7.1.16

Vida y muerte. Stephenie Meyer (Saga Crepúsculo) (ressenya en català)


 Pincha la bandera para leer la versión en castellano 

En el desè aniversari de la publicació del primer llibre de la saga Crepúsculo, l'editorial volia fer una nova edició amb alguna carta personal de l'Stephenie Meyer dirigida als seus lectors, i l'escriptora va decidir reescriure Crepúsculo canviant el sexe de gairebé tots els seus personatges i arreglant algun detall que se li havia passat per alt en el primer llibre. L'escriptora justifica aquest canvi per totes les crítiques que ha rebut, que consideren que ha tractat la Bella com "una damisel·la en dificultats" (i, per tant, una damisel·la que necessita un home al seu costat que la protegeixi), ja que ella considera que no era una "damisel·la" sinó una "humana en dificultats". En aquest sentit, canviar el sexe a tothom i convertir la Bella en el Beau ja no es podria considerar sexista.

Tots coneixem la història però la resumeixo aquí: en Beau arriba a Forks i s'enamora perdudament de l'Edythe, que en realitat és una vampira. La seva relació acabarà posant en perill la vida d'en Beau, però l'Edythe, que també s'ha enamorat d'en Beau, farà tot el que estigui al seu abast per salvar-lo.

Quan vaig començar a llegir Vida y muerte, una sensació de desubicació no em deixava gaudir de la novel·la. Mentre llegia les mateixes paraules que pensava la Bella per boca d'en Beau, el meu cap només veia una noia i no podia de cap manera imaginar-me a en Beau. Tot em semblava postís. En realitat vaig pensar que no suporto cap maniobra de màrqueting i que aquest nou llibre només era una excusa que no aportava res. És evident que el món editorial és un negoci com qualsevol altre, i no pretenc altruismes, però el producte no es pot veure afectat per això. La relació entre la novel·la i el lector és sagrada i no es pot contaminar. Fins aquí, indignació.

Més endavant, l'Stephenie Meyer va escalfant motors, els subtils canvis que va introduint fan que hi hagi personatges que encara quedin més versemblants amb el canvi de sexe. En Mike ara és la McKayla i encarna l'animadora més típica. I realment veig la McKayla perseguint el noi nou i maco perquè ella es creu la noia més fantàstica de totes les que hi ha a l'institut, fins i tot em quadra més que el pobre Mike.

En aquesta segona reflexió, reconec que l'Stephenie Meyer no ha perdut el talent que la va caracteritzar en escriure la saga i em submergeixo en la història. Fins aquí, reconciliació.

Però van passant les pàgines i em pregunto, ha eliminat l'escriptora pàgines senceres de la primera versió? Per què l'enamorament de la Bella em va semblar natural i creïble i el d'en Beau té mancances? Alguna cosa no acaba de quadrar bé. No sé perquè. No he comparat pàgina per pàgina ambdós llibres. Així que no sé si és perquè falten paraules o perquè la màgia de la Bella va transcendir les paraules de l'escriptora i en Beau no té aquest carisma. No ho sé. Però a mi, no m'ha funcionat. Fins aquí, decepció.

Però, lectors de la saga, he de dir-vos que el final és diferent. No hi haurà Luna nueva, ni Eclipse, ni Amanecer, per tant Vida y muerte acaba molt diferent de Crepúsculo. Potser us vingui de gust conèixer un final alternatiu. Ho deixo a la vostra elecció.

La meva reflexió final és que la saga Crepúsculo era fantàstica. El talent de l'escriptora és magnífic i els seus diàlegs et transportaven al mateix lloc de l'escena. La seva utilització de la cursiva per marcar el que pensaven els personatges a continuació del que deien li donava uns matisos rics i extraordinaris que no tothom és capaç d'escriure. Dit això no entenc per què Crepúsculo ha rebut tantes crítiques com saga sexista. La Bella no és una pusil·lànime. Al contrari, des del meu punt de vista, crec que és una persona extremadament valenta, amb caràcter, amb les idees molt clares i amb una gran intel·ligència. L'Edward no és un masclista, està protegint la seva fragilitat humana, i fins i tot arriba un moment que intenta apartar-se de la seva vida, li consent que besi en Jacob, sempre li dóna l'opció d'escollir... Qui segueix veient la Bella com una damisel·la en dificultats que necessita un home que la protegeixi? La Bella s'enamora. La Bella aconsegueix sobreviure a la separació (amb ajuda d'en Jacob), cosa que no aconsegueix l'Edward, que prefereix matar-se quan creu que la Bella ha mort. La Bella s'enfronta al seu marit vampir quan s'adona que li vol practicar un avortament, encara en contra del que li diu el seu estimat i el seu millor amic (dos homes), ella aconsegueix imposar la seva voluntat. Quan es converteix en vampir, s'entrena per lluitar contra els Vulturis. Si us plau, algú em pot explicar on és el políticament incorrecte en la trama de l'Stephenie Meyer?

Dit això, felicito l'escriptora per la saga estupenda que va escriure amb Crepúsculo, i l'animo a escriure d'una vegada Sol de medianoche, que estic segura que serà un èxit rotund.

Llegiu Vida y muerte, pel plaer de tornar a Forks i pel final alternatiu que ens ofereix, però per a mi, la Bella és l'encarnació de la valentia. Una persona que lluita a mort per aquells als qui estima. Un exemple a seguir. I en Beau és un succedani que, encara que dirigit per la magnífica mà de l'escriptora, no té el carisma suficient per fer d'aquest llibre una lectura sublim.

Vida y muerte. Stephenie Meyer (Saga Crepúsculo) (reseña en castellano)

TÍTULO Crepúsculo. Décimo aniversario. Vida y muerte
AUTOR Stephenie Meyer
EDITORIAL Alfaguara
AÑO 2015
PÁGINAS 670
GÉNERO narrativa juvenil paranormal
DISPONIBLE EN e-book, papel
IDIOMAS castellano


Cliqueu sobre la bandera per a llegir la versió en català 


En el décimo aniversario de la publicación del primer libro de la saga Crepúsculo, la editorial quería hacer una nueva edición con alguna carta personal de Stephenie Meyer dirigida a sus lectores, y la escritora decidió reescribir Crepúsculo cambiando el sexo de casi todos sus personajes y arreglando algún detalle que se le había pasado por alto en el primer libro. La escritora justifica este cambio por todas las críticas que ha recibido, que consideran que ha tratado a Bella como "una damisela en apuros" (y, por lo tanto, una damisela que necesita un hombre a su lado que la proteja), ya que ella considera que no era una "damisela" sino una "humana en apuros". En este sentido, cambiar el sexo a todos y convertir a Bella en Beau ya no se podría considerar sexista.

Todos conocemos la historia pero la resumo aquí: Beau llega a Forks y se enamora perdidamente de Edythe, que en realidad es una vampira. Su relación acabará poniendo en peligro la vida de Beau, pero Edythe, que también se ha enamorado de Beau, hará todo lo que esté en su mano para salvarlo.

Cuando empecé a leer Vida y muerte, una sensación de desubicación no me dejaba disfrutar de la novela. Mientras leía las mismas palabras que pensaba Bella por boca de Beau, mi cabeza sólo veía a una chica y no podía de ninguna manera imaginarme a Beau. Todo me parecía postizo. En realidad pensé que no soportaba ninguna maniobra de marketing y que este nuevo libro solo era una excusa que no aportaba nada. Es evidente que el mundo editorial es un negocio como otro cualquiera, y no pretendo altruismos, pero el producto no puede verse afectado por ello. La relación entre la novela y el lector es sagrada y no se puede contaminar. Hasta aquí, indignación.

Más adelante, Stephenie Meyer va calentando motores, los sutiles cambios que va introduciendo hacen que haya personajes que aún queden más verosímiles con el cambio de sexo. Mike ahora es McKayla y encarna a la animadora más típica. Y realmente veo a McKayla persiguiendo al chico nuevo y guapo porque ella se cree la chica más fantástica de todas las que hay en el instituto, incluso me cuadra más que el pobre Mike. 

En esta segunda reflexión, reconozco que Stephenie Meyer no ha perdido el talento que la caracterizó al escribir la saga y me sumerjo en la historia. Hasta aquí, reconciliación. 

Pero van pasando las páginas y me pregunto, ¿ha eliminado la escritora páginas enteras de la primera versión? ¿Por qué el enamoramiento de Bella me pareció natural y creíble y el de Beau tiene carencias? Algo no acaba de cuadrar bien. No sé porqué. No he comparado página por página ambos libros. Así que no sé si es porque faltan palabras o porque la magia de Bella trascendió las palabras de la escritora y Beau no tiene ese carisma. No lo sé. Pero a mí, no me ha funcionado. Hasta aquí, decepción.

Pero, lectores de la saga, debo de deciros que el final es distinto. No va a haber Luna nueva, ni Eclipse, ni Amanecer, por lo tanto Vida y muerte acaba muy distinto de Crepúsculo. Quizás os apetezca conocer un final alternativo. Lo dejo a vuestra elección.

Mi reflexión final es que la saga Crepúsculo era fantástica. El talento de la escritora es magnífico y sus diálogos te transportaban al mismo lugar de la escena. Su utilización de la cursiva para marcar lo que pensaban los personajes a continuación de lo que decían le daba unos matices ricos y extraordinarios que no todo el mundo es capaz de escribir. Dicho esto no entiendo por qué Crepúsculo ha recibido tantas críticas como saga sexista. Bella no es una pusilánime. Al contrario, desde mi punto de vista, creo que es una persona extremadamente valiente, con carácter, con las ideas muy claras y con una gran inteligencia. Edward no es un machista, está protegiendo su fragilidad humana, e incluso llega un momento que intenta apartarse de su vida, le consiente que bese a Jacob, siempre le da la opción de escoger... ¿Quién sigue viendo a Bella como una damisela en apuros que necesita un hombre que la proteja? Bella se enamora. Bella logra sobrevivir a la separación (con ayuda de Jacob), lo que no consigue Edward, que prefiere matarse cuando cree que Bella ha muerto. Bella se enfrenta a su marido vampiro cuando se da cuenta que le quiere practicar un aborto, aún en contra de lo que le dice su amado y su mejor amigo (ambos hombres), ella consigue imponer su voluntad. Cuando se convierte en vampiro, se entrena para luchar contra los Vulturis. Por favor, ¿alguien me puede explicar dónde está lo políticamente incorrecto en la trama de Stephenie Meyer?

Dicho lo cual, felicito a la escritora por la saga estupenda que escribió con Crepúsculo, y la animo a escribir de una vez por todas Sol de medianoche, que estoy segura que será un éxito rotundo.

Leed Vida y muerte, por el placer de volver a Forks y por el final alternativo que nos ofrece, pero para mí, Bella es la encarnación de la valentía. Una persona que lucha a muerte por aquéllos a los que ama. Un ejemplo a seguir. Y Beau es un sucedáneo que, aunque dirigido por la magnífica mano de la escritora, no tiene el carisma suficiente para hacer de este libro una lectura sublime.


Esta reseña también se ha publicado en Tu corrector, blog interesantísimo que recomiendo visitar, ya que vais a encontrar artículos sobre lengua que os van a gustar. ¿Queréis ver cómo hemos quedado en otro blog? Pues pinchad aquí.