15.11.15

Presentació de Vanderbilt Avenue, d'Anna Casanovas


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


El 13 de novembre de 2015, a les 7 de la tarda teníem una cita al Corte Inglés de Portal de l'Àngel amb l'Anna Casanovas, l'escriptora de Vanderbilt Avenue.

A la taula estaven l'Elisa, de l'editorial Harper Collins, l'escriptora Núria Llop, autora de La diosa de mi tormento i La joya de mi deseo, i l'Anna Casanovas.

La Núria comença la presentació dient que l'Anna Casanovas porta una trajectòria de deu anys i que cada vegada se la nota més madura en la seva prosa. Fa un resum de l'argument de la seva nova novel·la i afegeix que està molt ben construïda. Ens fa una lectura d'unes línies de la novel·la, que al meu parer estan molt ben triades, perquè ens ensenya com l'Anna Casanovas descriu la desesperació d'un personatge que en el seu divuitè aniversari pren una decisió extrema: "Avui faig divuit anys i acabo de perdre el meu futur [...]. "

Comenta que la novel·la està escrita en primera persona, sigui el protagonista la Siena o en Jack, però que, quan anem al passat, el narrador és omniscient, algú que no forma part de la història, però que ho sap tot.

Afegeix que en Jack trobem un personatge molt masculí. Una cosa certament difícil per a una escriptora de novel·la romàntica que està més centrada en els pensaments i sentiments d'una dona. En Jack no trobem a un estereotip masculí des del punt de vista femení, sinó que trobem a un veritable home.


L'Anna agraeix la lectura de la Núria i parla d'en Jack. Després d'escriure Las reglas del juego, en què el seu protagonista masculí ho té tot, volia començar una novel·la en el pitjor moment del personatge. Fins ara els seus personatges masculins eren triomfadors, amb en Jack s'enfronta a tot un perdedor. En Jack pren una decisió correcta, però des de fora no ho sembla. El seu entorn no ho creu així. És un noi molt traumatitzat que no ha pres aquesta decisió per bondat, sinó per una qüestió purament egoista: necessita conèixer el seu passat, i tota la resta no li importa. Quan coneix a la protagonista femenina, la Siena, encara sembla encaixar menys en aquest món.

L'Elisa diu que en Jack trobem un personatge molt complex que posa per davant als altres abans que les seves pròpies necessitats.

L'Anna contesta que no hi ha personatges bons i personatges dolents. Tots estan barrejats. Dins del gènere romàntic s'ha superat ja el personatge "cartró" que no evoluciona. Ara mateix tenim personatges que ens mostren molts matisos.

La Núria pregunta quin és el motiu d'escollir aquesta època.

L'Anna respon que portava molts anys volent escriure sobre aquesta època. Li fascinen les pel·lícules de Francis Ford Coppola i que aquesta època li sembla complicada. Els EUA rebia moltíssims emigrants italians amb problemes. Abans l'idioma era una autèntica barrera. Els italians arribaven als EUA sense parlar ni una sola paraula d'anglès i sense diners. La lògica els portava al que coneixien: el barri italià, Little Italy, on, casualment, hi havia la màfia. És evident que ells no tenien intenció de fer-se gàngsters, però sí que és cert que aquest era l'ambient al qual es dirigien. La comunitat italiana els acollia com si fossin part de la família.

Confiava que a les lectores els agradés una història d'amor ambientada entre gàngsters. Ara falta explicar les històries dels seus amics, en Nick i la Sandy.

La Núria comenta que hi ha detalls molt simbòlics. Per exemple el fet de passar-se una moneda de mà en mà entre els tres significa "amistat".

L'Anna diu que no sabia que existia aquest simbolisme i que simplement li semblava un bon exemple per demostrar l'amistat que els unia. En Nick, la Sandy i en Jack són més que amics. Els uneix la necessitat. Són família encara que no de sang. En Jack es castiga ell mateix perquè creu que, quan passa la moneda, mai la va tornarà a rebre. Aquesta amistat és bonica, però també és necessària, perquè és l'única cosa bona que Jack va tenir en la seva infància per poder redimir-se.

L'Elisa diu que Siena és la neboda del cap de la màfia. És dolça, està protegida i no pot fer moltes coses, però en realitat és molt valenta. És qui dóna la informació de l'assassinat perquè ho investiguin.

L'Anna ens explica que la Siena havia de connectar amb les lectores. Havia de ser una noia forta. El seu passat tràgic no la va enfonsar. És una noia que prefereix morir havent viscut. En Jack necessitava una noia forta, amb cervell, que li pogués plantar cara.

L'Elisa apunta que en Jack no és capaç d'apartar la Siena del seu costat.

L'Anna ens diu que la Siena és prou llesta per demanar ajuda per aconseguir el que vol. És capaç de manipular-los a tots. Quan va arribar a Nova York, encara que havia patit una pèrdua terrible, mai es va considerar una víctima, ni va actuar com a tal.

L'Elisa diu que Vanderbilt Avenue és una novel·la molt visual. Un es fica en la història i fins i tot s'imagina una pel·lícula de la novel·la amb la música de violí de la Siena com a banda sonora.

L'Anna exclama: "Tant de bo!" No volia fer un llibre d'història, sinó que volia transmetre sensacions. Per exemple volia que ens veiéssim al bar, sense aclaparar amb massa detalls. Les cançons de violí li encanten i la fan plorar. Per això fa que la Siena lluiti per seguir tocant. L'Anna ens diu que té debilitat per les professores de música.

L'Elisa comenta que la música és un contrapunt que la lliga al seu passat, a la seva mare concretament, ja que també tocava el violí.

La Núria ens especifica que pràcticament no hi ha descripcions (la qual cosa agraeix). I que, quan anem al passat, et fiques a la història dels pares d'en Jack (una història escrita en cursiva) i que ens fa comprendre més a en Jack.

L'Anna explica que, quan es va començar a documentar per escriure aquesta novel·la, va haver de parar perquè li va semblar tan interessant tot el que trobava que va pensar que mai començaria a escriure. Hi ha detalls de la novel·la que són reals, tot i que la història és completament inventada. Va existir el vaixell que portava els italians a Nova York, és cert que havien d'estar abans a l'illa d'Ellis, és cert que l'Al Capone era a la presó en l'època en què es desenvolupa la novel·la, fins i tot els noms dels personatges estaven en les llistes de passatgers del vaixell. És interessant constatar que, quan els immigrants italians arribaven a Nova York, no volien entrar a la màfia, però era normal que volguessin viure al barri on estaven els seus compatriotes.

L'Elisa comenta que la història de la màfia és molt interessant i que els personatges estan molt ben definits. La novel·la té cops impactants i fins i tot un fantasma que ve del passat.

L'Anna confirma que l'entorn que crea és impactant perquè tot el que els passa ho és. Ell torna al barri després de deu anys per resoldre un assassinat. La relació entre la Siena i en Jack és sincera des del principi. Ell intentarà ficar a l'oncle de Siena a la presó i ella intentarà descobrir qualsevol cosa per lliurar al seu oncle que el tanquin. Per tant, la relació que comencen ambdós saben que no pot durar. Ell segurament serà promocionat a la policia i ella seguirà sent la neboda del cap de la màfia.

S'obre torn de preguntes.

Primera pregunta: Per què aquest títol?

L'Anna diu que amb el mapa de Nova York de l'època va buscar un carrer que tingués al costat una estació d'autobusos que pogués treure en Jack ràpidament del barri. En Jack no deixa de tenir la sensació que és un impostor i necessita una via de fugida ràpida. El seu apartament està pràcticament buit i ja fa tres anys que hi viu. Està preparat per tancar la porta i fugir sense més ni més i sense haver de deixar res enrere. Es van plantejar traduir "Avenue", però actualment tenim un coneixement suficient de l'anglès per incorporar aquesta paraula i que quedi bé.

Segona pregunta: Luciano sembla ser una persona freda, controladora, que marca molt les distàncies. Hi haurà una novel·la de Luciano?

L'Anna contesta que en les seves properes novel·les es parlarà de la història del Luciano i també d'Anderson. Tot i que la segona novel·la se centrarà en la història d'en Nick, que part coincideix en el temps amb Vanderbilt Avenue, i part d'ella serà després de la seva conclusió.

L'Elisa repeteix la idea d'una novel·la visual amb objectes clau: cartes, fotografies, la moneda, l'objecte personal de la Siena...

L'Anna respon que l'objecte personal de la Siena sí que és un símbol fet a propòsit, però que els altres símbols han sorgit sense més ni més. Creu que guardar objectes personals humanitza els personatges, potser perquè ella mateixa ho fa també.

Tercera pregunta: La Sandy desapareix?

L'Anna respon un contundent: "noooooo!" Però comenta que realment quan va escriure la novel·la no va ser conscient del poc que sortia aquest personatge. Quan en Jack se'n va talla en sec. Ell se sent un traïdor, però en Nick i la Sandy se senten abandonats. La Sandy serà la protagonista de la tercera novel·la.

La Núria comenta que és habitual en les novel·les romàntiques que es facin sagues.

Comentari d'una persona que diu que li han agradat els agraïments al lector que l'escriptora dedica a la novel·la.

L'Anna diu que agraeix que els lectors la llegeixin. Que recorda les observacions que li fan perquè corregeixi certes coses i les aplica a altres novel·les. Agraeix igualment que li facin ressenyes dels seus llibres.

Comentari d'una altra persona que diu que els seus llibres són sobretot elegants.

L'Elisa descriu la prosa d'Anna dient que utilitza un llenguatge senzill que arriba al lector. I que en aquesta novel·la hi ha un contrast molt pronunciat entre els sentiments tendres i romàntics i el món violent de la màfia.

L'Anna concreta que ella és capaç de canviar de personatges, d'ambients, d'històries, però que vol seguir sent ella. Que els lectors puguin reconèixer-la mentre llegeixen les seves novel·les.

Un altre comentari diu que hi ha escenes molt brusques i que en Jack utilitza el seu físic per castigar la Siena.

L'Anna confirma que efectivament és així. El personatge ha de ser creïble i que les escenes més sensuals havien de tenir un punt de violència que en Jack utilitza tant per castigar la Siena com per castigar-se a ell mateix.

L'Elisa pregunta sobre el seu personatge favorit.

L'Anna respon que és en Luciano.


El bloc La teva lectura i la meva comenta que considera la professora de piano un dels personatges secundaris més ben perfilats que hagi llegit en moltes novel·les, ja que l'escriptora aconsegueix amb poques línies que el lector se de compte dels dilemes morals als quals s'enfronta.

La Núria corrobora aquesta impressió.

L'Anna agraeix el comentari.

L'Elisa anuncia que a l'abril sortirà la segona part de la novel·la i que al setembre es publicarà la tercera. I que a finals de novembre o principis de desembre sortirà un llibre en paper de relats curts, Cócteles, d'Anna Casanovas, Claudia Velasco, J. de la Rosa i Caroline March.

L'última pregunta és sobre la publicació de la segona part de Malditos Bastardos.

L'Anna respon que ja ha acabat el llibre però que falta una altra correcció i revisió. Ens explica els seus dubtes sobre si, després de tant de temps des que va sortir la primera part, la segona es vendrà bé. A la qual cosa els assistents asseguren que sí. Ens comenta que, quan es va decidir pel títol, a l'editorial li van posar certes objeccions, perquè no consideraven que fos massa adequat, però que ella els va convèncer perquè era el nom d'un grup musical.



Després de tota aquesta xerrada ens aixequem, parlem i l'Anna ens signa els exemplars de Vanderbilt Avenue.

Una tarda estupenda i meravellosa on vaig tenir l'oportunitat de conèixer una escriptora a qui m'encanta llegir i una altra escriptora a qui començaré a conèixer. Un petó a les dues.



Voleu saber què pensa l'Anna Casanovas, la Núria Llop i l'Editorial Harlequín sobre aquesta crònica? Clica aquí.


Presentación de Vanderbilt Avenue, de Anna Casanovas


Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

El 13 de noviembre de 2015, a las 7 de la tarde teníamos una cita en el Corte Inglés de Portal de l'Àngel con Anna Casanovas, la escritora de Vanderbilt Avenue.

En la mesa estaban Elisa, de la editorial Harper Collins, la escritora Núria Llop, autora de La diosa de mi tormento y La joya de mi deseo, y Anna Casanovas.

Núria empieza la presentación diciendo que Anna Casanovas lleva una trayectoria de diez años y que cada vez se la nota más madura en su prosa. Hace un resumen del argumento de su nueva novela y añade que está muy bien construida. Nos hace una lectura de unas líneas de la novela, que a mi parecer están muy bien elegidas, porque nos enseña cómo Anna Casanovas describe la desesperación de un personaje que en su decimoctavo cumpleaños toma una decisión extrema: "Hoy cumplo dieciocho años y acabo de perder mi futuro [...]."