7.10.15

Una chica con estilo. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


La Helen acaba de tenir nebots bessons i està tan il·lusionada amb els nadons que decideix comprar-los un regal immediatament. Quan està en un deli prenent un batut confon la seva bossa amb una altra del mateix establiment. En obrir el suposat "regal" tots es queden bocabadats i comencen a témer el pitjor, ja que el contingut de la bossa no augura res de bo. Efectivament, de seguida es posa en evidència que la vida de la Helen corre perill i que per a protegir-la cal treure-la de la ciutat, i ningú millor per dur a terme aquesta tasca que Ray Donelly, de la policia de Nova York i amic de la família. Ray té un passat complicat que li fa anhelar un futur molt específic en el qual la Helen no encaixa, però a mesura que va passant el temps més difícil li serà no acceptar el que sent per ella.


Una chica con estilo és una novel·la romàntica dolça i picant alhora. És una novel·la que sap a xocolata amb sal... o amb pebre. Hi ha moments tendres i sentimentals i també sensuals i amb gran caràcter. És Olivia Ardey escrivint amb l'ànima i afegint un rerefons molt interessant que val la pena explorar. Una novel·la addictiva que et farà maleir cada interrupció i que et farà portar les mans al cor més d'una vegada mentre penses: "Ohhhhh".

Aquesta novel·la continua amb els personatges de Delicias y secretos en Manhattan i, tot i que sempre és un plaer llegir a Olivia Ardey, no cal haver llegit prèviament el llibre per poder seguir sense equívocs aquesta nova història. Helen es va quedar sola en la primera novel·la i l'escriptora li ha volgut regalar un final feliç; per la mateixa raó, l'autora, que sempre inclou més d'una parella en els seus llibres, aquí opta per dedicar-li atenció exclusiva (encara que és cert que dues històries absolutament secundàries també tindran el seu petit moment de glòria).

La trama combina dos aspectes importants: primer, una relació amorosa que promet moltes complicacions, i segon, una intriga policíaca molt ben ambientada. Amb l'estil al qual ens té acostumats (novel·les que amaguen més del que sembla a primera vista), ens teixeix un tapís on les inseguretats, la confiança, els prejudicis i la sinceritat seran el fil conductor d'una novel·la ambientada en els anys 20.

El gran teló de fons d'aquest llibre és la dona, el feminisme, la feminitat, la seva llibertat sexual, la seva independència econòmica, la seva intel·ligència. Però, en comptes de parlar-ne o de teoritzar, l'escriptora ens ensenyarà situacions concretes en què els personatges reaccionaran. I les seves reaccions no sempre seran del tot coherents amb el que ells mateixos pensen, però sí que serán realistes, perquè la sinceritat no només és una faceta en relació amb els altres, sinó que és una part molt important de la relació que tenim amb nosaltres mateixos.

Comprovarem que els prejudicis van de la mà de la inseguretat, i molts personatges els experimentaran: Ray, Evelyn i, fins i tot, la mateixa Helen, i seran de tres tipus: sexuals, econòmics i ètnics.

Els prejudicis sexuals tenen tres aspectes: el primer deriva del purament eròtic, ja que, encara que és molt excitant que una dona sigui experta en les arts amatòries i no tingui vergonya a gaudir del sexe, està acceptat que la dona tingui les mateixes necessitats sexuals que els homes? El segon deriva de la connotació social del sexe: són les dones capaces d'exercir la mateixa feina o les mateixes aficions que els homes? I el tercer ens planteja el debat de la feminitat versus el feminisme: són excloents?

Els prejudicis econòmics, en el fons, tenen a veure amb l'autoestima. Som capaços d'acceptar que algú pugui tenir més diners que nosaltres i considerar que som iguals? Som capaços de veure bondat en un regal i no caritat o supèrbia? Quan qui té més diners és la part femenina de la parella, la tensió està servida.

Els prejudicis ètnics es donen entre irlandesos, catòlics, protestants... És igual; es jutja sense conèixer la persona i se l'etiqueta, quan és més que probable que el judici sigui erroni. Que algú hagi nascut a la teva terra el converteix en una bona persona? Absurd. Olivia pregunta i els personatges responen. Tens tu la teva pròpia resposta?

En relació amb la llibertat de les dones, tant política com social, en Una chica con estilo es nomenarà les sufragistes i la primera comissària de dones de Nova York, i, encara que s'aludeixi de passada i no es faci una crònica exhaustiva, és suficient per a marcar l'esperit de la novel·la: un cop es puja al carro de la llibertat, només es pot anhelar més i més. Però llibertat per escollir, encara que el que escullis sigui tornar als teus orígens rurals i li donis l'esquena a la sofisticació i al luxe.

Però no podem perdre de vista que aquesta és una història romàntica on l'amor serà capaç de superar totes les dificultats, perquè és una promesa de permanència encara que les coses es torcin. I aquest romanticisme s'encarnarà en la relació explosiva entre Ray i Helen. Una relació que s'equivocarà de vegades, però que tindrà la valentia d'admetre els seus errors, de disculpar-se i de perdonar-se.

El final, com si fos una fotografia familiar, ens tanca temporalment l'època d'entre guerres. I, com si fóssim un membre més de la família, ens emocionem en veure els nens crescuts, plorem als que ja no hi són i ens alegrem pels que sí que van tornar de la guerra. Quan vam deixar de ser purs espectadors de la història per a viure les seves pròpies emocions?

Olivia Ardey ha escrit una novel·la romàntica que ens atrapa des de la primera pàgina i que amb les seves paraules ens recrea el paisatge del Nova York rural dels anys 20. Els enclavaments en els seus llibres són un personatge més de la història i, com sempre em passa, em deixa amb ganes de viatjar... i no només amb la imaginació.

Què és el millor? Que amb una lectura superficial ja tenim una novel·la estupenda, però si aprofundim una mica més ens delectem amb una història molt ben embastada i interessant.

No us podeu perdre aquesta última novel·la de l'escriptora. Segur que us agrada tant com a mi.

Blog de l'autora

Vols veure l'opinió de l'Olivia Ardey després de llegir aquesta ressenya? Clica aquí.

Una chica con estilo. Olivia Ardey (reseña en castellano)


 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Helen acaba de tener sobrinos gemelos y está tan ilusionada con los bebés que decide comprarles un regalo de inmediato. Cuando está en un deli tomándose un batido confunde su bolsa con otra del mismo establecimiento. Al abrir el supuesto "regalo" todos se quedan con la boca abierta y empiezan a temer lo peor, puesto que el contenido de la bolsa no augura nada bueno. Efectivamente, enseguida se pone en evidencia que la vida de Helen corre peligro y que para protegerla hay que sacarla de la ciudad, y nadie mejor para llevar a cabo esta tarea que Ray Donelly, de la policia de Nueva York y amigo de la familia. Ray tiene un pasado complicado que le hace anhelar un futuro muy específico en el que Helen no encaja, pero a medida que va pasando el tiempo más difícil le será no aceptar lo que siente por ella.


Una chica con estilo es una novela romántica dulce y picante a la vez. Es una novela que sabe a chocolate con sal... o con pimienta. Hay momentos tiernos y sentimentales y también sensuales y con gran carácter. Es Olivia Ardey escribiendo con el alma y añadiendo un trasfondo muy interesante que vale la pena explorar. Una novela adictiva que te hará maldecir cada interrupción y que te hará llevar las manos al corazón más de una vez mientras piensas: "Ohhhhh".

Esta novela continua con los personajes de Delicias y secretos en Manhattan y, aunque siempre es un placer leer a Olivia Ardey, no es necesario haber leído previamente este libro para poder seguir sin equívocos esta nueva historia. Helen se quedó sola en la primera novela y la escritora le ha querido regalar un final feliz; por la misma razón, la autora, que siempre incluye a más de una pareja en sus libros, aquí opta por dedicarle atención exclusiva (aunque es cierto que dos historias absolutamente secundarias también tendrán su pequeño momento de gloria).

La trama combina dos aspectos importantes: primero, una relación amorosa que promete muchas complicaciones, y segundo, una intriga policial muy bien ambientada. Con el estilo al que nos tiene acostumbrados (novelas que encierran más de lo que parece a simple vista), nos teje un tapiz donde las inseguridades, la confianza, los prejuicios y la sinceridad serán el hilo conductor de una novela ambientada en los años 20.

El gran telón de fondo de este libro es la mujer, el feminismo, la feminidad, su libertad sexual, su independencia económica, su inteligencia. Pero, en vez de hablar de ello o de teorizar, la escritora nos va a enseñar situaciones concretas en las que los personajes van a reaccionar. Y sus reacciones no siempre van a ser del todo coherentes con lo que ellos mismos piensan, pero sí que van a ser realistas, porque la sinceridad no sólo es una faceta en relación con los demás, sino que es una parte muy importante de la relación que tenemos con nosotros mismos.

Comprobaremos que los prejuicios van de la mano de la inseguridad, y muchos personajes van a experimentarlos: Ray, Evelyn e, incluso, la propia Helen, y van a ser de tres tipos: sexuales, económicos y étnicos. 

Los prejuicios sexuales tienen tres aspectos: el primero deriva del puramente erótico, ya que, aunque es muy excitante que una mujer sea experta en las artes amatorias y no tenga vergüenza en disfrutar del sexo, ¿está aceptado que la mujer tenga las mismas necesidades sexuales que los hombres? El segundo deriva de la connotación social del sexo: ¿son las mujeres capaces de desempeñar el mismo trabajo o las mismas aficiones que los hombres? Y el tercero nos plantea el debate de la feminidad versus el feminismo ¿son excluyentes? 

Los prejuicios económicos, en el fondo, tienen que ver con la autoestima. ¿Somos capaces de aceptar que alguien pueda tener más dinero que nosotros y considerar que somos iguales? ¿Somos capaces de ver bondad en un regalo y no caridad o soberbia? Cuando quien tiene más dinero es la parte femenina de la pareja, la tensión está servida. 

Los prejuicios étnicos se dan entre irlandeses, católicos, protestantes... Da igual, se juzga sin conocer a la persona y se la etiqueta, cuando es más que probable que el juicio sea erróneo. Que alguien haya nacido en tu tierra, ¿lo convierte en una buena persona? Absurdo. Olivia pregunta y los personajes responden. ¿Tienes tú tu propia respuesta?

En relación con la libertad de las mujeres, tanto política como social, en Una chica con estilo se nombrará a las sufragistas y a la primera comisaria de mujeres de Nueva York, y, aunque se diga de pasada y no se haga una crónica exhaustiva, es suficiente para marcar el espíritu de la novela: una vez se sube al carro de la libertad, sólo se puede ansiar más y más. Pero libertad para escoger, aunque lo que escojas sea volver a tus orígenes rurales y le des la espalda a la sofisticación y al lujo. 

Pero no podemos perder de vista que esta es una historia romántica donde el amor va a ser capaz de superar todas las dificultades, porque es una promesa de permanencia aunque las cosas se tuerzan. Y ese romanticismo va a encarnarse en la relación explosiva entre Ray y Helen. Una relación que se equivocará a veces, pero que tendrá la valentía de admitir sus errores, de disculparse y de perdonarse.

El final, como si fuera una fotografía familiar, nos cierra temporalmente la época de entre guerras. Y, como si fuéramos un miembro más de la familia, nos emocionamos al ver a los niños crecidos, lloramos a los que ya no están y nos alegramos por los que sí volvieron de la guerra. ¿Cuándo dejamos de ser meros espectadores de la historia para vivir sus propias emociones?

Olivia Ardey ha escrito una novela romántica que nos atrapa desde la primera página y que con sus palabras nos recrea el paisaje del Nueva York rural de los años 20. Los enclaves en sus libros son un personaje más de la historia y, como siempre me pasa, me deja con ganas de viajar... y no sólo con la imaginación.

¿Qué es lo mejor? Que con una lectura superficial ya tenemos una novela estupenda, pero si profundizamos un poco más nos deleitamos con una historia muy bien hilvanada e interesante.

No os podéis perder esta última novela de la escritora. Seguro que os gusta tanto como a mí.


¿Quieres ver la opinión de Olivia Ardey después de leer esta reseña? Pincha aquí.