17.1.16

La novela de Rebeca. Mikel Alvira (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano


Simon Lugar és un escriptor d'èxit que està escrivint una novel·la negra. Metòdic com pocs, la seva rutina de passeig per la platja de la costa basca es veu interrompuda quan coneix a Ema, qui li l'ajudarà a millorar el seu manuscrit.

La novela de Rebeca és una preciosa novel·la intimista que tot aspirant a escriptor hauria de llegir. Mikel Alvira desgrana els sentiments i les emocions que uneixen l'escriptor amb la seva creació: com la novel·la s'imposa en l'ànim de l'escriptor, com l'ànim de l'escriptor es tradueix en paraules per a la seva història. Ser testimoni de l'exercici que implica mirar la realitat, deixar reposar l'emoció en el cor, pujar-la al cap i expulsar-la amb paraules, i a més aconseguir que aquestes paraules juntes continguin la màgia que les fa especials i úniques és senzillament sublim.

És punyent com descriu el procés que absorbeix i condiciona l'escriptor, qui acaba desdibuixant la seva pròpia realitat. Per a això, Mikel Alvira ens confon en el temps i en l'espai. La història de la novel·la no és lineal, va cap enrere, cap endavant. I la història... quina història ens està explicant? La de l'escriptor que escriu una novel·la negra en què la seva protagonista escriu en una revista d'arquitectura? O la de la protagonista que també és escriptora? O la història de la Rebeca? I quina Rebeca, l'autèntica o la de ficció?

Sí que és cert que el principi és una mica caòtic, potser com una al·legoria de totes les idees que ronden pel cap d'un escriptor abans de donar-li forma. Per sort cada text (el manuscrit, la vida de Simon i la revista) té la seva pròpia lletra i de seguida ens adonem de què és el que estem llegint.

Sincerament penso que el talent d'una novel·la no té a veure amb el sorprenent que pugui arribar a ser. Però sí que és cert que la sorpresa és un estimulant que ens fa valorar la intel·ligència de l'escriptor. Mikel Alvira, ets un geni. Jo que estava aplaudint-me perquè havia descobert qui és l'Ema i resulta que el misteri era un altre... Felicitats. Que el final de les novel·les siguin magnífiques sí que és una cosa que valoro moltíssim.

Ahir, mentre llegia les últimes pàgines, vaig pensar que el caràcter de la novel·la em recordava a la cançó d'Adele, Hello. I va ser com si hagués fet una connexió, ja que ambdues són intimistes, punyents i, per damunt de tot, fascinants.

La novela de Rebeca t'atrapa sense que te n'adonis, en un moment estàs assaborint unes paraules i, de sobte, mentre intentes ordenar totes les peces en el teu cap per a comprendre tot l'embolic que es desenvolupa davant teu, descobreixes que La novela de Rebeca és una de les millors novel·les que has llegit.

No és un thriller, encara que hi hagi assassinats; no és una novel·la romàntica, encara que hagi molt d'amor; no és una novel·la trepidant, encara que no puguis deixar de llegir-la. És una novel·la meravellosa que et deixa amb ganes de donar-li una abraçada a Simon Lugar. No te la perdis.

La novela de Rebeca. Mikel Alvira (reseña en castellano)


Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català


Simon Lugar es un escritor de éxito que está escribiendo una novela negra. Metódico como pocos, su rutina de paseo por la playa de la costa vasca se ve interrumpida cuando conoce a Eme, quien le va a ayudar a mejorar su manuscrito.

La  novela de Rebeca es una preciosa novela intimista que todo aspirante a escritor debería leer. Mikel Alvira desgrana los sentimientos y las emociones que unen al escritor con su creación: cómo la novela se impone en el ánimo del escritor, cómo el ánimo del escritor se traduce en palabras para su historia. Ser testigo del ejercicio que implica mirar a la realidad, dejar reposar la emoción en el corazón, subirla a la cabeza y expulsarla con palabras, y además conseguir que esas palabras juntas contengan la magia que las hace especiales y únicas es sencillamente sublime.  

Es desgarrador cómo describe el proceso que absorbe y condiciona al escritor, quien acaba desdibujando su propia realidad. Para ello, Mikel Alvira nos confunde en el tiempo y en el espacio. La historia de la novela no es lineal, va hacia atrás, hacia adelante. Y la historia... ¿qué historia nos está contando? ¿La del escritor que escribe una novela negra en la que su protagonista escribe en una revista de arquitectura? ¿O la de la protagonista que también es escritora? ¿O la historia de Rebeca? Y ¿qué Rebeca, la auténtica o la de ficción?

Sí que es cierto que el principio es un poco caótico, quizás como una alegoría de todas las ideas que rondan por la cabeza de un escritor antes de darle forma. Por suerte cada texto (el manuscrito, la vida de Simon y la revista) tiene su propia letra y enseguida nos damos cuenta de qué es lo que estamos leyendo.

Sinceramente pienso que el talento de una novela no tiene que ver con lo sorprendente que pueda llegar a ser. Pero sí que es cierto que la sorpresa es un estimulante que nos hace valorar la inteligencia del escritor. Mikel Alvira, eres un genio. Yo que estaba aplaudiéndome porque había descubierto quién es Eme y resulta que el misterio era otro... Felicidades. Que el final de las novelas sean magníficas sí que es algo que valoro muchísimo.

Ayer, mientras leía las últimas páginas, pensé que el carácter de la novela me recordaba a la canción de Adele, Hello. Y fue como si hubiera hecho una conexión, ya que ambas son intimistas, desgarradoras y, por encima de todo, fascinantes.  

La novela de Rebeca te atrapa sin que te des cuenta, en un momento estás saboreando unas palabras y, de repente, mientras intentas ordenar todas las piezas en tu cabeza para comprender todo el lío que se desarrolla ante ti, descubres que La novela de Rebeca es una de las mejores novelas que has leído.

No es un thriller, aunque haya asesinatos; no es una novela romántica, aunque haya mucho amor; no es una novela trepidante, aunque no puedas dejar de leerla. Es una novela maravillosa que te deja con ganas de darle un abrazo a Simon Lugar. No te la pierdas.