NUNCA ES TARDE PARA MORIR. Pablo Palazuelo (ressenya en català)

Cinc enigmàtics veterans dels seus respectius serveis secrets coneixen a una captivadora adolescent, de mala vida i pitjor fortuna, que desencadenarà una espiral de sorprenents fatalitats i els arrossegarà cap a un enemic despietat.

FITXA

AUTOR Pablo Palazuelo

TÍTOL Nunca es tarde para morir

EDITORIAL Amazon

ANY 2015

PÀGINES 608

GÈNERE Thriller

DISPONIBLE digital i paper

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓ PERSONAL

De vegades el destí et persegueix. Fa més d'un any que em vaig fixar en Nunca es tarde para morir. La veia a les xarxes socials i fins i tot vaig mirar al web de l'escriptor per saber més sobre ella. Però l'any passat va ser una bogeria. Mai he llegit tant. I mai he tingut la sensació que deixava tant sense llegir...

Aquest estiu en Pablo Palazuelo es va posar en contacte amb nosaltres per oferir-nos la seva novel·la perquè poguéssim fer una ressenya. No m'ho podia creure. Li vaig demanar unes pàgines primer, per allò de veure l'estil de la narrativa, encara que per dins estava picant de mans de felicitat. I aquestes primeres pàgines no em van defraudar. En volia més. Les volia totes.

Sabeu aquesta sensació quan sents que tens alguna cosa realment bona entre les mans? Quan t'apropies de les sensacions dels personatges i vius la seva història? Doncs si mai us ha passat, ara és el moment d'experimentar-ho. Nunca es tarde para morir és una novel·la amb girs constants argumentals que et mantenen en suspens. Quan creies saber què passaria, et tornaves a equivocar. Una i una altra vegada. Sorprenent.

El millor d'aquesta novel·la és la velocitat. Si mireu l'índex veureu que, excepte per algun capítol, la història comença un 30 d'octubre de 2010 i acaba un 7 de desembre de 2010. Menys d'un mes i mig! I aquesta velocitat imprimeix el caràcter de la novel·la. Els personatges es coneixen des de fa anys però un fet inesperat els sacsejarà i no tindran temps d'assimilar res. Acció, acció i acció. Desesperada i salvatge.

En aquesta novel·la no trobarem grans descripcions sobre els personatges, com no podia ser d'una altra manera, el seu caràcter no evolucionarà en el mes i mig en què transcorre la trama. Amb quatre pinzellades ens els descriurà: tenim el friki, al qui lliga, al bonàs, l'avar... I amb ells ens muntarà una història trepidant d'acció.

Així, doncs, cinc veterans dels seus respectius serveis secrets, el més jove d'ells amb 62 anys, i una jove policia lluitaran contra un enemic que ni se sap qui és, ni què vol; per no saber, al principi no se sap ni tan sols si hi ha un assassí.

Però, què descol·loca tothom, tant lectors com personatges? Sense cap dubte, Kayden Fox. Al llarg de la novel·la es fa al·lusió al fet que està desequilibrada, i potser aquesta és la justificació per a aquest personatge estrany i controvertit.

Assassinats, tortures, ambicions i rancúnia són els elements que l'escriptor ha utilitzat per escriure una novel·la intel·ligent que està escrita d'una manera amena i assequible.

Algú està jugant amb les debilitats de les seves víctimes, perquè sembli allò que no és. Perquè "el crim perfecte és aquell que no és un crim". Sereu capaços de descobrir qui és l'assassí? Us repto que ho intenteu, encara que sé que no ho aconseguireu.

Per què és bona idea llegir aquesta novel·la?

Primer, per la seva cuidada edició; valor que, encara que pogués semblar que és obvi, no es troba en moltes novel·les autopublicades.

Perquè l'argument "què passa després de la guerra freda", m'ha semblat molt atractiu.

Perquè els personatges són completament atípics: uns avis amb moltíssims secrets.

Perquè el ritme et deixa sense alè. Per les sorpreses. Perquè ningú no coneix realment qui és Kayden Fox. Perquè una bona novel·la d'intriga amb assassinats inclosos sempre és una magnífica opció.