SINOPSI
Basada en l'argument de l'íntima i commovedora Persuasió, de la Jane Austen, i mantenint aquest mateix to i estil cuidat i elegant, Agonía y esperanza és una història romàntica d'elegància emocional, de maduresa anímica i segones oportunitats.
Basada en l'argument de l'íntima i commovedora Persuasió, de la Jane Austen, i mantenint aquest mateix to i estil cuidat i elegant, Agonía y esperanza és una història romàntica d'elegància emocional, de maduresa anímica i segones oportunitats.
FITXA
Agonía y esperanza
Fernando García Pañeda
Publicació: 2017
Editorial Tandaia (320 pàgines)
Gènere: Romàntic
|
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
OPINIÓ PERSONAL
Agonía y Esperanza, del Fernando García Pañeda, va ser una de les novel·les de les que es va parlar en el cicle de conferències que va dur a terme la Mila Cahue per a la commemoració del bicentenari de la mort de la Jane Austen. La doctora Cahue és una especialista en tots els aspectes (tant literaris com personals) de la famosa escriptora, i vaig tenir la sort de poder assistir a algunes de les seves xerrades a Casa del Llibre de l'any 2017. Escoltar la Mila Cahue és una meravella. No només pel seu vast coneixement, sinó perquè és capaç de transmetre passió per la figura de la Jane Austen. Així que em rendeixo al seu mestratge i us deixo l'enllaç de la ressenya que va fer sobre la novel·la Agonía y Esperanza perquè, en el fons, em fa una mica d'angúnia escriure sobre la novel·la del Fernando, ja que jo, de la Jane Austen, sé més aviat poquet, i em fa la sensació que aquest escriptor es mereix un reconeixement d'algú que en sàpiga més que jo. Així que, feu-vos un favor i punxeu aquest enllaç.
Potser hagi arribat el moment d'aclarir que he llegit un sol llibre de la Jane Austen (Persuasió, precisament, podeu llegir la ressenya aquí) i he vist alguna (no totes) de les pel·lícules que s'han filmat basades en les seves novel·les. Així que perdoneu-me, però només us puc comentar el que m'ha suscitat la novel·la del Fernando García Pañeda com una lectora més, sense tenir massa coneixements per apreciar en profunditat la meravella que m'ha semblat que és.
Agonía y Esperanza ens porta a Persuasió però escrit des del punt de vista del protagonista masculí i ambientat en la Venècia dels nostres dies.
Després d'aquesta llarga introducció (ho sé, m'estenc sempre massa), us he de dir que Agonía y Esperanza m'ha agradat molt i que m'ho vaig llegir d'una tirada un diumenge a la tarda. La novel·la val molt en si mateixa, sense tenir en compte l'homenatge que fa a Persuasió. Una trama sobre les segones oportunitats, una història romàntica en què l'educació extrema i la discreció més absolutes no deixen entreveure què sent la persona que li ha robat el cor al protagonista.
📓 Els personatges. Quin gran encert és veure la ment d'un home en una novel·la romàntica. Què el motiva, què el subjuga. Homes reals i no els prototips i arquetips que creen les escriptores per a les seves novel·les, pensant més en un ideal que desitgen que no en un home enamorat que pensa i sent, en definitiva, com un home.
L'Anna, la protagonista femenina, és essencialment intel·ligent, discreta, sense ostentacions de cap tipus. Eficaç. En la novel·la no sabem què pensa, tret que busquem en les seves críptiques paraules un significat que a molts els està ocult. Però, els que han llegit Persuasió poden tenir una guia d'allò més precisa, i els que no... hauran de llegir entre línies, un exercici intel·lectual d'allò més interessant.
📓 Estil. És estil és elegant i cuidat. Amb frases que, sense estar ancorades en el passat, ens porten a un entorn amb classe, on els diàlegs es produeixen no només amb les paraules pronunciades sinó amb els silencis, amb el que es calla, amb els sospirs, amb l'alè contingut. Tot i que la prosa directa, elegant i refinada recorden sense cap dubte a la Jane Austen, el Fernando aconsegueix imprimir un estil propi, potser el de la visió masculina, que no et fa dubtar del talent de l'escriptor. La història essencialment està narrada, i conté poques descripcions i diàlegs precisos que et porten a on vol l'escriptor sense haver de donar massa voltes.
📓 Temes. Quan vaig començar a llegir la novel·la vaig pensar com resoldria jel Fernando el tema principal de les novel·les de la Jane Austen: la dona ha de casar-se per sobreviure, i el que falsament s'ha titllat de romàntica, no deixa de ser realisme asfixiant on la dona no tenia cap poder si no era al costat d'un home. Com traslladar aquest aspecte a l'època actual i amb els papers invertits? Doncs, sorprenentment, el Fernando ho clava. I no sembla postís ni forçat. Passin i vegin.
La igualtat dins de la parella. Un altre tema essencial en Austen, que el Fernando també resol estupendament bé. Els valors i els interessos en una parella han d'anar de la mà. I aquí trobarem a l'Anna i el Frédéric que després de molts anys separats han de decidir si volen lluitar per trobar el seu propi camí.
I, entre molts altres més, la maduresa. Essencial per a una relació sòlida.
📓Conclusió. Aquesta novel·la és una meravella. El regal que ens fa el Fernando García-Pañeda donant-nos una mica més sobre les novel·les de la Jane Austen farà les delícies dels austenites. Per a aquells que no sigueu seguidors de la cèlebre escriptora, trobareu una novel·la ben argumentada, amb uns personatges ben perfilats i unes escenes coherents i ben fonamentades. Us atraparà de seguida. Podreu llegir-la sencera d'un cop com em va passar a mi, gaudint de cada paraula i de la sobrietat i elegància que tan escassa es fa últimament en les novel·les romàntiques que es publiquen.
I gràcies, Iolanda, pel llibre.
Potser hagi arribat el moment d'aclarir que he llegit un sol llibre de la Jane Austen (Persuasió, precisament, podeu llegir la ressenya aquí) i he vist alguna (no totes) de les pel·lícules que s'han filmat basades en les seves novel·les. Així que perdoneu-me, però només us puc comentar el que m'ha suscitat la novel·la del Fernando García Pañeda com una lectora més, sense tenir massa coneixements per apreciar en profunditat la meravella que m'ha semblat que és.
Agonía y Esperanza ens porta a Persuasió però escrit des del punt de vista del protagonista masculí i ambientat en la Venècia dels nostres dies.
Després d'aquesta llarga introducció (ho sé, m'estenc sempre massa), us he de dir que Agonía y Esperanza m'ha agradat molt i que m'ho vaig llegir d'una tirada un diumenge a la tarda. La novel·la val molt en si mateixa, sense tenir en compte l'homenatge que fa a Persuasió. Una trama sobre les segones oportunitats, una història romàntica en què l'educació extrema i la discreció més absolutes no deixen entreveure què sent la persona que li ha robat el cor al protagonista.
📓 Els personatges. Quin gran encert és veure la ment d'un home en una novel·la romàntica. Què el motiva, què el subjuga. Homes reals i no els prototips i arquetips que creen les escriptores per a les seves novel·les, pensant més en un ideal que desitgen que no en un home enamorat que pensa i sent, en definitiva, com un home.
L'Anna, la protagonista femenina, és essencialment intel·ligent, discreta, sense ostentacions de cap tipus. Eficaç. En la novel·la no sabem què pensa, tret que busquem en les seves críptiques paraules un significat que a molts els està ocult. Però, els que han llegit Persuasió poden tenir una guia d'allò més precisa, i els que no... hauran de llegir entre línies, un exercici intel·lectual d'allò més interessant.
📓 Estil. És estil és elegant i cuidat. Amb frases que, sense estar ancorades en el passat, ens porten a un entorn amb classe, on els diàlegs es produeixen no només amb les paraules pronunciades sinó amb els silencis, amb el que es calla, amb els sospirs, amb l'alè contingut. Tot i que la prosa directa, elegant i refinada recorden sense cap dubte a la Jane Austen, el Fernando aconsegueix imprimir un estil propi, potser el de la visió masculina, que no et fa dubtar del talent de l'escriptor. La història essencialment està narrada, i conté poques descripcions i diàlegs precisos que et porten a on vol l'escriptor sense haver de donar massa voltes.
📓 Temes. Quan vaig començar a llegir la novel·la vaig pensar com resoldria jel Fernando el tema principal de les novel·les de la Jane Austen: la dona ha de casar-se per sobreviure, i el que falsament s'ha titllat de romàntica, no deixa de ser realisme asfixiant on la dona no tenia cap poder si no era al costat d'un home. Com traslladar aquest aspecte a l'època actual i amb els papers invertits? Doncs, sorprenentment, el Fernando ho clava. I no sembla postís ni forçat. Passin i vegin.
La igualtat dins de la parella. Un altre tema essencial en Austen, que el Fernando també resol estupendament bé. Els valors i els interessos en una parella han d'anar de la mà. I aquí trobarem a l'Anna i el Frédéric que després de molts anys separats han de decidir si volen lluitar per trobar el seu propi camí.
I, entre molts altres més, la maduresa. Essencial per a una relació sòlida.
📓Conclusió. Aquesta novel·la és una meravella. El regal que ens fa el Fernando García-Pañeda donant-nos una mica més sobre les novel·les de la Jane Austen farà les delícies dels austenites. Per a aquells que no sigueu seguidors de la cèlebre escriptora, trobareu una novel·la ben argumentada, amb uns personatges ben perfilats i unes escenes coherents i ben fonamentades. Us atraparà de seguida. Podreu llegir-la sencera d'un cop com em va passar a mi, gaudint de cada paraula i de la sobrietat i elegància que tan escassa es fa últimament en les novel·les romàntiques que es publiquen.
I gràcies, Iolanda, pel llibre.
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar el llibre, punxeu l'enllaç (només en paper):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada