30.7.15

El aliento de los dioses. Brandon Sanderson (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

El aliento de los dioses, de Brandon Sanderson, és una novel·la diferent. 

El rei d'Idris va signar un tractat pel qual es comprometia a enviar la seva filla gran, Vivenna, al regne de Hallandren per casar-se amb Susebron, el rei-déu.

Vivenna sempre ha acceptat que aquest és el seu destí. La seva vida té un propòsit i ella se sent orgullosa del sacrifici que ha de fer. Es prepara amb autèntic fervor. La pau és un objectiu valuós i lloable. 

Però el pare estima tant la seva filla que, quan arriba el moment, és incapaç de regalar-la i decideix enviar la filla petita, que és rebel, independent i no fa cas a ningú. La petita Siri.

Vivenna se sent perduda perquè ja no sap què fer amb la seva vida. Quan li van treure el propòsit per al qual s'havia preparat sempre, també li van treure l'orgull, la importància, el respecte. Ja no era res. No era ningú. I decideix salvar la seva germana del destí que havia de ser per ella.

Però el temps deforma la realitat i la converteix en llegenda, i les històries, tot i que viatgen molt lluny, sempre tenen parts essencials oblidades o amagades. El que sabem moltes vegades és el que volen que sapiguem i no el que és en realitat. 

El aliento de los dioses. Brandon Sanderson (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

El aliento de los dioses, de Brandon Sanderson, es una novela diferente.

El rey de Idris firmó un tratado por el que se comprometía a enviar a su hija mayor, Vivenna, al reino de Hallandren para casarse con Susebron, el rey-dios.

Vivenna siempre ha aceptado que este es su destino. Su vida tiene un propósito y ella se siente orgullosa del sacrificio que tiene que hacer. Se prepara con auténtico fervor. La paz es un objetivo valioso y loable.

Pero el padre ama tanto a su hija que, cuando llega el momento, es incapaz de regalarla y decide enviar su hija pequeña, que es rebelde, independiente y no hace caso a nadie. La pequeña Siri.

Vivenna se siente perdida porque ya no sabe qué hacer con su vida. Cuando le quitaron el propósito para el que se había preparado siempre, también le quitaron el orgullo, la importancia, el respeto. Ya no era nada. No era nadie. Y decide salvar su hermana del destino que debía ser para ella.

Pero el tiempo deforma la realidad y la convierte en leyenda, y las historias, aunque viajan muy lejos, siempre tienen partes esenciales olvidadas o escondidas. Lo que sabemos muchas veces es lo que quieren que sepamos y no lo que es en realidad.

La suma de los días. Isabel Allende (reseña en castellano)

Portada: Departament de Disseny de
Random House Mondadori/Ferran López
© Gunnar Svanber Skulasson/Nordic Photos
Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Isabel Allende nos deja parte de sí misma en cada libro que ha escrito, percibimos en todas sus obras calidad humana, humor irónico, amor explosivo, pero con La suma de los días se desnuda ante el público. Sí que es cierto que unas memorias siempre dan más información sobre el autor que una novela de ficción; con todo, consigue novelar su vida de una manera magistral, emocionarnos con pequeños detalles y dejarnos su corazón al descubierto.

La suma de los días quizás no es la primera novela de Isabel Allende que uno debe leer si no ha leído ninguna de las anteriores, porque no la disfrutará ni la apreciará en su justa medida. Se puede empezar con la conocidísima La casa de los espíritus o Eva Luna, que nos darán una visión periférica de todo su universo (plasmado también con talento en Mi país inventado), pero no dejéis de leer esta novela.

En La suma de los días encontramos la continuación de Paula, la novela en la que se describe la agonía de la enfermedad de su hija al estilo Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, que, mientras vela a su hija, le va contando historias de la familia.

El libro comienza con el entierro de las cenizas de Paula y más adelante nos acaba explicando qué hace con el dinero que consigue con la publicación de aquella novela. Ya os adelanto que arrancará lágrimas al más duro. Nos dice cómo sobrevive la familia a la pérdida. Cómo es el amor que viven sus hijos. Qué lazos afectivos que no son de sangre van formando el tapiz de su familia, que es aquella que responde a unos patrones de estimación independientes del árbol genealógico. Paula sigue presente no sólo en sus corazones sino en su vida.

Una novela que os hará reír, llorar, emocionaros y que sobre todo os hará mirar a vosotros mismos y hacer una valoración de vuestra propia vida. Espero que os guste.

Hola, ¿te acuerdas de mí? Megan Maxwell (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Dos hermanas de una familia acomodada de la España franquista deciden ir a trabajar en Alemania no tanto porque lo necesiten económicamente sino para luchar por conseguir un futuro mucho mejor.

Cuando llegan, se encuentran una sociedad más moderna y más permisiva, y allí conocen tanto la amistad como el amor. Pero el destino es caprichoso y decide que una de ellas se quede embarazada de un militar de Estados Unidos. Estalla la Guerra de Vietnam. Y todos sus sueños, sus anhelos y sus esperanzas se cortan de raíz.

Fotografías familiares dan veracidad a esta historia personal de los padres de la autora. La magia de la literatura hace que Megan Maxwell regale a su madre un final romántico al amor que le rompió el corazón, pero que le dio un tesoro: su hija.

La segunda parte de la novela es inventada, pero conociendo la intención que hay detrás del libro, se reconocen las palabras de admiración, de agradecimiento y de estimación profunda que Megan Maxwell le dedica a su madre.

Lo que no se escribe se va deformando y, sin pruebas, a veces se puede llegar a pensar que nunca existió. Por el contrario, la escritura perdura en el tiempo y en el recuerdo. Por lo tanto, aunque estoy segura de que la madre de la Megan Maxwell es muy consciente del sufrimiento que le ocasionó la desaparición de su amado, la ficción tan bien lograda consigue un imposible: hacer realidad un sueño.

Esta novela es un regalo para la madre de la autora. Y la escritora la comparte con todos los lectores. El hecho de conocer su historia personal nos hace intuir que el modelo en que se inspira cuando describe a las heroínas femeninas en sus novelas no es otro que su madre y ella misma: las guerreras Maxwell.

Una historia real que emociona.

Web de la autora

Booktrailer

Megan Maxwell nos agradece esta reseña. Pincha aquí para verlo.

El descubrimiento de las brujas. Trilogia Todas las almas. Deborah Harkness (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Diana Bishop es una doctora de historia, pero también es la descendiente de un linaje antiguo de brujas. Como sus padres murieron cuando ella tenía 7 años, debido al trauma que este hecho le produce, decide dar la espalda al mundo mágico. En su vida ha aprendido a conseguir las cosas con doble esfuerzo: esfuerzo para hacerlo sin magia y esfuerzo para impedir que la magia resuelva sus problemas.

Mientras está en la Biblioteca Bodleiana consigue el Ashmole 782, un manuscrito alquímico que ha estado perdido durante siglos. Este descubrimiento hace que vampiros, brujas y daimons la sigan y la espíen para robarle este manuscrito, aunque ya no está en su poder porque ella lo ha devuelto a la biblioteca.

Rápidamente se enamora de un vampiro, pero una ley ancestral hace que las relaciones entre las diferentes criaturas sea inviable, y este amor cambiará toda esta realidad.

Durante las más de 1800 páginas de esta trilogía, los personajes intentarán resolver tres preguntas esenciales: ¿Cómo pueden conseguir el Ashmole 782? ¿Qué es el Ashmole 782 y qué contiene? ¿Cuál es el origen de las criaturas (vampiros, brujas y daimons)?

Una vez planteada la trama, la escritora nos regala citas de libros reales, como ella misma explica en los agradecimientos: "Dado que este es un libro sobre libros, consulté una importante cantidad de textos mientras la escribía", aunque a veces hace una traducción un poco particular.

En este marco literario, en el que la ficción se basa en hechos históricos reales, nos encontramos con que la autora ha encajado una invención tan bien lograda que da respuesta ficticia a dudas políticas que se han dado a lo largo de los tiempos. La historia de la humanidad (Lázaro en la Biblia, la reina Isabel I de Inglaterra, Charles Darwin, William Shakespeare...) ahora se ve desde otro prisma.

No esperéis de esta novela una historia romántica típica, porque no lo es. Sí que es cierto que los dos protagonistas se enamoran, pero el amor que sienten, a pesar de ser personajes imaginados, tiene el sabor de la realidad y la normalidad: dudas, confianza, sentimiento de protección, independencia, celos...

La maravilla de estos libros no se limita a un solo factor. Hay el indiscutible talento de la escritora para hacernos creer una historia increíble, las múltiples referencias literarias, el conocimiento amplio sobre el mundo de la magia, el entramado entre realidad y ficción.

Lectura profunda que pide una segunda lectura: la primera para disfrutar de la historia, que es trepidante, y la segunda para buscar referencias bibliográficas, de arte, históricas... para poder captar toda la información que contienen estos tres libros. Una historia de vampiros y brujas sublime.

Libros de la trilogía:

1. El descubrimiento de las brujas
2. La sombra de la noche
3. El libro de la vida

El ángel caído. Saga El gremio de los cazadores. Nalini Singh (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Elena Deveraux es una cazavampiros en una sociedad formada por arcángeles, ángeles, vampiros y humanos, que son los últimos en la cadena alimentaria.

Los vampiros tienen una existencia pacífica con el resto de las criaturas, la mayoría han hecho una solicitud para serlo, porque a cambio de ser inmortales, sirven a los ángeles o los arcángeles. Cuando un vampiro rompe las reglas, los cazavampiros los atrapan para que el dueño de éstos les castigue y no se vuelvan a escapar.

Pero, en este caso, el arcángel de Nueva York, Rafael, necesita a la mejor cazavampiros para cazar a un arcángel. Y es que los arcángeles tienen mucho poder y gobiernan en sus territorios, pero se empieza a constatar que el poder, el tiempo y la inmortalidad les está acercando a un estado emocional en el que no tienen sentimientos como la bondad, la compasión o el perdón, lo que hace que se estén transformando en seres muy peligrosos, que pueden llegar a destruir miles de vidas.

En esta situación de peligro extremo se dan cuenta de que hay una pareja de arcángeles a la que el paso del tiempo y la inmortalidad no les está afectando como al resto, y deducen que el amor que les une hace de barrera contra la desidia y la obsesión por el poder.

La saga El gremio de los cazadores, de Nalini Singh, transmite una idea interesante: ¿es responsabilidad de cada uno de los miembros de una pareja no dejar que el otro sucumba al mal?

Esto me hace pensar en dictadores, en personas culpables de genocidios, crímenes contra la humanidad... estas personas que conocemos a través de la historia tenían familia. ¿Era obligación de sus mujeres no dejarlos caer? ¿El amor es una guía en valores? Cuando amamos, ¿dónde establecemos la línea entre aceptar al otro sin intentar cambiarlo y mejorar todas las tendencias negativas que no nos gustan? ¿Hasta qué punto somos responsables de las actuaciones de nuestra pareja si la apoyamos?

Nalini Singh construye en torno a estas preguntas filosóficas una trama pseudo policial con asesinatos, pistas, lealtades, luchas por el poder... que hace que el lector se meta dentro de la historia rápidamente. Espero que os guste.

Libros de la saga:

1. El ángel caído
2. El beso del arcángel
3. La dama del arcángel
4. La espada del arcángel
5. La tormenta del arcángel
6. La legión del arcángel (próximamente)
7. Archangel's Shadows (Pendiente de traducción)
8. Archangel's Enigma (Pendiente de traducción)


La noche del cazador. Saga Psi/Cambiantes. Nalini Singh (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Os recomiendo la lectura de la saga Psi/Cambiantes, de Nalini Singh.

La autora nos muestra un futuro cercano, en el año 2080, en que la tierra está habitada por tres razas: humanos, cambiantes y psi.

Los cambiantes son tanto humanos como animales. La parte humana debe controlar la parte animal que lleva dentro, aunque hay veces que gana la parte instintiva animal. La vida de los cambiantes no se diferencia del animal en que se transforma, si es lobo vive en manadas, si es rata vive en las alcantarillas... Son territoriales, posesivos, cada cambiante tiene las características propias de la raza a la que pertenece.

Los psi tienen poderes mentales y están conectados psicológicamente a una red, la PsiNet, que les permite sobrevivir; es como si fueran el inicio de una sociedad borg (Star Trek). No se pueden desconectar de la red porque su cerebro se colapsaría. Pero esto no les permite tener intimidad, todo lo que piensan, dicen y hacen tiene un reflejo en la PsiNet y todo el mundo lo puede ver, aunque hay quien ha desarrollado la capacidad para protegerse de estas invasiones.

En 1970 los psi deciden instaurar el Silencio, que consiste en anular toda emoción (excepto las básicas de supervivencia), ya que los poderes mentales sin control han provocado muertes no deseadas y no saben cómo gestionar la culpabilidad.

Ahora mismo los psi gobiernan el mundo. Aunque, para conseguirlo, han tenido que renunciar a su humanidad.

¿Adivináis cómo ha evolucionado esta raza después de 100 años? ¿Poderes mentales sin emociones? Se han convertido en psicópatas.

Pensemos un poco en los motivos que llevaron a esta raza a tomar una decisión de este tipo.

Actualmente, nuestra sociedad está dirigida por la prisa. Y difícilmente se nos concede tiempo para resolver nuestros problemas. No es tanto el hecho de no tener días de ocio en el trabajo (o tener pocos e insuficientes), sino nuestra propia incapacidad de aceptar que hay momentos en la vida en que necesitamos detener el ritmo para poder pasar un duelo, disfrutar de un bebé, o aprender a convivir con alguien. No tenemos tiempo. Y a veces la pena, la ansiedad o el estrés los combatimos con píldoras, vitaminas, chocolate, o visitas a un terapeuta.

En momentos de desesperación, ¿no nos gustaría olvidarnos de todo lo que nos provoca sentimientos negativos? Queremos una vida perfecta. Los sentimientos negativos son molestos. En cambio, los positivos son fantásticos: ¿quién se querría quedar sin amor, amistad, satisfacción de un éxito profesional? Sin embargo, ¿no nos plantearíamos el hecho de renunciar a todo eso si también nos pudiéramos ahorrar el dolor por la pérdida de un hijo, la amargura por la traición de un amante, la frustración por un nivel económico insuficiente?

Yo sigo teniendo clara la respuesta, pero este es el marco en el que se desarrolla esta saga, con las consecuencias de haber querido suprimir las emociones negativas. Aquí nos recuerdan que cada persona es un compendio de muchas cosas: emociones positivas, sentimientos malos, hormonas alteradas, instintos, química... No aceptar una parte de nosotros mismos es anularla completamente, porque para sentirnos completos hemos de tener en cuenta todas las cosas que nos hacen ser como son.

En todos los libros de esta saga, el hilo conductor es el enamoramiento de una pareja formada entre las diferentes razas. El trasfondo político y emocional nos permite autoanalizar nuestra sociedad.

Lectura fácil, amena y con mensaje. Fantásticos todos los libros. Leed algunos y me lo explicáis.


Libros de la saga:

1. La noche del cazador
2. La noche del jaguar
3. Caricias de hielo
4. La luna del leopardo
5. Presa del placer
6. Marcada a fuego
7. Ardiente recuerdo
8. Cautivos de la oscuridad
9. Juegos de pasión

El imperio final. Saga Nacidos de la bruma. Brandon Sanderson (reseña en castellano)


Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

La trilogía Nacidos de la Bruma, de Brandon Sanderson, es una maravillosa saga de fantasía con elementos nuevos que no encontramos en otras novelas de este género. Aquí no hay ningún viaje iniciático del protagonista para que se convierta en héroe. No hay tampoco ninguna criatura fantástica como pueden ser los enanos, trolls, elfos o dragones. No hay una búsqueda salvadora de ningún objeto. Pero, eso sí, nos encontramos ante una situación dramática, en la que peligra la misma existencia de la humanidad.

El autor nos hace aterrizar en medio de una revolución. Durante 1000 años han ido cayendo cenizas y la tierra no es productiva, nada crece, se está muriendo. La sociedad está formada por personas que tienen el poder de usar magia y por personas que no tienen este poder y la padecen. Esta magia única, la alomancia, sólo la poseen los nobles (y sus descendientes, ya sean fruto de la unión entre dos nobles o entre un noble y una skaa) y consiste en ingerir metales y sintetizarlos para adquirir poderes sobrenaturales. Encontramos skaa (esclavos), obligadores, inquisidores, nobles, "brumosos", que tienen sólo el poder de dominar un metal, "nacidos de la bruma", que son capaces de dominar el poder de todos los metales, y el Lord legislador (regente supremo).

En los zapatos de Valeria. Saga Valeria. Elísabet Benavent (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Valeria es una escritora que, ante el éxito de su primera novela, decide dejar su trabajo para dedicarse a escribir. La presión de la entrega a la editorial de su segunda obra, un marido que no actúa como tal y la inseguridad de un futuro incierto hace que la protagonista se sienta perdida, bloqueada e infeliz.

Sus amigas Lola, Carmen y Nerea le ayudarán acompañándola en el nuevo camino que se abre ante ella, pero el artífice del cambio es Víctor, un arquitecto guapísimo del que se enamorará perdidamente.

La saga "Valeria" de la valenciana Elísabet Benavent eleva a la categoría de obra maestra un género relativamente nuevo como es el "chick lit", que es un subgénero de la literatura romántica que está escrita por mujeres y está dirigida a mujeres jóvenes con problemas actuales.

La mayoría, por no decir todas estas novelas, siguen un patrón específico: inicio infeliz, presentación de los personajes y del protagonista masculino, atracción sexual, problema irresoluble y, finalmente, solución a las dificultades y final feliz, pero no por ello debemos caer en el error de considerar que todas son iguales. La diferencia no radica tanto en la estructura de la novela sino en la manera de transmitir toda una serie de emociones: sensualidad, humor, tristeza, decepción, resignación, amistad... Y lo mejor de todo es que seguro que en un papel u otro (o en algún momento) nos sentimos identificadas.

Esta tetralogía recuerda la serie televisiva "Sexo en Nueva York", pero en vez de ser una copia vulgar y sin estilo, la escritora la convierte en un original compendio de situaciones que seguro que evocarán episodios de nuestra propia vida.

Valeria tiene que escoger. Traición y confianza son aspectos de un mismo juego. ¿Qué pasa cuando amar no es sinónimo de confiar? ¿Es mejor traicionar a tu propio corazón justamente para evitar que lo rompan en pedazos? ¿No lo estás rompiendo tú misma para que no lo pueda romper aquél que tiene poder para destruirte? ¿No es suficiente el sexo del bueno para disimular el anhelo de un amor verdadero?

La novela responde a estas cuestiones con mucha diversión, sensualidad y romanticismo. Pero donde encontramos el mejor resumen de la filosofía de vida de la mujer actual es en el epílogo. Allí Valeria nos hace mirar hacia atrás y valorar el punto de partida de sus amigas y el momento en que se encuentran. La vida es un camino del que no sabemos el destino ni la duración ni los detalles. Y nuestra obligación para con nosotros mismos es vivirla con intensidad y lo mejor que podamos.

Animaros a leerla. Estoy segura de que os gustará.


Libros de la tetralogía:

1. En los zapatos de Valeria 
2. Valeria en el espejo
3. Valeria en blanco y negro
4. Valeria al desnudo

29.7.15

LA AMABA. ANNA GAVALDA (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

L'estimava va ser la primera novel·la de la periodista i escriptora francesa Anna Gavalda, publicada el 2002. La novel·la, que sota el meu punt de vista està molt ben escrita i té la llargada justa de l'episodi que relata, t'arriba a commoure profundament, possiblement pel fet que està basada en els sentiments de l'autora arran de la seva pròpia separació matrimonial.

La història es desenvolupa com un diàleg entre una dona, mare de dos fills, a qui l'acaba d'abandonar el seu marit, i el seu sogre, amb el qual no tenia una estreta relació, però que li explica que en el passat, es va trobar en una situació semblant a la del seu fill, i no va reunir el valor per donar el pas que ell sí que ha fet.

És un retall, un fragment de la vida dels dos personatges, on s'expliquen fets del passat del sogre que l'ajudaran a païr millor la situació que li ha tocat de viure. En algun moment de la lectura sembla que aquest justifiqui les accions del seu fill (jo així ho sentia…), però després t'adones que no es tracta d'una justificació sinó d'una explicació de les raons que han provocat aquesta difícil situació.

El llibre, curt i que es llegeix en un sospir, és ple de frases commovedores, d'aquelles que si creus en l'amor de debó, et calen fins al fons. Els qui han patit una separació matrimonial com la que sofreix la protagonista s'hi veuran plenament identificats, però, en aquest cas, els recomano que la llegeixin amb perspectiva, amb prou distància en el temps, ja que si el moment de la separació és recent, i el dolor massa punyent, podria esdevenir més dolorós encara.

M'agraden totes les obres que he llegit d'aquesta autora, però recomano aquesta en primer lloc com una lectura imprescindible: ens parla de la renúncia, dels dubtes, de l'amor perdut, però al mateix temps és molt tendra i plena d'esperança.

28.7.15

TOTES LES COSES QUE NO ENS VAM DIR. MARC LÉVY (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Aquest va ser el primer llibre de Marc Lévy que em vaig comprar.

Remenant a la llibreria, he de confessar que em va cridar l'atenció de seguida pel seu disseny gràfic: fons blanc, una petita il·lustració, i grans lletres negres majúscules, com si fossin escrites a mà, i ressaltant en color el nom de l'autor… Un aspecte minimalista i una sinopsi suggeridora, que avançava una història de revelacions pare-filla, que, després d'un temps de distanciament, tenen l'oportunitat de dir-se "tot allò que no es van dir" en el seu moment.

Però tot plegat no és tan senzill:la novel·la gira entorn d'un element fantàstic, perfectament integrat en el fil de la història, que és el punt de partida de la mateixa. La noia rep un gros paquet que conté, sense més explicacions, un robot amb aparença de persona, a mida real, a imatge del seu pare. Aquest inici, que d'entrada sembla absurd a no poder més, dóna peu a una novel·la on els sentiments retrobats, esquitxats d'aquest toc de misteri, atrapen al lector irremeiablement, i pel camí, aconsegueixen robar-li alguna llagrimeta, i més d'un somriure.

El recomano per a tots els qui busquen passar una estona de lectura agradable, divertida i entendridora al mateix temps, i que resulta d'allò més addictiva.

Aquest i altres llibres de Marc Lévy els podeu trobar publicats en català per l'editorial Columna , o en castellà per Planeta. Tots ells comparteixen un disseny gràfic semblant, canviant la il·lustració i el color del nom de l'autor.

27.7.15

Informació sobre... Isabel Allende

Isabel Allende


Llibres d'Isabel Allende

  • La casa de los espíritus (1982)
  • La gorda de porcelana (1984)
  • De amor y de sombra (1984)
  • Eva Luna (1987)
  • Cuentos de Eva Luna (1990)
  • El plan infinito (1991)
  • Paula (1994)
  • Afrodita (1997)
  • Hija de la fortuna (1998)
  • Retrato en sepia (2000)
  • La ciudad de las bestias (2002), de la Trilogia "Las memorias del águila y del jaguar"
  • Mi país inventado (2003)
  • El reino del dragón de oro (2003), de la Trilogia "Las memorias del águila y del jaguar"
  • El bosque de los pigmeos (2004), de la Trilogia "Las memorias del águila y del jaguar"
  • El Zorro: Comienza la leyenda (2005)
  • Inés del alma mía (2006)
  • La suma de los días (2007)
  • Los amantes del Guggenheim. El oficio de contar (2007)
  • La isla bajo el mar (2009)
  • El cuaderno de Maya (2011)
  • Amor (2012)
  • El juego de Ripper (2014)
  • El amante japonés (2015)

Com saps distingir el talent en un llibre?

Com saps distingir el talent en un llibre? 

N'hi ha que no t'agraden, però que saps que són "bons". N'hi ha que expliquen una història sorprenent, però que no et fa el pes. N'hi ha que t'encanten, però que tenen un final que no està al mateix nivell que la resta del llibre. N'hi ha que són absolutament previsibles, però que t'enganxen des de la primera pàgina. 

Com reconeixes el valor d'un text? 

Per a mi, el talent consisteix a emocionar-me tant que arribi a despertar en mi algun sentiment que potser, fins i tot, no tenia ni idea que existia. Una combinació de paraules que donen la sensació de ser senzilles i que hi contenen l'essència de la inspiració. Creieu en les fades? No contesteu si la resposta és que no! Jo, sobretot, crec en les muses. 

