RESSENYA "TODA LA VERDAD DE MIS MENTIRAS", de l'Elísabet Benavent

SINOPSI

Pot mantenir-se una amistat malgrat les mentides?

Un comiat de soltera a una autocaravana.

Un grup d'amics...

... i molts secrets.

L'Elisabet Benavent, @Betacoqueta, amb 1.000.000 d'exemplars venuts torna amb una novel·la original, una proposta diferent que aborda les contradiccions d'un grup d'amics que es veu obligat a mentir per deixar de sentir.

Un road trip divertit, surrealista, on tot pot succeir. Una aventura a la carretera que parla de la veritat que s'amaga rere totes les mentides.

FITXA Toda la verdad de mis mentiras Elísabet Benavent Publicació: 2019 Suma de Letras (544 pàgines) Gènere: Romàntica

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓN PERSONAL

Toda la verdad de mis mentiras, de l'Elisabet Benavent, és una novel·la sobre l'amistat, sobre la sinceritat, sobre el perdó, sobre la decepció, sobre la valentia i sobre les mentides.

Toda la verdad de mis mentiras és una novel·la romàntica sobre sentiments, però no només dels sentiments amorosos (que també), sinó sobre els sentiments de l'amistat.

Amb aquesta novel·la us emocionareu, us riureu i, en alguns capítols, patireu. Sentireu els personatges com vells coneguts teus, els animareu, els censurareu i els aplaudireu. Els personatges d'aquesta novel·la se surten de les pàgines.

La trama és senzilla: uns amics se'n van una setmana de comiat de soltera en una autocaravana. El treball, la família, les parelles... tot queda enrere, excepte ells. El problema és que cadascun té un secret que ha camuflat de mentida. La Coco desconeix tots els secrets que guarden els seus amics (excepte el seu). El Loren coneix els secrets de tots i ell no en té cap (que sapiguem). Hi ha qui menteix als amics. Altres que es mentiran a si mateixos. Hi haurà qui menteix per protegir-se, però hi haurà algú que potser mentirà per maldat i enveja. Són totes les mentides iguals?

L'Elisabet Benavent fa un pas més en aquesta reflexió i ens pregunta: val la pena dir una veritat quan la intenció que hi ha darrere d'aquesta sinceritat és fer mal? I al mateix temps, has mentir si saps que, encara que no sigui la teva intenció, dir la veritat farà mal? Tot es redueix a la intencionalitat amb què portes a terme els teus actes. Què és perdonable i què no?

Una altra meravella que es veurà en aquesta novel·la són les diferents facetes d'una mateixa persona. Amics, amants, professionals, fills, germans... tots tenim mil persones dins de nosaltres mateixos. Ens comportem igual en tots els papers que exercim? Som iguals de afectuosos amb la nostra germana, amb la nostra mare que amb la nostra parella? Infinites versions de nosaltres que conviuen juntes.

El fet que la trama estigui basada en les mentides gairebé podria haver provocat que la novel·la fos de misteri. Però en aquest cas no hi ha assassinats i sí moltes rialles, a més de molta emoció continguda que de vegades es desborda sense poder-ho remeiar.

Els personatges són meravellosos. Al principi vaig patir una mica amb la protagonista femenina, la Coco, que tenia tota la pinta d'explicar-nos una història tòxica on ella s'arrossegués per amor. Per sort, ha resultat ser una dona dolça, ingènua, enamorada... que, contràriament al que vaig pensar durant les primeres pàgines de la novel·la, s'estima molt.

L'Elisabet Benavent fa una cosa molt interessant en aquesta novel·la. El mateix fet (no us dic quins, n'hi ha més d'un) l'experimenten diferents personatges. I la reacció i la valoració resultant és diferent. I el motiu és la intenció de la mentida. I és que la intenció ho canvia tot.

Els personatges masculins són molt, molt, diferents entre si, encara que de vegades serveixen de mirall entre uns i altres perquè es puguin veure des de fora. El que us deia abans, que un mateix fet és molt diferent en un personatge o en un altre.

Dir que m'ha agradat és massa poc. Té tants punts positius que semblarà que exagero en la meva valoració.

Deixeu-me que us posi una frase que val per ella mateixa la lectura de tota la novel·la:

"De la decepción uno no vuelve".

Primer punt positiu: és un sol volum. Tenir una història partida en dos, a més de ser el doble de car, et deixa amb la trama a la meitat i amb unes ganes boges de seguir. Necessites fer un gran exercici de paciència perquè et menja la impotència de no tenir la resta de la novel·la.

Segon punt positiu: els personatges són molt sincers, menys histriònics que altres vegades, més normals.

Tercer punt positiu: l'epíleg és una meravella. El final és bonic i compleix amb totes les meves expectatives.

Quart punt positiu: la poesia que ens deixa l'escriptora. Jo no sóc gaire de poesia, i al meu parer, era una mica arriscat incloure-la, però la veritat és que els poemes estan molt aconseguits, i no descarto que en un futur l'Elisabet Benavent ens sorprengui amb un llibre de poemes. De fet, les reflexions que ens deixa l'escriptora en les seves novel·les ja tenen una mica de poesia. És capaç de transmetre sentiments d'una forma poètica que t'arriba directa al cor. Però aquesta vegada els poemes hi són, sense la disfressa de la prosa.

Cinquè punt positiu: quan comenceu la novel·la, no podreu parar. Si voleu que us duri i allargar-la en el temps, bona sort. Jo no ho vaig aconseguir. Vaig començar... i ja no em vaig aturar fins al final.

En fi, que és una novel·la molt recomanable. Estic segura que us agradarà.

Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper i en digital).