Fa QUATRE ANYS que vam començar a publicar ressenyes al blog.
És el nostre QUART CUMPLEBLOG.
Per a la celebració dels últims tres, fèiem un resum del que havíem fet al blog durant l'any, donàvem molt les gràcies a tothom (sempre de cor) i us dèiem com ens fa de feliç això de ser dins el món literari. No ha canviat res. Tot això segueix sent així.
Però aquest any vull que la commemoració del nostre aniversari sigui diferent. Aquesta entrada la vull dedicar a la meva companya de bloc, la Neus, la meva altra meitat en aquesta aventura literària.
És evident que ens agrada que el nostre nombre de seguidors segueixi augmentant, igual que els nostres likes i la nostra visibilitat a xarxes; de fet una mica d'"exhibicionistes" som, i ens agrada que ens llegiu, però aquest any em quedo amb el que hi ha al darrere. Amb el que no es veu i sí que es percep. Amb la sinceritat, l'honestedat, la bondat i l'amistat de veritat. La que dura anys. La que va madurant amb el temps i es fa irrompible.
Aquest era el nostre aspecte fa 25 anys!
Vaig conèixer la Neus a la facultat de filologia, ella ja havia cursat una altra carrera universitària. En aquest moment érem tres les inseparables companyes que compartíem classes, apunts i fotocòpies (Elisabet, ens ho vam passar genial!). Però la casualitat va fer que només la Neus i jo muntéssim aquest bloc.
I ara seguim aquí. Juntes. Amb mil històries a les nostres esquenes. Amb les nostres respectives famílies gaudint d'un temps que de vegades compartim. Llegint, recomanant-nos llibres, rient emocionades quan anem a veure un escriptor que ens agrada, gravant-nos àudios (d'acord, podcasts) quan el que ens hem de dir no cap en un whatsapp, anunciant-nos com boges la publicació d'una novetat, aprenent de nosaltres i d'aquest món. I sobretot consolidant l'amistat que va néixer entre les classes de semàntica, amb el Jesús Tusón; les de sintaxi, amb el mestre Joan Solà, i les de literatura medieval amb l'Albert Soler, entre molts altres bons professors.
Parlant més concretament del blog, durant aquest quart any de camí, podríem destacar la tarda de la presentació de Reina Roja (vam ser les últimes a què Juan Gómez-Jurado va signar l'exemplar del llibre abans de passar a mode "vam signar al carrer sobre una paperera "); o l'assistència a la presentació de l'última novel·la de Mikel Santiago La isla de las últimas voces; o la presentació que vam preparar sobre la novel·la El amanecer de tu sonrisa, de l'Inma Cerezo, que es va emetre parcialment a la televisió de Gavà; o l'assistència a la presentació de la novel·la El festín, de la Marina Pintor, perquè la seva editora és la Noelia Gabriel, i és amiga nostra; o el club de lectura de La ecuación del amor, de la Helen Hoang, un dels llibres romàntics que més m'han agradat aquest 2019.
Aquests i altres moments importants són els que recordem amb afecte i ens impulsen a seguir invertint temps i energia al blog.
En fi, és cert que podríem haver escrit més ressenyes, haver gravat més vídeos a YouTube i haver fet més en general, però ens vam ficar en aquesta aventura per gaudir, per trobar el nostre lloc en aquest món dels llibres, i això sí que ho hem aconseguit. Estem contentes per això.
No concebo aquest blog sense la Neus al meu costat (i espero que a ella li passi el mateix amb mi), l'amiga que m'ha ensenyat a moure'm entre les xarxes socials, que parla sense parar però que sap escoltar en la mateixa mesura i que fa que passar una estona amb ella sigui divertit i memorable.
Hem trobat a altres persones han arribat fins a nosaltres per fer-nos la vida una mica millor, amigues que ens sumen, que ens donen suport, que creuen en nosaltres. A elles el meu agraïment més sentit.
La literatura és la versió escrita de les emocions que vivim. I jo vull que aquestes emocions ens enxampin envoltades de persones que ens aprecien.
Les rialles, la sinceritat i la bondat de l'ànima són els ingredients essencials que necessitem en la nostra vida, i si a tot això li sumem la lectura d'un bon llibre (o d'uns quants), és quan trobem el cel a la terra.
No puc acabar aquesta entrada sense deixar de dir que us agraeixo que seguiu al nostre costat, que ens llegiu, que ens acompanyeu.
Espero que aviat us puguem parlar de nous projectes, i que aquesta aventura literària duri molts anys més. Una abraçada per a tots i totes, i especialment per a la Neus, que quan em va preguntar fa ja quatre anys "Què et sembla si muntem un blog?" no sabia el rebombori que originaria.
BONES LECTURES!
La nostra lectura és apassionant, i la teva?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada