Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 
Valeria és una escriptora que, davant de l'èxit de la seva primera novel·la, decideix deixar la seva feina per dedicar-se a escriure. La pressió del lliurament a l'editorial de la seva segona obra, un marit que no actua com a tal i la inseguretat d'un futur incert fa que la protagonista se senti perduda, bloquejada i infeliç.
Les seves amigues Lola, Carmen i Nerea l'ajudaran acompanyant-la en el nou camí que s'obre davant d'ella, però l'artífex del canvi és Víctor, un arquitecte guapíssim del que s'enamorarà perdudament.
La saga "Valeria" de la valenciana Elísabet Benavent eleva a la categoria d'obra mestra un gènere relativament nou com és el "chick lit", que és un subgènere de la literatura romàntica que està escrita per dones i està adreçada a dones joves amb problemes actuals.
La majoria, per no dir totes aquestes novel·les, segueixen un patró específic: inici infeliç, presentació dels personatges i del protagonista masculí, atracció sexual, problema irresoluble i, finalment, solució a les dificultats i final feliç, però no per això hem de caure en l'error de considerar que totes són iguals. La diferència no rau tant en l'estructura de la novel·la, sinó en la manera de transmetre tota una sèrie d'emocions: sensualitat, humor, tristesa, decepció, resignació, amistat... I el millor de tot és que segur que en un paper o en un altre (o en algun moment) ens sentim identificades.
Aquesta tetralogia recorda la sèrie televisiva "Sexe en Nova York", però en comptes de ser una còpia vulgar i sense estil, l'escriptora la converteix en un original compendi de situacions que segur que evocaran episodis de la nostra pròpia vida.
Valeria ha d'escollir. Traïció i confiança són aspectes d'un mateix joc. Què passa quan estimar no és sinònim de confiar? És millor trair al teu propi cor justament per a evitar que el trenquin a trossos? No ho estàs trencant tu mateixa perquè no el pugui trencar aquell qui té poder per a destruir-te? No és suficient el sexe del bo per a dissimular l'anhel d'un amor veritable?
La novel·la respon a aquestes qüestions amb molta diversió, sensualitat i romanticisme. Però on trobem el millor resum de la filosofia de vida de la dona actual és en l'epíleg. Allà Valeria ens fa mirar cap enrere i valorar el punt de partida de les seves amigues i el moment en què es troben. La vida és un camí del qual no sabem la destinació ni la durada ni els detalls. I la nostra obligació envers nosaltres mateixos és viure-la amb intensitat i el millor que puguem.
Animeu-vos a llegir-la. Estic segura que us agradarà.
Llibres de la tetralogia:
1. En los zapatos de Valeria
2. Valeria en el espejo
3. Valeria en blanco y negro
4. Valeria al desnudo
Vaig llegir la primera i em va encantar, buscaré la resta. Gracies Carme, m'encanta el blog. Sort amb ell. Jo per la meva part el recomanaré.
ResponEliminaGràcies Montse, estem tot just començant però tenim moltíssima il·lusió amb aquest projecte. Per a mi, Elísabet Benavent ha estat un descobriment. De seguida vaig connectar amb ella i amb el que escriu. Hi ha moments molt i molt divertits. Recordo l'escena de la Lola amb el Sergio quan ella arriba a casa seva després d'una nit de borratxera i encara se'm salten les llàgrimes del que arribo a riure.
ResponEliminaLes altres sagues d'Elísabet Benavent són diferents, però igualment boníssimes. No té un arquetip de protagonista i això fa que sempre sorprengui. T'animo a llegir no només la saga "Valeria", sinó també "Persiguiendo a Silvia" i "Mi eleccion". Petons i ens veiem pel blog!