaig submergir en la seva lectura sense ni tan sols haver llegit  la sinopsi. Anava totalment a cegues. I no m'esperava el que em vaig trobar. En absolut... però no vaig poder deixar anar la novel·la una vegada la vaig començar.

La vaig acabar fa dos dies i necessito parlar-ne a tothom, així que aquí estic. Què és el que m'ha entusiasmat de la novel·la?

Situada en una època molt convulsa (Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, Guerra Freda) seria molt fàcil caure en valoracions maniquees que ens situessin en una posició política o una altra. Seria molt fàcil dividir les persones en bons i dolents. Seria fins i tot lícit que l'escriptora ens portés de la mà per mostrar-nos allò que desitja que vegem. Però no. La Julia Navarro ens dóna una lliçó magistral d'història (no podrem deslligar la part històrica de la part novel·lada, la qual cosa és perfecte perquè queda perfectament integrada i no sembla que estiguis llegint un llibre especialitzat), però ens parla de persones, de tots els matisos del gris que fan que algú es comporti d'una manera determinada davant d'una circumstància.

Meravellosa dicotomia entre els ideals utòpics (entre les bones idees que únicament funcionen si formen part d'una entelèquia) i la crua realitat del que passa quan es duen a terme.

Però, sobretot, el que més m'ha impressionat és la necessitat més absoluta i primària del concepte de fidelitat. Ser fidel a un mateix, als valors (que no als ideals apresos) que ens defineixen, que ens fan ser qui som i que condicionen els nostres remordiments.

Sens dubte, tots aquests aspectes són possibles gràcies al grandíssim treball que fa amb els personatges. A l'evolució que pateixen a causa de les circumstàncies que viuen. Com la vida els transforma. És curiós veure com tots som víctimes de les decisions d'altres persones. Les que ens volen, les que ens odien. La vida de tots està íntimament entrellaçada amb aquells que ens envolten.

Ja us he parlat dels tres pilars bàsics que fan que aquesta novel·la sigui extraordinària: a) enganxa de seguida, b) els personatges estan perfectament perfilats i c) la manera en la qual ens planteja tota la trama ens fa reflexionar, fins i tot quan el que sabem que ens ha arribat en forma de veritat irrefutable històrica és una pura mentida, entre d'altres, perquè la història no és la que és per culpa d'un grapat de psicòpates torturadors, sinó que són les persones normals que a causa d'un "vull sobreviure" o "això és injust" o fins i tot un "vull canviar el món per a fer-ho millor" dicten els esdeveniments de tot un país, un continent o el món sencer. Són les persones normals les que fan història.

Què és el que menys m'ha agradat? Potser el fet que a la protagonista li passen massa coses. Normal, la novel·la té més de 1.000 pàgines, però, encara que considero que no li sobra res, sí que crec que, encara que la realitat pot superar la ficció, el personatge de l'Amelia Garayoa és una mica massa; la qual cosa pot fer caure en l'error de considerar la novel·la com un simple entreteniment quan hi ha molt més per descobrir.

He de dir que la temàtica de la Segona Guerra Mundial em posa els pèls de punta. Em costa entendre com el món va ser capaç de permetre... tot el que va permetre (tots ho sabem, no cal escriure-ho). I, quan vaig començar a veure cap a on ens conduïa les peripècies de la protagonista, em vaig témer el pitjor. Us asseguro que a l'Amelia li passen coses horribles, però, tot i que l'escriptora ens ho ensenya, no s'acarnissa. Les tortures que apareixen a la novel·la són suficients per adonar-nos del que està passant, però no s'hi recrea. Així que les meves gràcies més sinceres. Visc massa intensament el que llegeixo per poder suportar una altra manera d'ensenyar-nos el que va passar en els camps de concentració o en els interrogatoris de la SS. I sobretot, sabent que és cert.

Necessito explicar-vos que el final és absolutament magistral. Difícil d'aconseguir després de tantes pàgines. Jo imaginava per on anirien els trets. Des del meu punt de vista només hi havia un final possible i vaig tenir raó... a mitges. L'escriptora va aconseguir sorprendre'm, la qual cosa és un plus que s'agraeix.

En fi. Meravellosa novel·la, tant per l'entreteniment que suposa com pel rerefons polític, i sobretot moral, dels esdeveniments que van arrasar el s. XX.

Us la recomano moltíssim perquè, encara que no me la imaginava així, m'ha conquistat completament.

Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la, cliqueu l'enllaç (digital -7,59 €-, paper en tapa dura i paper en tapa tova):