Jo crec que el talent va lligat a la màgia. Si de cop, mentre estàs llegint, les paraules t'agafen i et fiquen dins la història. Si desapareix el teu entorn i ja no veus les pàgines, sinó allò que les paraules t'evoquen. Si el teu cor s'encongeix d'angoixa; si somrius involuntàriament; si sents les mans d'un amant imaginari; si aconsegueixes veure un paisatge irreal; si sents tanta por que llences el llibre que estàs llegint contra la paret perquè tancar-lo no és suficient; si veus la lògica en una història de ciència ficció; si arrenca de tu mateix una emoció; si la màgia s'apodera de tu i vius una aventura... és que el llibre en qüestió té talent.

I tu, com reconeixes que un llibre té talent?

22.7.15

L'escriptor té una percepció diferent de la realitat?

En una novel·la, un escriptor deixa impresa no solament unes paraules sinó també part de la seva ànima. És igual que no s’identifiqui amb el protagonista, que explori una realitat que no comparteix o que defensi una idea que no és la seva. Part del que pensa, dels engranatges del seu pensament, es filtra subtilment i dansa amb les paraules; s’amaga rere uns punts suspensius, es reafirma amb una admiració o deixa suspès en l’aire a través d’un silenci. No és tant el que l’escriptor pensa sobre aquella novel·la en concret, és com reacciona davant la vida.

El que diferencia un escriptor d’una persona que escriu és que l’escriptor té una manera particular i única de veure la realitat que l’envolta, és capaç de descobrir detalls que un ull mundà no és capaç de percebre. La meravella es produeix quan pot traduir aquests detalls i aquesta percepció en paraules, quan pot expressar i compartir el que ha vist, imaginat, creat, viscut.

Creus que un escriptor té una manera diferent de veure el món?

Estàs d'acord amb la idea que es pot conèixer un escriptor a través de les seves obres?

No dubtis a enviar-nos la teva opinió.

21.7.15

El imperio final. Saga Nacidos de la bruma. Brandon Sanderson (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

La trilogia Nacidos de la Bruma, de Brandon Sanderson, és una meravellosa saga de fantasia amb elements nous que no trobem a altres novel·les d'aquest gènere. Aquí no hi ha cap viatge iniciàtic del protagonista perquè es converteixi en heroi. No hi ha tampoc cap criatura fantàstica com poden ser els nans, trolls, elfs o dracs. No hi ha una recerca salvadora de cap objecte. Però, això sí, ens trobem davant d'una situació dramàtica, en què perilla la mateixa existència de la humanitat. 

L'autor ens fa aterrar enmig d'una revolució. Durant 1000 anys han anat caient cendres i la terra no és productiva, res no creix, s'està morint. La societat està formada per persones que tenen el poder d'usar màgia i per persones que no tenen aquest poder i la pateixen. Aquesta màgia única, l'alomància, només la posseeixen els nobles (i els seus descendents, ja siguin fruit de la unió entre dos nobles o entre un noble i una skaa) i consisteix a ingerir metalls i a sintetitzar-los per a adquirir poders sobrenaturals. Hi trobem skaa (esclaus), obligadors, inquisidors, nobles, "brumosos", que tenen només el poder de dominar un metall, "nascuts de la bruma", que són capaços de dominar el poder de tots els metalls, i el Lord legislador (regent suprem).  

La noche del cazador. Saga Psi/Cambiantes. Nalini Singh (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


Us recomano la lectura de la saga Psi/Cambiantes, de Nalini Singh. 

L'autora ens mostra un futur proper, l'any 2080, en què la terra està habitada per tres races: humans, canviants i psi. 

Els canviants són tant humans com animals. La part humana ha de controlar la part animal que porta dins, tot i que hi ha vegades que guanya la part instintiva animal. La vida dels canviants no es diferencia de l'animal en què es transforma, si és llop viu en manades, si és una rata viu a les clavegueres... Són territorials, possessius, cada canviant té les característiques pròpies de la raça a la qual pertany.

Els psi tenen poders mentals i estan connectats psicològicament a una xarxa, la PsiNet, que els permet sobreviure; és com si fossin l'inici d'una societat borg (Star Trek). No es poden desconnectar de la xarxa perquè el seu cervell es col·lapsaria. Però això no els permet tenir intimitat, tot el que pensen, diuen i fan té un reflex a la PsiNet i tothom ho pot veure, encara que hi ha qui ha desenvolupat la capacitat per a protegir-se d'aquestes invasions.

El 1970 els psi decideixen instaurar el Silenci, que consisteix a anul·lar tota emoció (excepte les bàsiques de supervivència), ja que els poders mentals sense control han provocat morts no volgudes i no saben com gestionar la culpabilitat. 

Ara mateix els psi governen el món. Tot i que, per a aconseguir-ho, han hagut de renunciar a la seva humanitat.

Endevineu com ha evolucionat aquesta raça després de 100 anys? Poders mentals sense emocions? S'han convertit en psicòpates. 

Pensem una mica en els motius que van portar aquesta raça a prendre una decisió d'aquest tipus. 


Actualment, la nostra societat està dirigida per la pressa. I difícilment se'ns concedeix temps per a resoldre els nostres problemes. No és tant el fet de no tenir dies de lleure a la feina (o tenir-ne pocs i insuficients), sinó la nostra pròpia incapacitat d'acceptar que hi ha moments a la vida que necessitem aturar el ritme per poder passar un dol, gaudir d'un nadó, o aprendre a conviure amb algú. No tenim temps. I de vegades la pena, l'ansietat o l'estrès els combatem amb píndoles, vitamines, xocolata, o visites a un terapeuta. 


En moments de desesperació, no ens agradaria oblidar-nos de tot el que ens provoca sentiments negatius? Volem una vida perfecta. Els sentiments negatius són molests. En canvi, els positius són fantàstics: qui es voldria quedar sense amor, amistat, satisfacció d'un èxit professional? Però, no ens plantejaríem el fet de renunciar a tot això si també ens poguéssim estalviar el dolor per la pèrdua d'un fill, l'amargor per la traïció d'un amant, la frustració per un nivell econòmic insuficient? 


Jo segueixo tenint clara la resposta, però aquest és el marc en què es desenvolupa aquesta saga, amb les conseqüències d'haver volgut suprimir les emocions negatives. Aquí ens recorden que cada persona és un compendi de moltes coses: emocions positives, sentiments dolents, hormones alterades, instints, química... No acceptar una part de nosaltres mateixos és anul·lar-nos completament, perquè per sentir-nos complets hem de tenir en compte totes les coses que ens fan ser com són.

En tots els llibres d'aquesta saga, el fil conductor és l'enamorament d'una parella formada entre les diferents races. El rerefons polític i emocional ens permet autoanalitzar la nostra societat. 

Lectura fàcil, amena i amb missatge. Fantàstics tots els llibres. Llegiu-ne alguns i m'ho expliqueu.


Llibres de la saga:

1. La noche del cazador
2. La noche del jaguar
3. Caricias de hielo
4. La luna del leopardo
5. Presa del placer
6. Marcada a fuego
7. Ardiente recuerdo
8. Cautivos de la oscuridad
9. Juegos de pasión

El descubrimiento de las brujas. Trilogia Todas las almas. Deborah Harkness (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

Diana Bishop és una doctora d'història, però també és la descendent d'un llinatge antic de bruixes. Com que els seus pares van morir quan ella tenia 7 anys, a causa del trauma que aquest fet li produeix, decideix donar l'esquena al món màgic. En la seva vida ha après a aconseguir les coses amb doble esforç: esforç per fer-ho sense màgia i esforç per impedir que la màgia resolgui els seus problemes. 

Mentre està a la Biblioteca Bodleiana aconsegueix l'Ashmole 782, un manuscrit alquímic que ha estat perdut durant segles. Aquest descobriment fa que vampirs, bruixes i daimons la segueixin i l'espiïn per a robar-li aquest manuscrit, tot i que ja no està en el seu poder perquè ella l'ha retornat a la biblioteca.



Ràpidament s'enamora d'un vampir, però una llei ancestral fa que les relacions entre les diferents criatures sigui inviable, i aquest amor capgirarà tota aquesta realitat.

Durant les més de 1800 pàgines d'aquesta trilogia, els personatges intentaran resoldre tres preguntes essencials: Com poden aconseguir l'Ashmole 782? Què és l'Ashmole 782 i què hi conté? Quin és l'origen de les criatures (vampirs, bruixes i daimons)?



Un cop plantejada la trama, l'escriptora ens regala citacions de llibres reals, com ella mateixa explica en els agraïments: "Atès que aquest és un llibre sobre llibres, vaig consultar una important quantitat de textos mentre l'escrivia", encara que de vegades fa una traducció una mica particular.

En aquest marc literari, en què la ficció es fonamenta amb fets històrics reals, ens trobem que l'autora ha encabit una invenció tan ben aconseguida que dóna resposta fictícia a dubtes polítics que s'han donat al llarg dels temps. La història de la humanitat (Llàtzer a la Bíblia, la reina Isabel I d'Anglaterra, Charles Darwin, William Shakespeare...) ara es veu des d'un altre prisma. 



No espereu d'aquesta novel·la una història romàntica típica, perquè no ho és. Sí que és cert que els dos protagonistes s'enamoren, però l'amor que senten, malgrat ser personatges imaginats, té el regust de la realitat i la normalitat: dubtes, confiança, sentiment de protecció, independència, gelosia...



La meravella d'aquests llibres no es limita a un sol factor. Hi ha l'indiscutible talent de l'escriptora per fer-nos creure una història increïble, les múltiples referències literàries, el coneixement ampli sobre el món de la màgia, l'entramat entre realitat i ficció.



Lectura profunda que demana una segona lectura: la primera per gaudir de la història, que és trepidant, i la segona per buscar referències bibliogràfiques, d'art, històriques... per a poder copsar tota la informació que contenen aquests tres llibres. Una història de vampirs i bruixes sublim.





Llibres de la trilogia:


1. El descubrimiento de las brujas
2. La sombra de la noche
3. El libro de la vida

20.7.15

En los zapatos de Valeria. Saga Valeria. Elísabet Benavent (ressenya en català)



Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Valeria és una escriptora que, davant de l'èxit de la seva primera novel·la, decideix deixar la seva feina per dedicar-se a escriure. La pressió del lliurament a l'editorial de la seva segona obra, un marit que no actua com a tal i la inseguretat d'un futur incert fa que la protagonista se senti perduda, bloquejada i infeliç. 

Les seves amigues Lola, Carmen i Nerea l'ajudaran acompanyant-la en el nou camí que s'obre davant d'ella, però l'artífex del canvi és Víctor, un arquitecte guapíssim del que s'enamorarà perdudament.


La saga "Valeria" de la valenciana Elísabet Benavent eleva a la categoria d'obra mestra un gènere relativament nou com és el "chick lit", que és un subgènere de la literatura romàntica que està escrita per dones i està adreçada a dones joves amb problemes actuals. 

La majoria, per no dir totes aquestes novel·les, segueixen un patró específic: inici infeliç, presentació dels personatges i del protagonista masculí, atracció sexual, problema irresoluble i, finalment, solució a les dificultats i final feliç, però no per això hem de caure en l'error de considerar que totes són iguals. La diferència no rau tant en l'estructura de la novel·la, sinó en la manera de transmetre tota una sèrie d'emocions: sensualitat, humor, tristesa, decepció, resignació, amistat... I el millor de tot és que segur que en un paper o en un altre (o en algun moment) ens sentim identificades. 

Aquesta tetralogia recorda la sèrie televisiva "Sexe en Nova York", però en comptes de ser una còpia vulgar i sense estil, l'escriptora la converteix en un original compendi de situacions que segur que evocaran episodis de la nostra pròpia vida. 

Valeria ha d'escollir. Traïció i confiança són aspectes d'un mateix joc. Què passa quan estimar no és sinònim de confiar? És millor trair al teu propi cor justament per a evitar que el trenquin a trossos? No ho estàs trencant tu mateixa perquè no el pugui trencar aquell qui té poder per a destruir-te? No és suficient el sexe del bo per a dissimular l'anhel d'un amor veritable?

La novel·la respon a aquestes qüestions amb molta diversió, sensualitat i romanticisme. Però on trobem el millor resum de la filosofia de vida de la dona actual és en l'epíleg. Allà Valeria ens fa mirar cap enrere i valorar el punt de partida de les seves amigues i el moment en què es troben. La vida és un camí del qual no sabem la destinació ni la durada ni els detalls. I la nostra obligació envers nosaltres mateixos és viure-la amb intensitat i el millor que puguem.

Animeu-vos a llegir-la. Estic segura que us agradarà.

Llibres de la tetralogia:

1. En los zapatos de Valeria 
2. Valeria en el espejo
3. Valeria en blanco y negro
4. Valeria al desnudo

Hola, ¿te acuerdas de mí? Megan Maxwell (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Dues germanes d'una família benestant de l'Espanya franquista decideixen anar a treballar a Alemanya no tant perquè ho necessitin econòmicament sinó per lluitar per aconseguir un futur molt millor. 

Quan hi arriben, es troben una societat més moderna i més permissiva, i allà coneixen tant l'amistat com l'amor. Però el destí és capritxós i decideix que una d'elles es quedi embarassada d'un militar dels Estats Units. Esclata la Guerra de Vietnam. I tots els somnis, els anhels i les esperances es tallen d'arrel. 

Fotografies familiars donen veracitat a aquesta història personal dels pares de l'autora. La màgia de la literatura fa que Megan Maxwell regali a la seva mare un final romàntic a l'amor que li va trencar el cor, però que li va donar un tresor: la seva filla.

La segona part de la novel·la és inventada, però coneixent la intenció que hi ha darrere del llibre, es reconeixen les paraules d'admiració, d'agraïment i d'estimació profunda que Megan Maxwell li dedica a la seva mare.



Allò que no s'escriu es va deformant i, sense proves, de vegades es pot arribar a pensar que mai no va existir. Per contra, l'escriptura perdura en el temps i en el record. Per tant, tot i que estic segura que la mare de la Megan Maxwell és molt conscient del patiment que li va ocasionar la desaparició del seu estimat, la ficció tan ben trobada aconsegueix un impossible: fer realitat un somni.   



Aquesta novel·la és un regal per a la seva mare que l'autora comparteix amb tots els lectors. El fet de conèixer la seva història personal ens fa intuir que el model en què s'inspira quan descriu les heroïnes femenines en les seves novel·les no és altre que la seva mare i ella mateixa: les guerreres Maxwell.



Una història real que emociona.




La Megan Maxwell ens va agrair aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.