SINOPSI
La glamurosa i internacionalment coneguda marxant d'art Elisabeth Teerlinc sap perfectament com reconèixer una falsificació. Al cap i a la fi, ella mateixa no deixa de ser-ne una. Una espècie de frau. La seva veritable identitat, Judith Rashleigh, es troba enterrada sota una fina capa de mentides. Per no mencionar la quantitat de cadàvers que ha anat deixant entre aquells que s'interposaven en el seu camí. Però ara, atrapada enmig del conflicte entre un cap de la màfia russa i un detectiu de policia italià corrupte, la Judith es veu obligada a crear una obra d’art encara més atrevida, una obra mestra falsa que haurà de dur ara a la famosa casa de subhastes on acostumava a treballar com a humil assistent, i on haurà de vendre l’obra per 150 milions de dòlars. No obstant això, exposar la seva nova identitat davant d’un espai en el qual fàcilment pot convertir-se en el centre d’atenció comporta un gran risc.
La glamurosa i internacionalment coneguda marxant d'art Elisabeth Teerlinc sap perfectament com reconèixer una falsificació. Al cap i a la fi, ella mateixa no deixa de ser-ne una. Una espècie de frau. La seva veritable identitat, Judith Rashleigh, es troba enterrada sota una fina capa de mentides. Per no mencionar la quantitat de cadàvers que ha anat deixant entre aquells que s'interposaven en el seu camí. Però ara, atrapada enmig del conflicte entre un cap de la màfia russa i un detectiu de policia italià corrupte, la Judith es veu obligada a crear una obra d’art encara més atrevida, una obra mestra falsa que haurà de dur ara a la famosa casa de subhastes on acostumava a treballar com a humil assistent, i on haurà de vendre l’obra per 150 milions de dòlars. No obstant això, exposar la seva nova identitat davant d’un espai en el qual fàcilment pot convertir-se en el centre d’atenció comporta un gran risc.
FITXA
Última
Trilogia Trilogía Judith Rashleigh Mestra #3 L. S. Hilton
Publicació: 2019
Roca Editorial (320 pàgines)
Gènere: Thriller
|
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
OPINIÓ PERSONAL
Última, de l'L. S. Hilton, era una lectura esperada i desitjada. En aquesta trilogia veiem les tres cares d'un prisma on un personatge, que es converteix en el que és víctima de les circumstàncies, s'acaba acceptant tal com és després de gairebé mil pàgines de thriller.
En la primera part, Mestra (vegeu la ressenya clicant aquí), l'escriptora ens mostra un personatge que a partir d'un cúmul d'infortunis s'aixeca de les seves cendres i crida "mai més". El lector pot empatitzar o no amb la seva protagonista, però no es pot evitar sentir una certa admiració perquè ha assolit tots els seus objectius. Sembla que ha aconseguit que el món estigui a les seves mans.
En la segona part, Dòmina, veiem una altra cara de la Judith, molt més vulnerable, dominada pel pes del seu passat, i intuïm una possible explicació a la seva manera de ser.
En la tercera part, Última, veurem la dona supervivent que és. Una Judith sense escletxes. Madura. Conscient de qui és i del que vol. Absolutament sincera amb ella mateixa. Però per damunt de tot amb un instint de supervivència absolutament brutal.
Última comença just on acaba Dòmina. Us recordo les últimes dues frases:
L'escriptora ens mantindrà en suspens a través, com no, de les obres d'art. L'art, el coprotagonista d'aquesta història juntament amb la Judith, se'ns presentarà cruament nu. Què és l'art? Què és original i què és una falsificació? L'art, bellament descrit, en aquest cas, d'en Gauguin, no deixa de ser una metàfora de la mateixa Judith: un quadre ha de deixar de ser bonic o de considerar-se art perquè el seu creador és èticament qüestionable?
Les escenes eròtiques que trobem en Última són pràcticament anecdòtiques, breus, simplement per recordar-nos què li agrada a la Judith. En aquesta tercera entrega, el sexe no deixa de ser cru i brutal, però la Judith no està dominada per ell. La Judith agafa el que vol sense preguntar-se més. En Última hi ha alguna cosa més important que el sexe: l'art, que va lligat també a la seva pròpia supervivència.
Última m'ha atrapat des de l'inici. L'escriptora ens fa un favor a tots els lectors posant-nos en antecedents del que ja havíem llegit en les dues novel·les anteriors per si ho havíem oblidat, així que des del primer moment no hem de fer l'esforç de recordar; l'L. S. Hilton ens ho posa fàcil. I a partir d'allí, un univers de falsificacions s'obre davant dels nostres ulls. Hi ha una frase que es repeteix de diferents maneres i ens dóna la clau d'aquesta novel·la:
Què és autèntic? Què és fals? Què hi ha de la Judith dins l'Elisabeth?
Última és un meravellós final d'aquesta trilogia on l'art cobrarà un protagonisme tant descriptiu com intel·lectual. Des de la primera pàgina el ritme no decau. Esperes més accions intel·ligents i sorprenents de la Judith, i el millor de la novel·la és que no defrauda.
Tots els personatges importants de la trilogia tornaran a sortir en aquest tercer lliurament. I cada un d'ells ens mostrarà un aspecte diferent d'aquesta complicada dona. La Judith anirà tancant tots els punts que va deixar oberts. La venjança mai no ha estat la motivació de la Judith, potser sí que ho ha estat el seu sentit retorçat de la justícia, i en Última descobrirem què considera la Judith què és intolerable, i què una simple diferència de punts de vista.
Des del final de Mestra, que hi ha una pregunta que no he deixat de fer-me. La Judith, se'n lliurarà? És aquesta trilogia moralitzant o simplement narrativa? Vosaltres què en creieu? Se'n sortirà? O pagarà pels seus crims?
Doncs per saber-ho no tindreu més opció que llegir Última, que tanca aquest cercle d'una manera magistral. Després d'acabar l'última pàgina, només m'ha faltat aixecar-me, aplaudir i cridar: "Bravo, Mestra!"; però en aquest cas dirigit a la seva escriptora L. S. Hilton. A Última trobareu art, intel·ligència, erotisme i consciència del propi jo. És altament recomanable.
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper i en digital).
En la primera part, Mestra (vegeu la ressenya clicant aquí), l'escriptora ens mostra un personatge que a partir d'un cúmul d'infortunis s'aixeca de les seves cendres i crida "mai més". El lector pot empatitzar o no amb la seva protagonista, però no es pot evitar sentir una certa admiració perquè ha assolit tots els seus objectius. Sembla que ha aconseguit que el món estigui a les seves mans.
En la segona part, Dòmina, veiem una altra cara de la Judith, molt més vulnerable, dominada pel pes del seu passat, i intuïm una possible explicació a la seva manera de ser.
En la tercera part, Última, veurem la dona supervivent que és. Una Judith sense escletxes. Madura. Conscient de qui és i del que vol. Absolutament sincera amb ella mateixa. Però per damunt de tot amb un instint de supervivència absolutament brutal.
Última comença just on acaba Dòmina. Us recordo les últimes dues frases:
"-Muy bien, adelante. Hágalo. Vamos.Él alzó la pistola y me apuntó al corazón".I amb aquest final, més propi del final d'un capítol que no d'una segona entrega, l'L. S. Hilton va deixar tots els seus lectors expectants. I ara seguim. I de quina manera.
L'escriptora ens mantindrà en suspens a través, com no, de les obres d'art. L'art, el coprotagonista d'aquesta història juntament amb la Judith, se'ns presentarà cruament nu. Què és l'art? Què és original i què és una falsificació? L'art, bellament descrit, en aquest cas, d'en Gauguin, no deixa de ser una metàfora de la mateixa Judith: un quadre ha de deixar de ser bonic o de considerar-se art perquè el seu creador és èticament qüestionable?
Les escenes eròtiques que trobem en Última són pràcticament anecdòtiques, breus, simplement per recordar-nos què li agrada a la Judith. En aquesta tercera entrega, el sexe no deixa de ser cru i brutal, però la Judith no està dominada per ell. La Judith agafa el que vol sense preguntar-se més. En Última hi ha alguna cosa més important que el sexe: l'art, que va lligat també a la seva pròpia supervivència.
Última m'ha atrapat des de l'inici. L'escriptora ens fa un favor a tots els lectors posant-nos en antecedents del que ja havíem llegit en les dues novel·les anteriors per si ho havíem oblidat, així que des del primer moment no hem de fer l'esforç de recordar; l'L. S. Hilton ens ho posa fàcil. I a partir d'allí, un univers de falsificacions s'obre davant dels nostres ulls. Hi ha una frase que es repeteix de diferents maneres i ens dóna la clau d'aquesta novel·la:
"Li podía forjar algo que pareciera exactamente un Kandinsky, pero lo que lo convertía en un Kandinsky era la convicción de su propietario de que era un Kandinsky".
Què és autèntic? Què és fals? Què hi ha de la Judith dins l'Elisabeth?
Última és un meravellós final d'aquesta trilogia on l'art cobrarà un protagonisme tant descriptiu com intel·lectual. Des de la primera pàgina el ritme no decau. Esperes més accions intel·ligents i sorprenents de la Judith, i el millor de la novel·la és que no defrauda.
Tots els personatges importants de la trilogia tornaran a sortir en aquest tercer lliurament. I cada un d'ells ens mostrarà un aspecte diferent d'aquesta complicada dona. La Judith anirà tancant tots els punts que va deixar oberts. La venjança mai no ha estat la motivació de la Judith, potser sí que ho ha estat el seu sentit retorçat de la justícia, i en Última descobrirem què considera la Judith què és intolerable, i què una simple diferència de punts de vista.
Des del final de Mestra, que hi ha una pregunta que no he deixat de fer-me. La Judith, se'n lliurarà? És aquesta trilogia moralitzant o simplement narrativa? Vosaltres què en creieu? Se'n sortirà? O pagarà pels seus crims?
Doncs per saber-ho no tindreu més opció que llegir Última, que tanca aquest cercle d'una manera magistral. Després d'acabar l'última pàgina, només m'ha faltat aixecar-me, aplaudir i cridar: "Bravo, Mestra!"; però en aquest cas dirigit a la seva escriptora L. S. Hilton. A Última trobareu art, intel·ligència, erotisme i consciència del propi jo. És altament recomanable.
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper i en digital).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada