30.9.15

El monstruo de colores. Anna Llenas (reseña en castellano)



 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 


Había oído hablar de un libro para los más pequeños de la casa, llamado "El monstruo de colores", pero no lo había hojeado nunca, ni sabía a ciencia cierta de qué trataba. Pero un día, curioseando en una librería con mi hija pequeña, lo encontró y de repente, se quedó enamorada. Como no me puedo resistir a comprar un libro cuando mis hijos me lo piden, salimos de la librería acompañadas por "El monstruo de colores" de Anna Llenas.

El protagonista del cuento es un monstruo muy diferente a cualquier otro, ya que no da nada de miedo, al contrario, evoca ternura desde la primera página, y además, destaca por su color verde tan bonito. El monstruo está hecho un amasijo de emociones: no sabe qué le pasa, y tiene que averiguar el porqué. Una niña le ayudará a diferenciar sus emociones y separar las unas de las otras. A partir de los colores, los pequeños pueden reflexionar sobre las emociones que experimentan, asociándolas a un color. El libro distingue cinco emociones básicas: enfadado (rojo), contento (amarillo), triste (lila), tranquilo (verde claro) y miedo (negro).

Las ilustraciones de Anna Llenas son preciosas: sencillas, similares a los dibujos de los niños, pero cargadas de expresividad. Son dibujos hechos con líneas negras sobre un fondo blanco, casi minimalista, donde destaca la parte pintada de verde del monstruo, y los detalles de color de la emoción que ocupa cada página. Algunos motivos presentan una estética de collage que le confiere un punto más de originalidad.

Este libro es un recurso muy valioso para profundizar con nuestros hijos en un tema complejo como son las emociones, de manera cercana y sencilla. Para los maestros, sobre todo de educación infantil, puede ser un recurso a tener muy en cuenta para trabajar este tema en el aula, ya que abre un amplio abanico de actividades que hacer: desde el simple acto de disfrutar de la lectura y observación del cuento, con la reflexión y comentarios posteriores, hasta crear dibujos de sus emociones (¿Cómo me siento? ¿De qué color lo pintaré?), o clasificando hilos o materiales de colores en botecitos con el nombre de cada emoción... por poner unos ejemplos.

Tengo que reconocer que la he mostrado también a mis alumnos de ciclo superior de primaria, que lo acogieron con agradecidas sonrisas, y, llevados por la emoción, enseguida le quisieron encontrar semejanza con la película de Disney Pixar "Inside out". Tuve que puntualizar y recalcar que el libro se publicó en 2012, dos años antes de que se estrenara la película.

La autora se presenta a sí misma como ilustradora, diseñadora gráfica y arteterapeuta. De ella hay que destacar otros libros como son: "Te quiero (casi siempre)", "Diario de las emociones", "Si yo fuera un gato" o "El sol llega tarde". Dispone de página web, blog y facebook, por si deseáis conocer mejor sus productos.

</ div>

El libro se puede encontrar en catalán, castellano y euskera, y se puede complementar con el peluche del monstruo, un cuaderno en blanco y negro para pintar, e incluso una edición pop-up (desplegable), que es una preciosidad para regalar a pequeños de hasta seis años. Se trata pues, bajo mi opinión, de un libro muy recomendable para los pequeños, y para algunos "grandes" que, como yo, me declaro muy fan de "El monstruo de colores".


El monstre de colors. Anna Llenas. (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Havia sentit parlar d'un llibre per als més petits de la casa, anomenat "El monstre de colors", però no l'havia fullejat mai, ni sabia del cert de què tractava. Però un dia, tafanejant en una llibreria amb la meva filla petita, el va trobar i tot d'una, se'n va quedar enamorada. Com que no em puc resistir a comprar un llibre quan els meus fills me'l demanen, vam sortir de la llibreria acompanyades d'"El monstre de colors" d'Anna Llenas.

El protagonista del conte és un monstre ben diferent a qualsevol altre, ja que no fa gens de por, al contrari, evoca tendresa des del primer full, i a més, destaca pel seu color verd tan bonic. El monstre està fet un garbuix d'emocions: no sap què li passa, i ha d'esbrinar el perquè. Una nena l'ajudarà a diferenciar les seves emocions i separar les unes de les altres. A partir dels colors, els petits poden reflexionar sobre les emocions que experimenten, associant-les a un color. El llibre distingeix cinc emocions bàsiques: enfadat (vermell), content (groc), trist (lila), tranquil (verd clar) i por (negre).

Les il·lustracions de l'Anna Llenas són precioses: senzilles, semblants als dibuixos dels infants, però carregades d'expressivitat. Són dibuixos fets amb línies negres sobre un fons blanc, minimalista gairebé, on destaca la part pintada de verd del monstre, i els detalls de color de l'emoció que ocupa cada pàgina. Alguns detalls presenten una estètica de collage que li confereix un punt més d'originalitat.

Aquest llibre és un recurs molt valuós per aprofondir amb els nostres fills en un tema complex com són les emocions, de manera propera i planera. Pels mestres, sobretot de l'educació infantil, pot ser un recurs a tenir molt en compte per treballar aquest tema a l'aula, ja que obre un ampli ventall d'activitats a fer: des del simple acte de gaudir de la lectura i observació del conte, amb la reflexió i comentaris posteriors, fins a crear dibuixos de les seves emocions (Com em sento? De quin color ho pintaré?), o classificant fils o materials de colors en potets amb el nom de cada emoció… per posar uns exemples.

He de reconèixer que l'he mostrat també als meus alumnes de cicle superior de primària, que el van acollir amb agraïts somriures, i, portats per l'emoció, de seguida li van voler trobar semblances amb la pel·lícula de Disney Pixar "Inside out". Vaig haver de puntualitzar i recalcar que el llibre es va publicar el 2012, dos anys abans que s'estrenés la pel·lícula.

L'autora es presenta a si mateixa com a il·lustradora, dissenyadora gràfica i artterapeuta. D'ella cal destacar altres llibres com són: "T'estimo (quasi sempre)", "Diario de las emociones", "Si yo fuera un gato" o "El sol fa tard". Disposa de pàgina web, blog i facebook, per si voleu conèixer millor els seus productes.


