La suma de los días. Isabel Allende (ressenya en català)

Portada: Departament de Disseny de
Random House Mondadori/Ferran López
© Gunnar Svanber Skulasson/Nordic Photos

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Isabel Allende ens deixa part de si mateixa en cada llibre que ha escrit, percebem en totes les seves obres qualitat humana, humor irònic, amor explosiu, però amb La suma de los días es despulla davant el públic. Sí que és cert que unes memòries sempre donen més informació sobre l’autor que una novel·la de ficció; amb tot, aconsegueix novel·lar la seva vida d'una manera magistral, emocionar-nos amb petits detalls i deixar-nos el seu cor al descobert.

La suma de los días potser no és la primera novel·la d’Isabel Allende que hom ha de llegir si no n’ha llegit cap de les anteriors, perquè no la gaudirà ni l’apreciarà en la seva justa mesura. Es pot començar amb la conegudíssima La casa de los espíritus o Eva Luna, que ens donaran una visió perifèrica de tot el seu univers (plasmat també amb talent en Mi país inventado), però no deixeu de llegir aquesta novel·la.

En La suma de los días trobem la continuació de Paula, la novel·la en què es descriu l’agonia de la malaltia de la seva filla a l’estil Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, que, mentre vetlla la filla, li va explicant històries de la família. 

El llibre comença amb l'enterrament de les cendres de Paula i més endavant ens acaba explicant què fa amb els diners que aconsegueix amb la publicació d’aquella novel·la. Ja us avanço que arrencarà llàgrimes al més dur. Ens diu com sobreviu la família a la pèrdua. Com és l’amor que viuen els seus fills. Quins lligams afectius que no són de sang van formant el tapís de la família, que és aquella que respon a uns patrons d’estimació independents de l’arbre genealògic. Paula segueix present no només als seus cors sinó a la seva vida.

Una novel·la que us farà riure, plorar, emocionar-vos i que sobretot us farà mirar-vos a vosaltres mateixos i fer una valoració de la vostra pròpia vida. Espero que us agradi.


Web de l'autora