23.8.15

Sígueme. Saga Tumble Creek 3. Victoria Dahl (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Jane Morgan treballa com a recepcionista, secretària, accionista i sòcia a una empresa d'arquitectura.

Busca un home decent, amb una bona feina, que sigui educat i que socialment sigui respectat. Però el problema és que a ella no li atrauen aquest tipus d'homes. La deixen completament indiferent. 

Sota la seva disfressa d'administrativa convencional i avorrida, amaga un cos explosiu i unes necessitats sexuals que només poden satisfer homes musculats, tatuats i amb aspecte de salvatges.

Ella lluita contra el seu instint en intentar relacionar-se amb homes que en realitat no li agraden, tot i que considera que li haurien d'agradarperquè està intentant oblidar un passat sòrdid que necessita deixar enrere, però el destí vol jugar amb ella i li planta al davant el tipus de mascle del que sempre ha fugit.

Es regala una nit de sexe amb aquest home que la fa tremolar d'expectació, però l'endemà, tot i que torna al seu paper de recepcionista primmirada, s'assabenta que el seu germà és sospitós d'assassinat i tot es complicarà... 

En la introducció del llibre, l'autora ens planteja un joc al qual juguem tots aquells qui tenim imaginació: endevinar què s'amaga rere l'aspecte de les persones que ens trobem en la nostra rutina diària. M'encanta imaginar històries sobre persones de qui no en sé res. Pensar el que pot amagar una aparença és un passatemps inofensiu i divertit. I aquesta és la trama de tota la novel·la: què amaga una actitud conservadora, un aspecte salvatge, un somriure tens, una estudiada indiferència, un vestit provocador. 

La novel·la aconsegueix enganxar-te des del primer moment perquè ens fa espectadors d'una ruptura que, a parer meu, és la millor que he llegit mai amb molta diferència. Aquesta en concret em va atrapar perquè ens diu com és la protagonista; en dues pàgines ens fem una idea concreta i molt encertada de qui és en realitat; i malgrat les capes i capes sota les quals s'amaga (requisit indispensable en una novel·la romàntica, ja que l'únic que aconseguirà separar la veritat de la mentida és qui es quedarà amb el seu cor), aquest parell de pàgines inicials ens mostrarà perfectament el tarannà de dos personatges. I això no és fàcil. Des del meu punt de vista, una novel·la és avorrida (entre molts altres factors) quan els personatges es perfilen a través de descripcions i no a través de fets. 

Precisament perquè la situació de la protagonista és extrema, podem fer una reflexió sobre les nostres pròpies relacions amb la família i descobrir que, malgrat que potser també en el nostre cas hi hagi hagut greuges que ens van doldre, en la immensa majoria de casos aquests no estan produïts per un afany de fer mal, sinó per la ignorància de no saber com fer-ho millor. Quan mirem les coses des del cor i no des del dolor, és quan som capaços de perdonar. Reflexió profunda per una novel·la que, en principi, no té més afany que el de l'entreteniment. 

Aquest llibre, el tercer de "Tumble Creek", és el menys divertit de la saga. El primer era hilarant i aquest és el més seriós. Tot i que no per això deixa de ser menys interessant, ja que estem davant d'una novel·la que respon exactament a les nostres expectatives: passar una estona, romanticisme i una trama policíaca de rerefons que, tot i que és senzilla, ens permet centrar-nos en altres aspectes que no són només la relació entre els dos protagonistes.

De totes maneres, si el que vols és riure una estona, et recomano el primer llibre, Convénceme.  


Llibres de la saga:

1. Convénceme
2. Provócame

Sígueme. Saga Tumble Creek 3. Victoria Dahl (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Jane Morgan trabaja como recepcionista, secretaria, accionista y socia en una empresa de arquitectura.

Busca un hombre decente, con un buen trabajo, que sea educado y que socialmente sea respetado. Pero el problema es que a ella no le atraen este tipo de hombres. La dejan completamente indiferente.

Bajo su disfraz de administrativa convencional y aburrida, esconde un cuerpo explosivo y unas necesidades sexuales que sólo pueden satisfacer hombres musculados, tatuados y con aspecto de salvajes.

Ella lucha contra su instinto al intentar entablar una relación con hombres que en realidad no le gustan aunque considera que deberían gustarle, porque está intentando olvidar un pasado sórdido que necesita dejar atrás, pero el destino quiere jugar con ella y le planta delante al tipo de macho del que siempre ha huido.

Se regala una noche de sexo con este hombre que la hace temblar de expectación, pero al día siguiente, aunque vuelve a su papel de recepcionista recatada, se entera de que su hermano es sospechoso de asesinato y todo se complicará...

En la introducción del libro, la autora nos plantea un juego al que jugamos todos los que tenemos imaginación: adivinar qué se esconde tras el aspecto de las personas que nos encontramos en nuestra rutina diaria. Me encanta imaginar historias sobre personas de quienes no sé nada. Pensar lo que puede esconder una apariencia es un pasatiempo inofensivo y divertido. Y ésta es la trama de toda la novela: qué esconde una actitud conservadora, un aspecto salvaje, una sonrisa tensa, una estudiada indiferencia, un vestido provocador.

La novela consigue engancharte desde el primer momento porque nos hace espectadores de una ruptura que, en mi opinión, es la mejor que he leído con mucha diferencia. Ésta en concreto me atrapó porque nos dice cómo es la protagonista; en dos páginas nos hacemos una idea concreta y muy acertada de quién es en realidad; y a pesar de las capas y capas bajo las que se esconde (requisito indispensable en una novela romántica, ya que el único que conseguirá separar la verdad de la mentira es quien se quedará con su corazón), este par de páginas iniciales nos mostrará perfectamente el carácter de dos personajes. Y eso no es fácil. Desde mi punto de vista, una novela es aburrida (entre otros muchos factores) cuando los personajes se perfilan a través de descripciones y no a través de hechos.

Precisamente porque la situación de la protagonista es extrema, podemos hacer una reflexión sobre nuestras propias relaciones con la familia y descubrir que, a pesar de que quizás también en nuestro caso haya habido agravios que nos dolieron, en la inmensa mayoría de casos, éstos no están producidos por un afán de hacer daño, sino por la ignorancia de no saber cómo hacerlo mejor. Cuando miramos las cosas desde el corazón y no desde el dolor, es cuando somos capaces de perdonar. Reflexión profunda para una novela que, en principio, no tiene más afán que el del entretenimiento.

Este libro, el tercero de "Tumble Creek", es el menos divertido de la saga. El primero era hilarante y éste es el más serio. Aunque no por ello es menos interesante, ya que estamos ante una novela que responde exactamente a nuestras expectativas: pasar un rato, romanticismo y una trama policíaca de trasfondo que, aunque es sencilla, nos permite centrarnos en otros aspectos que no son sólo la relación entre los dos protagonistas.

De todas formas, si lo que quieres es reír un rato, te recomiendo el primer libro, Convénceme.


Web de la autora

Libros de la saga:


1. Convénceme
2. Provócame