El llibre es pot trobar en català, castellà i euskera, i es pot complementar amb el pelutx del monstre, un quadern en blanc i negre per a pintar, i fins i tot una edició pop-up (desplegable), que és maquíssima per regalar a infants de fins a sis anys. Es tracta doncs, i sota el meu parer, d'un llibre molt recomanable per als petits, i per a alguns "grans" que com jo, em declaro molt fan d'"El monstre de colors".

Regálame París. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


La Yolanda arriba a París amb l'Alejo per a passar un cap de setmana romàntic. El problema és que la Yolanda ja no recorda per què va començar a sortir amb ell i vol trencar la relació, però un cop tornin a Espanya, no ara, perquè vol aprofitar el fet que és a París per a resoldre unes qüestions personals ara que no té feina; així, doncs, el regal de l'Alejo (pagar-li el viatge) li va perfecte. Però... ell té altres plans que donaran a la Yolanda l'oportunitat de viure experiències inesperades.

Regálame París va ser la primera novel·la que vaig llegir d'Olivia Ardey i em va encantar. De seguida et fiques dins la història i t'atrapa fortament, però el millor de tot és l'humor i les escenes absolutament hilarants que t'hi trobes. Fa pocs dies vaig tornar a rellegir les pàgines més divertides i l'efecte no es passa, segueixo rient sense parar tot i conèixer de què va tot... 

L'escriptora té una manera molt fàcil i fluïda d'explicar la història, tant que et fa pensar que deu ser fàcil això d'escriure, d'imaginar una novel·la i de trobar les paraules justes, i més aviat crec que és fruit del talent que ens mostra llibre rere llibre.


Potser el tret més especial que ens trobem en aquesta novel·la és el tractament de la comunitat sorda. Olivia Ardey ens mostra aquest món tan desconegut. A tots ens sona alguna cosa: llenguatge de signes, aïllament social... però l'escriptora ens el fa proper amb el talent que la caracteritza, ens l'humanitza en fer-ho tan pròxim i el despulla de compassió. No és el tema central però sí un de molt important.

La Yolanda pateix una situació de crisi. Una situació inesperada fa que es plantegi de cop i volta què fer, de moment, amb la seva vida. I la meravellosa ploma de l'escriptora fa que decideixi convertir el seu problema en una oportunitat. 

Aquesta novel·la està carregada d'emocions perquè hi ha moltes trames dins la trama principal i això ens donarà tot un ventall de sentiments que ens faran delectar el temps que la Yolanda passi a París. La relació de la Yolanda amb el Patrick comença a poc a poc, sense pressa però sense pausa i, per tant, tindrem tota la novel·la per anar gaudint dels passos que fan per passar de l'enamorament a l'amor.

El fet que la Yolanda ajudi en Patrick a fer un curtmetratge sobre París fa que el lector passegi pels carrers de París com si estigués allà, desitjant agafar un avió i volar a la ciutat per gaudir-la en persona.

Els personatges secundaris són divertits i entranyables i creen un univers de felicitat per a la Yolanda, que viurà els dies més feliços de la seva vida.

Però al final caldrà prendre una decisió. I què decidirà la Yolanda? Si vols viure una novel·la romàntica a la Ciutat de la Llum no dubtis que Olivia Ardey sempre és una aposta segura.

Blog de l'autora

Booktrailer

L'Olivia Ardey ens agraeix aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.

Regálame París. Olivia Ardey (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Yolanda llega a París con Alejo para pasar un fin de semana romántico. El problema es que Yolanda ya no recuerda por qué empezó a salir con él y quiere romper la relación, pero lo hará cuando vuelvan a España, no antes, porque quiere aprovechar el hecho de que está en París para resolver unas cuestiones personales ya que ahora no tiene trabajo; así, pues, el regalo de Alejo (pagarle el viaje) le va perfecto. Pero... él tiene otros planes que darán a Yolanda la oportunidad de vivir experiencias inesperadas.

Regálame París fue la primera novela que leí de Olivia Ardey y me encantó. Enseguida te metes dentro de la historia y te atrapa fuertemente, pero lo mejor de todo es el humor y las escenas absolutamente hilarantes que te encuentras. Hace pocos días volví a releer las páginas más divertidas y el efecto no se pasa, sigo riendo sin parar a pesar de saber de qué va todo...

La escritora tiene una manera muy fácil y fluida de contar la historia, tanto que te hace pensar que debe ser fácil esto de escribir, de imaginar una novela y de encontrar las palabras justas, y más bien creo que es fruto del talento que nos muestra libro tras libro.

Yolanda sufre una situación de crisis. Una situación inesperada hace que se plantee de repente qué hacer, de momento, con su vida. Y la maravillosa pluma de la escritora hace que decida convertir su problema en una oportunidad.

Esta novela está cargada de emociones porque hay muchas tramas dentro de la trama principal y este hecho nos dará todo un abanico de sentimientos que nos harán disfrutar del tiempo que Yolanda pase en París. La relación de Yolanda con Patrick comienza despacio, sin prisa pero sin pausa, y, por lo tanto, tendremos toda la novela para ir disfrutando de los pasos que hacen para pasar del enamoramiento al amor.

El hecho de que Yolanda ayude a Patrick a hacer un cortometraje sobre París hace que el lector pasee por las calles de París como si estuviera allí, deseando coger un avión y volar a la ciudad para disfrutarla en persona.

Los personajes secundarios son divertidos y entrañables y crean un universo de felicidad para Yolanda, que vivirá los días más felices de su vida. 

Pero al final habrá que tomar una decisión. Y ¿qué decidirá Yolanda? Si quieres vivir una novela romántica en la Ciudad de la Luz no dudes que Olivia Ardey siempre es una apuesta segura.

Blog de la autora

Booktrailer

Olivia Ardey nos agradece esta reseña. Pincha aquí para verlo.

Decirte adiós con un te quiero. Silvia C. Carpallo (ressenya en català)

  Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

L'Aitana viu al poble amb la seva mare, que ha patit una malaltia i ha necessitat que la seva filla deixés Madrid i l'ajudés. Allà duu una existència insípida, avorrida i sense un futur interessant. De cop i volta un fet dramàtic i inesperat farà que hagi de tornar a Madrid i torni a compartir pis amb les seves amigues de la facultat. Però ara totes tres han canviat, cadascuna ha fet la seva vida lluny de les altres i, quan tornen a viure juntes, res anirà com havien pensat.


Silvia C. Carpallo construeix una novel·la que flueix amb serenitat i sense estridències en un moment de la vida de les protagonistes, concretament durant sis mesos. I dibuixa un triangle on cada una d'elles forma part d'un tot. El tot és, evidentment, l'amistat que les uneix, però, de la mateixa manera que passa en la vida real, cadascuna d'elles és un univers en ella mateixa que té pors, anhels, esperances, talents, secrets i amor per donar i per rebre.

Les primeres paraules de la novel·la t'atrapen per la seva sensibilitat i bellesa. L'escriptora té la capacitat de mirar el món a través d'uns ulls que tradueixen el que veuen en poesia. Tot i que, val a dir, que el llenguatge és actual i gens recarregat. Simplement és un plaer llegir-ho. És capaç amb quatre paraules de transportar-te a un escenari on tu coneixes, i reconeixes moltes vegades, què hi ha davant la protagonista, què veu, què pensa, què sent. Les situacions més quotidianes inviten a una reflexió profunda que no és ni banal, ni pastel, ni feixuga, són pensaments que, si no hem tingut mai, és fàcil pensar que moltes altres persones sí que han tingut. I per això connectem ràpid tant amb els personatges com amb la situació que s'hi descriu.

Més endavant comences a bategar al mateix ritme que les pàgines de la novel·la, passes de la incertesa a la tristesa, de la tristesa a la resignació, de la resignació a l'esperança, de l'esperança a l'alegria, de l'alegria a la valentia... i tu ets allà, entenent les metàfores constants amb què embelleix la història, perquè no són una altra cosa que la materialització de la manera especial que té l'escriptora de veure el món que ens envolta. 

Però, de què va la novel·la? Doncs va de l'amor, de la maduresa personal, de les pèrdues, de la vida real, la que fora de les pàgines d'un llibre o de la pantalla de la televisió costa, és difícil i ens planteja constantment diferents camins per escollir, maneres diferents de passar el temps que tenim. "Siempre pensé que enamorarse era algo fácil [...]. Lo que no sabía es que lo difícil en la vida no es enamorarse, sino construir un verdadero amor".

I arribem al final, que no és un altre que tres començaments, perquè, igual que la vida que tenim, les coses no s'acaben sinó que segueixen i canvien i es trenquen i se superen.

Cada capítol comença amb la referència i el significat d'una flor, que és una manera d'avançar el que hi trobarem, i amb una protagonista diferent com a narradora: l'Aitana, la Delia o la Lucia. Tot i que la història és lineal i no anem enrere, la veurem des de tres punts de vista diferents, la qual cosa ens donarà una dimensió general molt interessant i ens descobrirà que necessitem la comprensió i el perdó per estimar i ser felices.

Aquesta novel·la està catalogada com a eròtica, i he de dir que jo no la considero així. Sí que és cert que hi ha algunes escenes sexuals explícites, però més aviat diria d'aquesta novel·la que és romàntica i d'una bellesa extraordinària perquè ens la mostra en situacions quotidianes i simples. Estic convençuda que us encantarà. No espereu més i comenceu a llegir-la.

A la Silvia C. Carpallo li va agradar aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.

Decirte adiós con un te quiero. Silvia C. Carpallo (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 


Aitana vive en el pueblo con su madre, que ha sufrido una enfermedad y ha precisado que su hija dejara Madrid y la ayudara. Allí lleva una existencia insípida, aburrida y sin un futuro interesante. De repente un hecho dramático e inesperado hará que tenga que volver a Madrid y vuelva a compartir piso con sus amigas de la facultad. Pero ahora las tres han cambiado, cada una ha hecho su vida lejos de las otras y, cuando vuelven a vivir juntas, nada irá como habían pensado.


Silvia C. Carpallo construye una novela que fluye con serenidad y sin estridencias en un momento de la vida de las protagonistas, concretamente durante seis meses. Y dibuja un triángulo donde cada una de ellas forma parte de un todo. El todo es, evidentemente, la amistad que las une, pero, al igual que ocurre en la vida real, cada una de ellas es un universo en sí misma que tiene miedos, anhelos, esperanzas, talentos, secretos y amor para dar y recibir.

Las primeras palabras de la novela te atrapan por su sensibilidad y belleza. La escritora tiene la capacidad de mirar el mundo a través de unos ojos que traducen lo que ven en poesía. Aunque tengo que decir que el lenguaje es actual y nada recargado. Simplemente es un placer leerlo. Es capaz con cuatro palabras de transportarte a un escenario donde tú conoces, y reconoces muchas veces, qué hay ante la protagonista, qué ve, qué piensa, qué siente. Las situaciones más cotidianas invitan a una reflexión profunda que no es ni banal, ni pastel, ni pesada, son pensamientos que, si no hemos tenido nunca, es fácil pensar que muchas otras personas sí han tenido. Y por eso conectamos rápido tanto con los personajes como con la situación que se describe.

Más adelante comienzas a latir al mismo ritmo que las páginas de la novela, pasas de la incertidumbre a la tristeza, de la tristeza a la resignación, de la resignación a la esperanza, de la esperanza a la alegría, de la alegría a la valentía... y tú estás allí, entendiendo las metáforas constantes con las que embellece la historia, porque no son otra cosa que la materialización de la forma especial que tiene la escritora de ver el mundo que nos rodea.

Pero ¿de qué va la novela? Pues del amor, de la madurez personal, de las pérdidas, de la vida real, la que fuera de las páginas de un libro o de la pantalla de la televisión cuesta, es difícil y nos plantea constantemente diferentes caminos para escoger, maneras diferentes de pasar el tiempo que tenemos. "Siempre pensé que enamorarse era algo fácil [...]. Lo que no sabía es que lo difícil en la vida no es enamorarse, sino construir un verdadero amor".

Y llegamos al final, que no es otro que tres comienzos, porque, al igual que la vida que tenemos, las cosas no se acaban sino que siguen y cambian y se rompen y se superan.

