SINOPSI
Els personatges d'aquests relats no només afronten la completa ruptura de la seva realitat quotidiana, sinó també la solitud i la incertesa que aquesta nova existència comporta. Davant aquesta fractura, traçada des de les diferents edats dels protagonistes, els personatges encaren la seva inevitable situació a través de l'enfrontament, la inseguretat, la renúncia, la resignació de la derrota acceptada.
No obstant això, tot i que cada un d'ells ressorgeixi culpable o redimit de la seva apocalipsi personal, l'estructura circular d'aquests contes suggereix un dany tan ineludible per als protagonistes com a pròxim per a la resta de personatges, i fins i tot per al lector mateix al seu torn, arrossegat a formar part de les diferents històries que l'obra li presenta.
No obstant això, tot i que cada un d'ells ressorgeixi culpable o redimit de la seva apocalipsi personal, l'estructura circular d'aquests contes suggereix un dany tan ineludible per als protagonistes com a pròxim per a la resta de personatges, i fins i tot per al lector mateix al seu torn, arrossegat a formar part de les diferents històries que l'obra li presenta.
FITXA
El tiempo está próximo
Noel Pérez Brey
Publicació: 2018
Tandaia (146 pàgines)
Gènere: Relat curt
|
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
OPINIÓ PERSONAL
El tiempo está próximo, d'en Noel Pérez Brey, és un llibre que comprèn nou relats curts. Em vaig decidir a llegir aquest llibre, tot i que no sóc molt amant del relat curt, perquè un dels objectius d'aquest any és llegir coses noves, i em va semblar que podria ser molt interessant.
El tiempo está próximo és diferent de la majoria de llibres que he ressenyat al blog. És una lectura més literària, més intel·lectual, que obliga a reflexionar lentament sobre el que estàs llegint.
El primer relat "El fred dels morts" em va semblar d'una qualitat estilística sublim, però em va deixar amb el cor en un puny. Vaig necessitar un temps de descans per a poder llegir el següent. Desesperació, bogeria potser, guiava els passos de la protagonista del relat. I no vaig saber molt bé com encaixar el que m'estava explicant l'escriptor. En aquest primer no vaig saber entendre quina era la pretensió d'en Noel Pérez Brey; volia, potser, escriure alguna cosa macabre sense més? El relat m'havia atrapat de seguida i vaig devorar les divuit pàgines que el componien. "Ja?", vaig pensar quan ho vaig acabar, "no ho pot deixar així..." Un primer relat massa fort. No tenia clar si podria seguir llegint si aquest era el nivell de desesperació dels personatges. Però vaig continuar. Massa bo per deixar-ho.
Vaig anar avançant relat a relat fins que em vaig adonar que els personatges de cada relat formaven part d'un univers del qual ells només percebien una part. Era jo, la seva lectora, qui podia conèixer quina era la totalitat les parts. L'escriptor ens mostra diferents perspectives d'una realitat, i és la suma de totes elles la que ens ensenya la veritat absoluta. I és una veritat punyent.
Arribats a aquest punt vaig tornar a començar la lectura, aquest cop buscant aquells detalls que em fessin relacionar una història amb una altra.
Com us he dit, ha estat una lectura pausada, en la qual he meditat cada frase, en la qual he necessitat períodes de repòs per pair tanta angoixa. Tots els personatges estan trencats. Tots han arribat al punt en què han sobreviscut al sofriment. I les respostes que donaran sorprendran al lector.
Després de llegir El tiempo está próximo us puc dir que és un conjunt de relats individuals, que al mateix temps estan relacionats entre si, i que estan escrits amb gran mestria. Atrapen sense que te n'adonis.
Recomano aquest llibre a aquells que gaudeixin amb històries apocalíptiques personals, punyents; a aquells que busquin alguna cosa més en els llibres que llegeixen, i a aquells que sàpiguen assaborir una bona obra literària.
El tiempo está próximo, d'en Noel Pérez Brey, és un llibre que comprèn nou relats curts. Em vaig decidir a llegir aquest llibre, tot i que no sóc molt amant del relat curt, perquè un dels objectius d'aquest any és llegir coses noves, i em va semblar que podria ser molt interessant.
El tiempo está próximo és diferent de la majoria de llibres que he ressenyat al blog. És una lectura més literària, més intel·lectual, que obliga a reflexionar lentament sobre el que estàs llegint.
El primer relat "El fred dels morts" em va semblar d'una qualitat estilística sublim, però em va deixar amb el cor en un puny. Vaig necessitar un temps de descans per a poder llegir el següent. Desesperació, bogeria potser, guiava els passos de la protagonista del relat. I no vaig saber molt bé com encaixar el que m'estava explicant l'escriptor. En aquest primer no vaig saber entendre quina era la pretensió d'en Noel Pérez Brey; volia, potser, escriure alguna cosa macabre sense més? El relat m'havia atrapat de seguida i vaig devorar les divuit pàgines que el componien. "Ja?", vaig pensar quan ho vaig acabar, "no ho pot deixar així..." Un primer relat massa fort. No tenia clar si podria seguir llegint si aquest era el nivell de desesperació dels personatges. Però vaig continuar. Massa bo per deixar-ho.
Vaig anar avançant relat a relat fins que em vaig adonar que els personatges de cada relat formaven part d'un univers del qual ells només percebien una part. Era jo, la seva lectora, qui podia conèixer quina era la totalitat les parts. L'escriptor ens mostra diferents perspectives d'una realitat, i és la suma de totes elles la que ens ensenya la veritat absoluta. I és una veritat punyent.
Arribats a aquest punt vaig tornar a començar la lectura, aquest cop buscant aquells detalls que em fessin relacionar una història amb una altra.
Com us he dit, ha estat una lectura pausada, en la qual he meditat cada frase, en la qual he necessitat períodes de repòs per pair tanta angoixa. Tots els personatges estan trencats. Tots han arribat al punt en què han sobreviscut al sofriment. I les respostes que donaran sorprendran al lector.
Després de llegir El tiempo está próximo us puc dir que és un conjunt de relats individuals, que al mateix temps estan relacionats entre si, i que estan escrits amb gran mestria. Atrapen sense que te n'adonis.
Recomano aquest llibre a aquells que gaudeixin amb històries apocalíptiques personals, punyents; a aquells que busquin alguna cosa més en els llibres que llegeixen, i a aquells que sàpiguen assaborir una bona obra literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada