Persuasión. Jane Austen (ressenya en català)

TÍTOL Persuasión
AUTOR Jane Austen
EDITORIAL Alianza (entre d'altres)
ANY 1818
GÈNERE narrativa romàntica
DISPONIBLE EN e-book, papel
IDIOMES català, castellà

 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

L'Anne era molt jove quan es va enamorar perdudament d'en Frederick Wentworth, però Lady Russell, amiga de la família, no considera que aquest sigui un pretendent apropiat i l'obliga a rebutjar-lo. L'Anne obeeix les ordres amb gran recança i trenca el cor d'en Frederick. Vuit anys més tard es tornaran a trobar. Els sentiments de l'Anne no han canviat, però, i els del Capità Wentworth?

OPINIÓ PERSONAL

Persuasión és la primera novel·la que he llegit de la Jane Austen. Crec que he vist un parell de les pel·lícules que han fet basades en els seus llibres. Res més. Fins aquí arriben els meus coneixements sobre aquesta escriptora. El dissabte 19 de març de 2016, a la Casa del Llibre de Barcelona, ​​es donarà lloc la reunió del Club de Lectura on es parlarà de Persuasión i havia de llegir la novel·la. Bé, doncs a llegir-la. I, encara que crec que mai hagués escollit per mi mateixa la seva lectura, resulta que m'ha sorprès gratament.

Mentre llegia Persuasión m'he imaginat a la Jane Austen asseguda darrere d'una taula, davant d'un gran finestral des d'on veure el camp anglès, mentre un persistent plugim sumeix a l'escriptora en una gran malenconia...

I és en aquest marc ambiental que he de situar la història angoixant i terrible que ens mostra l'escriptora. No, no us penseu que és una trama que acabarà malament o que la seva prosa és il·legible... Jane Austen ens escriu, ens dedica una realitat que el temps i els cors romàntics s'han encarregat de edulcorar, fins al punt de fer-nos sospirar d'anhel per un passat esplèndid de llargues faldilles i de masculins cavallers.

L'escriptora ens explica, com si d'un gènere epistolar es tractés (ja que hi ha pocs diàlegs), una realitat quotidiana per a ella en la qual la dona no té llibertat, ni ocupació, ni educació fora del que es considera estrictament femení. Tal drama és magistralment dibuixat a través de les paraules de la protagonista: "Vivim a casa, quietes, i els nostres sentiments ens dominen. Vostès es veuen obligats a caminar. Tenen una professió, propòsits, negocis d'una o altra classe que els porten sense tardar de volta al món, i l'ocupació contínua i el canvi mitiguen les impressions. " Podria parafrasejar aquest discurs però és d'una claredat meridiana: les dones esperen, veuen la vida passar davant dels seus ulls, com si estiguessin en un aparador amb l'esperança de ser comprades per algú del seu grat. Si no les compren a temps es marceixen, envelleixen i llavors ningú les vol posseir, han de resar per tenir la fortuna que una ànima caritativa les mantingui. Quina vida més terrible.

A tenor del que he comentat, he de dir que, mentre llegia aquesta novel·la, he tingut present al meu cap una frase de la Isabel Allende que deia (més o menys) que quan sentia que el feminisme estava passat de moda alguna cosa la feia indignar per dins, ja que, gràcies que hi havia hagut dones com ella que havien lluitat pels drets de totes, ara gaudíem del resultat. Quina inconsciència per la nostra part ignorar la lluita i beneficiar-nos dels seus èxits. I, encara que sóc conscient de com vivien les dones fa molt poc i de com viuen algunes dones en altres parts del món, quan he llegit Persuasión és com si el testimoni de Jane Austen m'hagués fet impacte.

Entenc que el drama és una arma de doble tall. Què trist per a les dones no poder escollir, no sentir-se útils, rebaixar la seva vida a ser un simple objecte de decoració. Què trist per a l'home no ser capaç de trobar una companya de vida i que hagi de carregar amb una persona molesta de la qual no està enamorat. Cada vegada cobra més sentit la necessitat dels clubs masculins, on l'home podia ser apreciat per la seva intel·ligència, pels seus èxits... Una societat encotillada per a tots que aïllava els individus per raó del seu sexe (entre moltes altres discriminacions).

En fi, que pensava que em trobaria amb una novel·leta romàntica antiquada i resulta que he apreciat la prosa d'una dona del s. XIX que va ser capaç de rebel·lar-se contra la seva falta de llibertat i 200 anys més tard segueix sent un exemple del que va ser la vida de les dones.

Jane Austen ens explica una història, com si nosaltres fóssim les seves amigues, i s'alegra en detalls simples, com és rebre una targeta de visita, o detalls molt més preocupants com pot ser la vergonya de baixar d'estatus en una societat on les aparences són tan importants. Diversos personatges canvien la seva posició al llarg d'aquesta novel·la: el pare de l'Anne, que ha viscut per sobre de les seves possibilitats, ha d'abandonar la seva llar per traslladar-se a una altra zona on la vida sigui més econòmica, i els seus assessors es mouen en un terreny pantanós on han de aconsellar una reducció de despeses però sense avergonyir el seu client, i gràcies a l'art de la persuasió aconsegueixen que sembli que el pare de l'Anne fa un favor als inquilins en concedir-los l'honor d'allotjar-los a casa a canvi d'un lloguer molt alt. Al contrari succeeix amb el Capità Wentworth, que al principi de la història no és digne de pretendre la protagonista, i quan torna amb una fortuna a la butxaca és reconsiderat favorablement.

Les relacions afectives entre els homes i les dones són descrites com terriblement limitades: una mirada, una esgarrifança o un puny estret i ràpidament relaxat són senyals de les emocions no comunicades i sí sentides que donaran pistes sobre el que es pretén. Que un home mostri un cert interès per una dama el pot condemnar a un compromís no desitjat, però sí esperat, davant el qual no pot negar-se per por de ferir greument la dipositària del seu afecte. Relacions tan diferents que semblen increïbles.

Jane Austen s'atreveix fins i tot a incloure un misteri, que queda desvetllat en les últimes pàgines de la novel·la, sobre un personatge que sembla ser una cosa i en realitat és una altra de molt diferent.

Així, doncs, aquesta història ens teixeix un món ple de segones intencions on les passions, l'amor, l'educació i els costums són personatges que ens acompanyen.

Lectura imprescindible per a feministes, per a dones que consideren que el feminisme està passat de moda, per a adolescents que no són conscients de la seva pròpia llibertat i, per descomptat, per als amants de la novel·la històrica.

T'espero avui, a la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​a les 18 h per a seguir desgranant la novel·la. Com has vist, n'hi ha molt per parlar.