Cada capítulo comienza con la referencia y el significado de una flor, que es una manera de adelantarnos lo que encontraremos, y con una protagonista diferente como narradora: Aitana, Delia o Lucía. Aunque la historia es lineal y no vamos atrás, la veremos desde tres puntos de vista distintos, lo que nos dará una dimensión general muy interesante y nos descubrirá que necesitamos la comprensión y el perdón para amar y ser felices.

Esta novela está catalogada como erótica, y tengo que decir que yo no la considero así. Sí que es cierto que hay algunas escenas sexuales explícitas, pero más bien diría de esta novela que es romántica y de una belleza extraordinaria porque nos la muestra en situaciones cotidianas y simples. Estoy convencida de que os encantará. No esperéis más y empezad a leerla.

A Silvia C. Carpallo le ha gustado esta reseña. Pincha aquí para verlo.

27.9.15

Saga La espada de la verdad. Terry Goodkind (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Fa temps el món estava ple de màgia i de perills, però, després de la Gran Guerra, els grans mags es van unir per a dividir la terra en tres porcions construint una barrera màgica que n'impedia el pas: la Terra Occidental (on van anar totes aquelles persones que no volien conviure amb la màgia), la Terra Central (on la màgia coexisteix d'una manera natural i on hi ha un enemic comú: D'Hara) i el Vell Món (els perills del qual es descobriran més endavant). 

Richard Cypher, un guia del bosc de la Terra Occidental, es veurà obligat a anar a la Terra Central, terrorífica des del seu punt de vista ignorant de la màgia, però un nou món de possibilitats, on ningú és qui diu ser, s'obrirà davant seu i viurem la màgia de l'aventura on la política, l'amor, la lleialtat, el sentit comú, la valentia i la responsabilitat seran els nostres companys en aquest viatge. 


La saga de fantasia La espada de la verdad és una de les millors que he tingut el plaer de llegir.

El diumenge 15 de març de 2009, Telecinco va estrenar una sèrie que es va dir "La leyenda del Buscador", el capítol pilot del qual tenia una pinta fantàstica i em va enganxar de seguida. Els següents capítols no estaven malament, però no tenien el talent ni la màgia d'aquell primer capítol, tenien l'estructura "aventura per capítol", en què el protagonista s'enfrontava a un perill concret que es resolia en 50 minuts, mentre el rerefons d'un objectiu difús els acompanyava: matar Rahl el Oscuro, el líder de D'Hara. 

A la meitat de la segona temporada se'n va suspendre l'emissió i, buscant per YouTube, encara vaig trobar els capítols que faltaven i li donaven un final sense originalitat ni res que fos destacable o interessant. Una pena. Realment, aquell primer capítol em deuria impactar perquè vaig començar a buscar informació a Internet i vaig trobar una dada sorprenent i esperançadora: Terry Goodkind era l'autor de la saga "La espada de la verdad", que era en la que es basava la sèrie de televisió. A la pregunta sobre què pensava de la sèrie, l'escriptor responia que poc tenia a veure amb el que havia escrit, però que li havia donat l'oportunitat que la gent conegués la seva obra. 

Impressionant, increïble, fascinant. Vaig buscar, i a la llibreria del Corte Inglés vaig aconseguir tots els llibres que s'havien publicat fins aleshores, que no eren tots ni molt menys. El número 22, l'últim de la saga, es va publicar el setembre de 2012. 

Com que és una saga amb tantes idees interessants, he decidit fer una ressenya curteta per a cada llibre on, a més de la sinopsis, comentaré aspectes que m'han cridat l'atenció. Espero que us animeu a llegir-la; intueixo que debats de filosofia política us faran veure, igual que defensa el protagonista d'aquesta saga, que: "El único soberano que puedo permitir que me gobierne es la razón. [...]  Un líder no puede ir detrás de la gente, con el rabo entre las piernas, olisqueando en busca de sus caprichos y deseos del momento, lloriqueando para seguirlos en una dirección y en otra mientras vagan por la vida. Esa clase de personas no buscan un líder..., buscan un amo, y acaban encontrando uno. Un líder auténtico forja un sendero despejado a través de una jungla moral para que la gente vea el camino.

Només em queda, d'una banda, agrair a Timun Mas l'aposta per la publicació d'aquesta saga, que és meravellosa, i, d'una altra, animar-vos a llegir-la, perquè és fàcil de seguir i al mateix temps planteja preguntes sobre la política, l'economia i la individualitat de les persones, que troben la resposta en el sentit comú i en la raó. Espero que us agradi.


Primera part del primer capítol de La leyenda del Buscador

Llibres de la saga

1. El libro de las sombras contadas
2. Las cajas del destino
3. La Piedra de las Lágrimas
4. La amenaza del Custodio
5. La sangre de la virtud
6. El Caminante de los sueños
7. La profecía de la Luna Roja
8. El templo de los vientos
9. El espíritu del fuego
10. El Gemelo de la montaña
11. La señora de la muerte
12. La fe de los caídos
13. La estirpe de Rahl el Oscuro
14. Los pilares de la creación
15. El ladrón de almas
16. El imperio de los vencidos
17. La desaparición de Kahlan
18. Cadena de fuego
19. La bruja del viejo mundo
20. La biblioteca secreta
21. El año de la purificación
22. La Confesora

Continuen la saga un cop acabada la trama anterior. O nova saga Richard y Khalan:
23. La máquina de los presagios
24. El tercer Reino
25. Severed Souls (publicat el 5 d'agost de 2014 en anglès, pendent de traducció)
26. Warheart (previsió de publicació el 24 de novembre de 2015)

Prequeles:
1. Deuda de huesos
2. La primera confesora: La leyenda de Magda Searus

Spin-offs
1. La ley de los nueves

Vols veure l'opinió de l'Editorial Timun Mas sobre aquesta ressenya? Clica aquí.

Saga La espada de la verdad. Terry Goodkind (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 


Hace tiempo el mundo estaba lleno de magia y de peligros, sin embargo, después de la Gran Guerra, los grandes magos se unieron para dividir la tierra en tres porciones construyendo una barrera mágica que impedía su paso: la Tierra Occidental (donde fueron todas aquellas personas que no querían convivir con la magia), la Tierra Central (donde la magia coexiste de una manera natural y donde hay un enemigo común: D'Hara) y el Viejo Mundo (los peligros se descubrirán más adelante).

Richard Cypher, un guía del bosque de la Tierra Occidental, se verá obligado a ir a la Tierra Central, terrorífica desde su punto de vista ignorante de la magia, pero un nuevo mundo de posibilidades, donde nadie es quien dice ser, se abrirá ante él y viviremos la magia de la aventura donde la política, el amor, la lealtad, el sentido común, la valentía y la responsabilidad serán nuestros compañeros en este viaje. 


La saga de fantasía La espada de la verdad es una de las mejores que he tenido el placer de leer.

El domingo 15 de marzo de 2009, Telecinco estrenó una serie que se llamó "La leyenda del Buscador", cuyo capítulo piloto tenía una pinta fantástica y me enganchó enseguida. Los siguientes capítulos no estaban mal, pero no tenían el talento ni la magia de aquel primer capítulo, tenían la estructura "aventura por capítulo", en la que el protagonista se enfrentaba a un peligro concreto que se resolvía en 50 minutos, mientras el trasfondo de un objetivo difuso los acompañaba: matar a Rahl el Oscuro, el líder de D'Hara.

En la mitad de la segunda temporada se suspendió la emisión y, buscando por YouTube, encontré los capítulos que faltaban y le daban un final sin originalidad ni ningún aspecto que fuera destacable o interesante. Una pena. Realmente, aquel primer capítulo seguramente me impactó porque empecé a buscar información en Internet y encontré un dato sorprendente y esperanzador: Terry Goodkind era el autor de la saga "La espada de la verdad", que era en la que se basaba la serie de televisión. A la pregunta sobre qué pensaba de la serie, el escritor respondía que poco tenía que ver con lo que había escrito, pero que le había dado la oportunidad de que la gente conociera su obra.

Impresionante, increíble, fascinante. Busqué, y en la librería del Corte Inglés conseguí todos los libros que se habían publicado hasta entonces, que no eran todos ni mucho menos. El número 22, el último de la saga, se publicó en septiembre de 2012.

Como es una saga con tantas ideas interesantes, he decidido hacer una reseña para cada libro, donde, además de la sinopsis, comentaré aspectos que me han llamado la atención. Espero que os animéis a leerla; intuyo que debates de filosofía política os harán ver, igual que defiende el protagonista de esta saga, que: "El único soberano que puedo permitir que me gobierne es la razón. [...]  Un líder no puede ir detrás de la gente, con el rabo entre las piernas, olisqueando en busca de sus caprichos y deseos del momento, lloriqueando para seguirlos en una dirección y en otra mientras vagan por la vida. Esa clase de personas no buscan un líder..., buscan un amo, y acaban encontrando uno. Un líder auténtico forja un sendero despejado a través de una jungla moral para que la gente vea el camino.

Sólo me queda, por un lado, agradecer a Timun Mas la apuesta por la publicación de esta saga, que es maravillosa, y, por otro, animaros a leerla, porque es fácil de seguir y al mismo tiempo plantea preguntas sobre la política, la economía y la individualidad de las personas, que encuentran la respuesta en el sentido común y en la razón. Espero que os guste.


Libros de la saga:
1. El libro de las sombras contadas
2. Las cajas del destino
3. La Piedra de las Lágrimas
4. La amenaza del Custodio
5. La sangre de la virtud
6. El Caminante de los sueños
7. La profecía de la Luna Roja
8. El templo de los vientos
9. El espíritu del fuego
10. El Gemelo de la montaña
11. La señora de la muerte
12. La fe de los caídos
13. La estirpe de Rahl el Oscuro
14. Los pilares de la creación
15. El ladrón de almas
16. El imperio de los vencidos
17. La desaparición de Kahlan
18. Cadena de fuego
19. La bruja del viejo mundo
20. La biblioteca secreta
21. El año de la purificación
22. La Confesora

Continúan la saga una vez acabada la trama anterior. O nueva saga Richard y Khalan:
23. La máquina de los presagios
24. El tercer Reino
25. Severed Souls (publicado el 5 de agosto de 2014 en inglés, pendiente de traducción
26. Warheart (previsión de publicación el 24 de noviembre de 2015)

Precuelas:
1. Deuda de huesos
2. La primera confesora: La leyenda de Magda Searus

Spin-offs
1. La ley de los nueves

¿Quieres saber la opinión de la Editorial Timun Mas sobre esta reseña? Pincha aquí.

24.9.15

El primer dia. Marc Lévy (ressenya en català)

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

En Marc Lévy és un autor molt conegut a França, i també al nostre país, ja que podem trobar totes les seves novel·les traduïdes al català i al castellà. Tampoc no costa gaire trobar les edicions originals en francès en llibreries especialitzades. Certament té lectors molt fidels, ja que sovint, qui llegeix una novel·la seva i li agrada, com és el meu cas, repeteix i en llegeix d'altres. El llenguatge utilitzat és planer, proper i farcit de diàlegs que fan que la seva lectura esdevingui àgil i dinàmica.

El text gira, al començament, al voltant dels dos personatges principals: l'Adrián que és astrofísic, i la Keira, que és arqueòloga. La novel·la alterna la trama de l'un i de l'altre, pels diferents espais i motivacions que els mouen fins a confluir en la mateixa història d'aventures, amor i intrigues.

L'Adrian es trobava a Atacama, una base espacial situada a la part més alta de Xile, investigant i tractant de descobrir la que podria haver estat la primera estrella. Però un petit accident que li repercuteix en la salut l'obliga a tornar a Londres, on seguirà fent les seves classes a la universitat. Allà, el seu cap li proposa la possibilitat de presentar-se a un concurs, defensant la seva teoria, que els hi reportaria importants ingressos per a projectes d'investigació. La Keira era a la vall del Baix Omo, a l'Àfrica, tractant de trobar el que podria ser el primer home, l'origen de la humanitat. Allà coneix un nen que ha perdut la seva família, i a qui no deixarà de costat mentre està allà. Aquest nen, a qui anomena Harry, li regala un curiós penjoll amb una pedra volcànica que ell havia trobat, i del que la Keira no se'n separarà.

Però una forta tempesta de sorra, deixarà fet miques el seu jaciment, i acabats els pressupostos, es veurà obligada a tornar a París, a l'espera de nous projectes que li permetin de continuar amb el seu treball. Allà coneix un vell etnòleg del museu on treballa la seva germana, l'Ivory, que s'interessa pel seu penjoll i li proposa d'investigar-lo.

Ambdós es trobaran, paral·lelament, preparant les seves tesis per a presentar-se al mateix concurs, i això permetrà un retrobament entre ells, que despertarà l'espurna dels sentiments del passat. Però una secreta organització es posa a la recerca del penjoll, i això els conduirà a un viatge ple d'ensurts i de descobriments.

La novel·la és difícil de catalogar, perquè sota el meu parer barreja diferents gèneres com l'amor i les aventures.

Cal dir, però, que com a història d'amor, és un pèl fluixa, ja que es parla de sentiments, però sembla que aquests no acaben d'arrencar. El subtítol "La aventura de amar como jamás te la han contado", genera grans expectatives en aquest vessant de la trama, que no s'acompleixen al llarg de la història.

Pel que fa a la trama d'aventures, cal dir que alguns passatges m'han recordat, salvant les distàncies, pel·lícules com "Tras el corazón verde" o "En busca del arca perdida". En aquest cas, els personatges es mouen per diferents llocs del món: Àfrica, Xile, París, Londres, i fins i tot, la Xina. Els tocarà de viure intrigues polítiques, persecucions, i fins i tot algun assassinat.

Podríem dir, per acabar, que estem davant d'una novel·la que comença amb grans expectatives, però que, a mesura que avança la història, va perdent intensitat. Si més no, aconsegueix esdevenir una lectura entretinguda per passar una bona estoma sense massa pretensions. Ara, cal tenir en compte que l'autor deixa alguns serrells penjant, que deixen el final obert. Aquells fils seran el punt de partida de la segona part, que es titula: "La première nuit".



El primer día. Marc Lévy (reseña en castellano)

Título: El primer día
Autor: Marc Levy
Editorial: Planeta
Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Marc Lévy es un autor muy conocido en Francia, y también en nuestro país, ya que podemos encontrar todas sus novelas traducidas al catalán y al castellano. Tampoco cuesta mucho encontrar las ediciones originales en francés en librerías especializadas. Ciertamente tiene lectores muy fieles, ya que, a menudo, quien lee una novela suya y le gusta, como es mi caso, repite y lee otras. El lenguaje utilizado es sencillo, cercano, y lleno de diálogos que hacen que su lectura sea ágil y dinámica.

El texto gira, al principio, alrededor de los dos personajes principales: Adrián que es astrofísico, y Keira, que es arqueóloga. La novela alterna la trama de uno y otro, por los diferentes espacios y motivaciones que les mueven hasta confluir en la misma historia de aventuras, amor e intrigas.

Adrián se encontraba en Atacama, una base espacial situada en la parte más alta de Chile, investigando y tratando de descubrir la que podría haber sido la primera estrella. Pero un pequeño accidente que le repercute en la salud le obliga a volver a Londres, donde seguirá haciendo sus clases en la universidad. Allí, su jefe le propone la posibilidad de presentarse a un concurso, defendiendo su teoría, que les reportaría importantes ingresos para proyectos de investigación. Keira estaba en el valle del Bajo Omo, en África, tratando de encontrar lo que podría ser el primer hombre, el origen de la humanidad. Allí conoce a un niño que ha perdido a su familia, y al que no dejará de lado mientras está allí. Este niño, a quien llama Harry, le regala un curioso colgante con una piedra volcánica que él había encontrado, y de la que Keira no se separará.

Pero una fuerte tormenta de arena, dejará hecho añicos su yacimiento, y acabados los presupuestos, se verá obligada a volver a París, a la espera de nuevos proyectos que le permitan continuar con su trabajo. Allí conoce a Ivory, un viejo etnólogo del museo donde trabaja su hermana, que se interesa por su colgante y le propone investigarlo.

Ambos se encontrarán, paralelamente, preparando sus tesis para presentarse al mismo concurso, lo que permitirá un reencuentro entre ellos, que despertará la chispa de los sentimientos del pasado. Pero una secreta organización se pone en busca del colgante, lo que les conducirá a un viaje lleno de sobresaltos y de descubrimientos.

La novela es difícil de catalogar, porque bajo mi parecer mezcla diferentes géneros como el amor y las aventuras.

Hay que decir, sin embargo, que como historia de amor, es algo floja, ya que se habla de sentimientos, pero parece que estos no acaban de arrancar. El subtítulo "La aventura de amar como jamás te la han contado", genera grandes expectativas en esta vertiente de la trama, que no se cumplen a lo largo de la historia.

En cuanto a la trama de aventuras, hay que decir que algunos pasajes me han recordado, salvando las distancias, películas como "Tras el corazón verde" o "En busca del arca perdida". En este caso, los personajes se mueven por diferentes lugares del mundo: África, Chile, París, Londres, e incluso, China. Les tocará vivir intrigas políticas, persecuciones, e incluso algún asesinato.

Podríamos decir para terminar, que estamos ante una novela que comienza con grandes expectativas, pero que, a medida que avanza la historia, va perdiendo intensidad. Por lo menos, logra convertirse en una lectura entretenida para pasar buenos ratos sin demasiadas pretensiones. De todas formas, hay que tener en cuenta que el autor deja algunos flecos colgando, que dejan el final abierto. Estos hilos serán el punto de partida de la segunda parte, titulada: "La première nuit".


23.9.15

Doce años y un instante. Anna Casanovas (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

La Cecilia fa 18 anys i s'escapa de la mirada atenta de la seva família per a reunir-se en secret amb el Sebastián. El Sebastián està bojament enamorat de la Cecilia i, tot i que va molt curt de diners, i que treballa moltes hores per poder estalviar i marxar de casa seva, li fa un regal espectacular: una càmera fotogràfica que demostra que coneix el cor de la Cecilia, els seus gustos, els seus anhels i les seves esperances. 

El Sebastián necessita des del fons de la seva ànima que la Cecilia sigui seva, però creu que ella no entendria la profunditat dels seus sentiments i es conforma amb un petó. Un primer petó. Dolç, sincer, tímid, preciós, que els mostra el que senten l'un per l'altre. S'intercanvien paraules d'amor. Promeses. Confiança. La nit més feliç de les seves vides. El començament d'un conte de fades... que es converteix en un malson. L'endemà el Sebastián ha desaparegut. Ningú, ni la seva pròpia família, en sap res. Negació, desesperació, rancúnia, impotència, dolor, desolació, resignació. La vida segueix. Han passat dotze anys. I un dia apareix. Del no-res.


Anna Casanovas transmet d'una manera delicada i elegant una situació trista i incomprensible que viu una adolescent que ara s'ha convertit en adulta. El romanticisme suau i proper fa que els sentiments que s'hi descriuen siguin reals i creïbles. 

La història té elements d'intriga que no es desvetllaran fins al final del llibre. No sabem què amaga el Sebastián. Quin és el seu passat? Quin va ser el motiu de la seva desaparició? Per què ha tornat ara, després de dotze anys sense saber-ne res?

Els personatges són interessants i alguns tindran la seva pròpia història en altres llibres posteriors. El tractament de la família també és molt revelador. Ens mostra com hi ha persones que no són capaces de pensar en res més que no siguin ells mateixos encara que facin mal. I com hi ha persones que lluiten per aquells que estimen encara que això signifiqui que les seves pròpies necessitats queden al final de la seva llista de prioritats. És interessant veure com les persones tòxiques enverinen el seu voltant encara que el seu entorn més proper faci el possible perquè no es vegin afectats. La màxima que les persones tòxiques han de ser com més lluny millor, cobra sentit. 

L'originalitat d'aquesta novel·la la trobem en l'encapçalament de cada capítol, que comença amb la frase d'una cançó coneguda. Us recomano moltíssim que llegiu el llibre amb la música al costat, l'ambient serà molt més propici per crear aquell sentiment que, juntament amb les paraules, l'escriptora vol transmetre. 

Les metàfores amb què ens descriu les emocions més enterrades són clares i senzilles, com, per exemple, tota la història de la cotilla, però ens ajuden a entendre que els comportaments humans, de vegades incomprensibles per a un mateix, són evidents per a la gent que ens coneix i ens aprecia. 

I el sexe? Una novel·la romàntica ha de tenir sexe, i en té, però, com la resta de la novel·la, és bonic, delicat i elegant. 

Una novel·la romàntica amb la dosi justa de tristesa, que no embafa i que descriu algunes situacions que tots hem viscut, com pot ser un primer petó. Ambientada en un marc actual on les dones no s'aturen perquè tinguin problemes ni esperen un príncep blau que les rescati. Dones independents que han lluitat pel seu futur i que no volen recular en el seu entorn professional per res ni per ningú. Però, què passa quan el teu primer amor es presenta davant teu i desbarata tot el teu món?

Si vols passar una bona estona llegint i coneixent la història del Sebastián i la Cecilia, no esperis més. Anima't a llegir Doce años y un instante.

Vols saber què ens va dir l'Anna Casanovas quan va llegir aquesta ressenya? Clica aquí

Doce años y un instante. Anna Casanovas (reseña en castellano)


Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Cecilia cumple 18 años y se escapa de la mirada atenta de su familia para reunirse en secreto con Sebastián. Sebastián está locamente enamorado de Cecilia y, aunque está muy falto de dinero, y que trabaja muchas horas para poder ahorrar e irse de su casa, le hace un regalo espectacular: una cámara fotográfica que demuestra que conoce el corazón de Cecilia, sus gustos, sus anhelos y sus esperanzas.

Sebastián necesita desde el fondo de su alma que Cecilia sea suya, pero cree que ella no entendería la profundidad de sus sentimientos y se conforma con un beso. Un primer beso. Dulce, sincero, tímido, precioso, que les muestra lo que sienten el uno por el otro. Intercambian palabras de amor. Promesas. Confianza. La noche más feliz de sus vidas. El comienzo de un cuento de hadas... que se convierte en una pesadilla. Al día siguiente Sebastián ha desaparecido. Nadie, ni su propia familia, sabe nada. Negación, desesperación, rencor, impotencia, dolor, desolación, resignación. La vida sigue. Han pasado doce años. Y un día aparece. De la nada.


Anna Casanovas transmite de una manera delicada y elegante una situación triste e incomprensible que vive una adolescente que ahora se ha convertido en adulta. El romanticismo suave y cercano hace que los sentimientos que se describen sean reales y creíbles.

La historia tiene elementos de intriga que no se desvelarán hasta el final del libro. No sabemos qué esconde Sebastián. ¿Cuál es su pasado? ¿Cuál fue el motivo de su desaparición? ¿Por qué ha vuelto ahora, después de doce años sin saber nada?

Los personajes son interesantes y algunos tendrán su propia historia en otros libros posteriores. El tratamiento de la familia también es muy revelador. Nos muestra cómo hay personas que no son capaces de pensar en otra cosa que no sean ellos mismos aunque hagan daño. Y cómo hay personas que luchan por aquellos que aman aunque esto signifique que sus propias necesidades quedan al final de su lista de prioridades. Es interesante ver como las personas tóxicas envenenan su alrededor aunque su entorno más cercano haga lo posible para que no se vean afectados. La máxima que las personas tóxicas tienen que estar lo más lejos posible, cobra sentido.

La originalidad de esta novela la encontramos en el encabezamiento de cada capítulo, que comienza con la frase de una canción conocida. Os recomiendo muchísimo que leáis el libro con la música al lado, el ambiente será mucho más propicio para crear ese sentimiento que, junto con las palabras, la escritora quiere transmitir.

Las metáforas con que nos describe las emociones más enterradas son claras y sencillas, como, por ejemplo, toda la historia del corsé, pero nos ayudan a entender que los comportamientos humanos, a veces incomprensibles para uno mismo, son evidentes para la gente que nos conoce y nos aprecia.

¿Y el sexo? Una novela romántica debe tener sexo, y tiene, pero, como el resto de la novela, es bonito, delicado y elegante.

Una novela romántica con la dosis justa de tristeza, que no empalaga y que describe algunas situaciones que todos hemos vivido, como puede ser un primer beso. Ambientada en un marco actual en el que las mujeres no se detienen porque tengan problemas ni esperan un príncipe azul que las rescate. Mujeres independientes que han luchado por su futuro y que no quieren retroceder en su entorno profesional por nada ni por nadie. Pero, ¿qué pasa cuando tu primer amor se presenta ante ti y desbarata todo tu mundo?

Si quieres pasar un buen rato leyendo y conociendo la historia de Sebastián y Cecilia, no esperes más. Anímate a leer Doce años y un instante.

¿Quieres saber qué opina Anna Casanovas de esta reseña? Pincha aquí.

20.9.15

Muerte de la luz. George R. R. Martin (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Dirk t'Larien rep una trucada d'auxili d'un antic amor, Gwen Delvano, i sense pensar-s'ho massa decideix anar a buscar-la al planeta Worlorn, que està en plena decadència. Aquest planeta, que està en una òrbita errant, temps enrere va ser molt important, però ara està gairebé abandonat perquè s'acosta la seva mort, ja que cada any s'allunya més de la seva estrella.

Quan Dirk t'Larien arriba a Worlorn es troba amb una situació estranya en la qual es veurà involucrat: un triangle amorós entre Gwen (que és una dona captiva, betheyni), el seu espòs (Jaantony Riv Lobo alto-Jadehierro Vikary) i el teyn d'aquest, el seu company de sang (Garse Jadehierro Janacek), amb qui l'uneix a Gwen la relació d'esposa captiva compartida, cro-betheyni. En aquesta relació, l'amor, l'odi i la lleialtat conviuran obertament, i es farà palès que un matrimoni de tres, encara que estigui inicialment acceptat, és gairebé impossible quan l'amor no es reparteix entre les tres parts. Els dos homes són kavalars, la cultura dels quals està formada per tradicions complexes i rígides, i els seus habitants estan organitzats en clans fortament ancorats en els valors de l'honor i la lleialtat.

Una trama política, amorosa i de lleialtat atraparà tant al lector com al mateix protagonista narrador d'aquesta història, Dirk t'Larien. I la seva conclusió ens deixarà un gust agredolç. Agafa la mà del narrador i no la deixis anar, ja que quan aterris a Worlorn estaràs tan perdut com ell i necessitaràs conèixer bé els costums del planeta per a seguir amb vida.

George RR Martin ens delecta amb la seva primera novel·la, publicada el 1977, que està molt lluny de la seva famosíssima saga Canción de Hielo y Fuego, i que es resumeix com la "novel·la més romàntica i captivadora que ha donat la ciència ficció". I, encara que hi ha detractors d'aquesta definició, jo estic completament d'acord. Un AMOR amb majúscules. Aquell que no té sentit, que lluita encara que no sigui correspost, el que et proporciona la lleialtat incondicional, el que t'aferra a la teva terra, el que parteix de la mateixa essència de qui ets i es converteix en l'ànima del seu dipositari. Amor a un germà, al teu país, al teu amant, al teu record d'un amor passat. Amor al cap i a la fi. I tot això ho veurem aquí.

Cal tenir en compte que és la primera obra de George R. R Martin, i es nota. En què? Doncs en el fet que és massa curta!! Amb tot el material que conté la novel·la, amb 300 pàgines no tenim ni per començar, i és clar, en comprimir tant les idees, al principi resulten una mica incomprensibles. Quan aterres a Worlorn, no entendràs res, però la història et captivarà d'una manera tan visceral que voldràs seguir llegint i no parar.

L'escriptor recrea un món tan diferent al conegut que la teva pròpia fantasia es dispararà, i en el fons pensaràs: quina classe de do té l'escriptor per a imaginar univers tan diferents? Les descripcions del planeta són una exaltació a la meravella, a la fantasia, a la imaginació, a un món de possibilitats, a jugar a ser Déu i ser creador. Llegir-lo és un pur goig.

Una altra dificultat que trobaràs són els noms dels personatges. A més que són llargs i complicats, depenent de la relació que s'estableix amb cada personatge, aquests tindran el dret o l'obligació d'anomenar-lo d'una manera o d'una altra. Així doncs, tenim que, per exemple, a Jaantony Riv Lobo alto-Jadehierro Vikary se l'anomena per aquests noms: Jaan, Jaanntony, Jadehierro i Vikary (és possible que m'hagi deixat algun); ja pots anar agafant la llibreta i ves apuntant els noms perquè si no et perdràs i no sabràs de qui estan parlant.

La caracterització dels personatges és vaga i imprecisa perquè gairebé tot ho veiem a través dels ulls de Dirk t'Larien, la qual cosa fa que la teva pròpia opinió al principi sigui poc objectiva i es vagi formant mentre vas agafant la distància que necessites, perquè, evidentment, tu no estàs enamorat de la Gwen. El que en principi és: o m'ajudes a emportar-me a la Gwen (ets bo i lleial) o m'impedeixes endur-me-la (ets el pitjor i mala persona), es va omplint de matisos (característica que també veiem en la saga Canción de Hielo y Fuego) perquè tothom té les seves raons ocultes per a actuar com ho està fent.

Trobem en aquest planeta moribund una gran metàfora als sentiments dels protagonistes: la tristesa per la mort d'un amor passat, l'angoixa per la mort d'una relació condemnada al fracàs, l'agonia sobre el dubte de la fidelitat i de la lleialtat, la bellesa de l'ocàs, la depressió de la culpabilitat, la realitat del dolor, la paràlisi de la por, l'emotivitat del sacrifici..., en definitiva, trobem amor.

Per als amants de la literatura de ciència ficció, per als seguidors de George R. R. Martin, per als lectors joves i menys joves, per a aquells que gaudeixen amb la bellesa de les paraules i són capaços d'extreure de la ficció les emocions que ens fan sentir humans, per a tots vosaltres us agradarà Muerte de la luz.