SINOPSI
La Nora es retroba amb la Claudia, una talentosa ballarina a qui va conèixer de nena, quan aquesta perd la salut d'una manera dràstica. La relació ambigua que es forja entre cuidadora i malalta és el nucli d'aquesta història en què la vulnerabilitat i la delicadesa contrasten amb el pervers i el macabre. Prenent com a punt de partida un motiu medieval clàssic, El festín és una novel·la sobre el desig i els seus mecanismes i manifestacions més fosques.
La Nora es retroba amb la Claudia, una talentosa ballarina a qui va conèixer de nena, quan aquesta perd la salut d'una manera dràstica. La relació ambigua que es forja entre cuidadora i malalta és el nucli d'aquesta història en què la vulnerabilitat i la delicadesa contrasten amb el pervers i el macabre. Prenent com a punt de partida un motiu medieval clàssic, El festín és una novel·la sobre el desig i els seus mecanismes i manifestacions més fosques.
FITXA
El festín
Marina Pintor
Publicació: 2019
Obrador editorial (111 pàgines)
Gènere: Narrativa
|
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
OPINIÓ PERSONAL
El festín és la primera novel·la publicada de la Marina Pintor. És veritablement impactant estar llegint alguna cosa i descobrir que, des de la primera frase, l'escriptora ha estat capaç d'ajuntar paraules d'una manera tan increïble que t'agafen amb força, et fiquen a la història i fan desaparèixer tot el que tens al voltant. Hi ha qui en diu talent, d'això.
Llegeixo diferents gèneres. Gaudeixo amb històries lleugeres i amb novel·les que em fan reflexionar.
Però El festín és alguna cosa més. És estar veient el naixement d'una gran escriptora amb la seva primera novel·la. El primer pas d'un llarg camí que espero que ens deleixi amb moltes obres més.
La Marina Pintor ens explica una història senzilla, la més ancestral de totes: un amor no correspost, però en un context molt actual sense justificacions ni explicacions vanes.
La Nora no té clara la seva identitat en aquest món, i les seves circumstàncies familiars li fan viure la realitat a la seva manera. Novel·la tremendament introspectiva, amb pocs diàlegs, ens fica de ple en el cor i la ment de la Nora: les seves pors, els seus anhels, les seves frustracions, les seves traïcions. La Nora explicarà què sent i com se sent, i en aquest monòleg post mortem amb el pare, els lectors coneixerem com era el seu progenitor, amb la mateixa tècnica (o semblant) que va utilitzar el Miguel Delibes en la seva obra Cinco horas con Mario.
Més enllà d'un amor no correspost veurem la relació de la Nora amb els personatges d'aquesta novel·la: amb el pare, i de quina manera les idees d'un progenitor ens influencien; amb la Claudia, i com vivim al costat de persones que ens són properes sense que coneguem els seus secrets, secrets que moltes vegades ens incumbeixen...
La trama es pot explicar d'una manera senzilla si ens cenyim al fet que la Nora se sent atreta per algú que sembla que no li correspon. D'una manera complicada la podem explicar també quan la gelosia governa la raó. No busqueu romanticisme en aquesta novel·la. Encara que sí que hi haurà sentiments. Sentiments descarnats i brutalment mostrats.
La novel·la és curta, curtíssima. Poc més de 100 pàgines. Jo sóc d'històries llargues, de gaudir durant pàgines de personatges i de situacions, però és clar, la Marina Pintor s'ha volgut desprendre del superflu i anar directament al moll, a l'important. No sobra res, és clar. Però el més important és que no falta res tampoc.
L'estructura de la novel·la és, també, molt diferent. A mi m'hauria agradat que hi hagués un índex, perquè, d'entrada, quan comences a llegir penses que potser hi ha hagut un error en titular els capítols. Però no. Tot és correcte.
Quan obrim el llibre, ens trobem que, després de l'epígraf (una cita del Miguel Hernández), comença la novel·la, així, de sobte, sense títol de capítol, sense res més que les paraules abruptes i directes sobre alguna cosa que va passar tretze anys abans que comenci la història. I després el capítol 4. Comencem pel final. Seguim amb el capítol 3. Ens aturem perquè la història tingui sentit i acabem amb el 0, amb el principi de tot, amb el naixement de la Nora que ens porta a la conclusió de la història. Una novel·la desestructurada que no et fa perdre en cap moment el fil de la història que t'estan explicant.
El final és estrany, diferent, macabre. Res que s'assembli a res que hagi llegit anteriorment. I encara que l'escena que clausura la novel·la s'entén, vaig sentir que hi havia alguna cosa en aquest final que se m'escapava. Una cosa sublim que tenia davant i que no veia. Com conec l'editora del llibre, l'hi vaig preguntar directament. I em va contestar que el final tenia a veure amb la llegenda medieval catalana relacionada amb el trobador Guillem de Cabestany. Encara que sóc filòloga catalana, confesso que havia oblidat en què consistia la llegenda. La vaig buscar per Internet i llavors vaig entendre la magnitud d'aquesta novel·la. Em vaig adonar que aquesta història és rodona. I que, més enllà d'una novel·la ben escrita, que a més enganxa i que és prou curta per llegir-la sense interrupcions, aconsegueix adaptar un clàssic medieval als nostres dies.
Vaig tancar el llibre amb ganes de tornar-lo a començar. És una d'aquelles històries que amb cada lectura estic segura que descobriré nous matisos.
En fi, és una novel·la molt recomanable. Diferent a qualsevol història que hagueu llegit abans, escrita d'una manera magistral. Espero que us agradi tant com a mi.
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper).
Llegeixo diferents gèneres. Gaudeixo amb històries lleugeres i amb novel·les que em fan reflexionar.
Però El festín és alguna cosa més. És estar veient el naixement d'una gran escriptora amb la seva primera novel·la. El primer pas d'un llarg camí que espero que ens deleixi amb moltes obres més.
La Marina Pintor ens explica una història senzilla, la més ancestral de totes: un amor no correspost, però en un context molt actual sense justificacions ni explicacions vanes.
La Nora no té clara la seva identitat en aquest món, i les seves circumstàncies familiars li fan viure la realitat a la seva manera. Novel·la tremendament introspectiva, amb pocs diàlegs, ens fica de ple en el cor i la ment de la Nora: les seves pors, els seus anhels, les seves frustracions, les seves traïcions. La Nora explicarà què sent i com se sent, i en aquest monòleg post mortem amb el pare, els lectors coneixerem com era el seu progenitor, amb la mateixa tècnica (o semblant) que va utilitzar el Miguel Delibes en la seva obra Cinco horas con Mario.
Més enllà d'un amor no correspost veurem la relació de la Nora amb els personatges d'aquesta novel·la: amb el pare, i de quina manera les idees d'un progenitor ens influencien; amb la Claudia, i com vivim al costat de persones que ens són properes sense que coneguem els seus secrets, secrets que moltes vegades ens incumbeixen...
La trama es pot explicar d'una manera senzilla si ens cenyim al fet que la Nora se sent atreta per algú que sembla que no li correspon. D'una manera complicada la podem explicar també quan la gelosia governa la raó. No busqueu romanticisme en aquesta novel·la. Encara que sí que hi haurà sentiments. Sentiments descarnats i brutalment mostrats.
La novel·la és curta, curtíssima. Poc més de 100 pàgines. Jo sóc d'històries llargues, de gaudir durant pàgines de personatges i de situacions, però és clar, la Marina Pintor s'ha volgut desprendre del superflu i anar directament al moll, a l'important. No sobra res, és clar. Però el més important és que no falta res tampoc.
L'estructura de la novel·la és, també, molt diferent. A mi m'hauria agradat que hi hagués un índex, perquè, d'entrada, quan comences a llegir penses que potser hi ha hagut un error en titular els capítols. Però no. Tot és correcte.
Quan obrim el llibre, ens trobem que, després de l'epígraf (una cita del Miguel Hernández), comença la novel·la, així, de sobte, sense títol de capítol, sense res més que les paraules abruptes i directes sobre alguna cosa que va passar tretze anys abans que comenci la història. I després el capítol 4. Comencem pel final. Seguim amb el capítol 3. Ens aturem perquè la història tingui sentit i acabem amb el 0, amb el principi de tot, amb el naixement de la Nora que ens porta a la conclusió de la història. Una novel·la desestructurada que no et fa perdre en cap moment el fil de la història que t'estan explicant.
El final és estrany, diferent, macabre. Res que s'assembli a res que hagi llegit anteriorment. I encara que l'escena que clausura la novel·la s'entén, vaig sentir que hi havia alguna cosa en aquest final que se m'escapava. Una cosa sublim que tenia davant i que no veia. Com conec l'editora del llibre, l'hi vaig preguntar directament. I em va contestar que el final tenia a veure amb la llegenda medieval catalana relacionada amb el trobador Guillem de Cabestany. Encara que sóc filòloga catalana, confesso que havia oblidat en què consistia la llegenda. La vaig buscar per Internet i llavors vaig entendre la magnitud d'aquesta novel·la. Em vaig adonar que aquesta història és rodona. I que, més enllà d'una novel·la ben escrita, que a més enganxa i que és prou curta per llegir-la sense interrupcions, aconsegueix adaptar un clàssic medieval als nostres dies.
Vaig tancar el llibre amb ganes de tornar-lo a començar. És una d'aquelles històries que amb cada lectura estic segura que descobriré nous matisos.
En fi, és una novel·la molt recomanable. Diferent a qualsevol història que hagueu llegit abans, escrita d'una manera magistral. Espero que us agradi tant com a mi.
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada