20.7.15

En los zapatos de Valeria. Saga Valeria. Elísabet Benavent (ressenya en català)



Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Valeria és una escriptora que, davant de l'èxit de la seva primera novel·la, decideix deixar la seva feina per dedicar-se a escriure. La pressió del lliurament a l'editorial de la seva segona obra, un marit que no actua com a tal i la inseguretat d'un futur incert fa que la protagonista se senti perduda, bloquejada i infeliç. 

Les seves amigues Lola, Carmen i Nerea l'ajudaran acompanyant-la en el nou camí que s'obre davant d'ella, però l'artífex del canvi és Víctor, un arquitecte guapíssim del que s'enamorarà perdudament.


La saga "Valeria" de la valenciana Elísabet Benavent eleva a la categoria d'obra mestra un gènere relativament nou com és el "chick lit", que és un subgènere de la literatura romàntica que està escrita per dones i està adreçada a dones joves amb problemes actuals. 

La majoria, per no dir totes aquestes novel·les, segueixen un patró específic: inici infeliç, presentació dels personatges i del protagonista masculí, atracció sexual, problema irresoluble i, finalment, solució a les dificultats i final feliç, però no per això hem de caure en l'error de considerar que totes són iguals. La diferència no rau tant en l'estructura de la novel·la, sinó en la manera de transmetre tota una sèrie d'emocions: sensualitat, humor, tristesa, decepció, resignació, amistat... I el millor de tot és que segur que en un paper o en un altre (o en algun moment) ens sentim identificades. 

Aquesta tetralogia recorda la sèrie televisiva "Sexe en Nova York", però en comptes de ser una còpia vulgar i sense estil, l'escriptora la converteix en un original compendi de situacions que segur que evocaran episodis de la nostra pròpia vida. 

Valeria ha d'escollir. Traïció i confiança són aspectes d'un mateix joc. Què passa quan estimar no és sinònim de confiar? És millor trair al teu propi cor justament per a evitar que el trenquin a trossos? No ho estàs trencant tu mateixa perquè no el pugui trencar aquell qui té poder per a destruir-te? No és suficient el sexe del bo per a dissimular l'anhel d'un amor veritable?

La novel·la respon a aquestes qüestions amb molta diversió, sensualitat i romanticisme. Però on trobem el millor resum de la filosofia de vida de la dona actual és en l'epíleg. Allà Valeria ens fa mirar cap enrere i valorar el punt de partida de les seves amigues i el moment en què es troben. La vida és un camí del qual no sabem la destinació ni la durada ni els detalls. I la nostra obligació envers nosaltres mateixos és viure-la amb intensitat i el millor que puguem.

Animeu-vos a llegir-la. Estic segura que us agradarà.

Llibres de la tetralogia:

1. En los zapatos de Valeria 
2. Valeria en el espejo
3. Valeria en blanco y negro
4. Valeria al desnudo

Hola, ¿te acuerdas de mí? Megan Maxwell (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Dues germanes d'una família benestant de l'Espanya franquista decideixen anar a treballar a Alemanya no tant perquè ho necessitin econòmicament sinó per lluitar per aconseguir un futur molt millor. 

Quan hi arriben, es troben una societat més moderna i més permissiva, i allà coneixen tant l'amistat com l'amor. Però el destí és capritxós i decideix que una d'elles es quedi embarassada d'un militar dels Estats Units. Esclata la Guerra de Vietnam. I tots els somnis, els anhels i les esperances es tallen d'arrel. 

Fotografies familiars donen veracitat a aquesta història personal dels pares de l'autora. La màgia de la literatura fa que Megan Maxwell regali a la seva mare un final romàntic a l'amor que li va trencar el cor, però que li va donar un tresor: la seva filla.

La segona part de la novel·la és inventada, però coneixent la intenció que hi ha darrere del llibre, es reconeixen les paraules d'admiració, d'agraïment i d'estimació profunda que Megan Maxwell li dedica a la seva mare.



Allò que no s'escriu es va deformant i, sense proves, de vegades es pot arribar a pensar que mai no va existir. Per contra, l'escriptura perdura en el temps i en el record. Per tant, tot i que estic segura que la mare de la Megan Maxwell és molt conscient del patiment que li va ocasionar la desaparició del seu estimat, la ficció tan ben trobada aconsegueix un impossible: fer realitat un somni.   



Aquesta novel·la és un regal per a la seva mare que l'autora comparteix amb tots els lectors. El fet de conèixer la seva història personal ens fa intuir que el model en què s'inspira quan descriu les heroïnes femenines en les seves novel·les no és altre que la seva mare i ella mateixa: les guerreres Maxwell.



Una història real que emociona.




La Megan Maxwell ens va agrair aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.

El ángel caído. Saga El gremio de los cazadores. Nalini Singh (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Elena Deveraux és una caçavampirs en una societat formada per arcàngels, àngels, vampirs i humans, que són els últims en la cadena alimentària.

Els vampirs tenen una existència pacífica amb la resta de les criatures, la majoria han fet una sol·licitud per a ser-ho, perquè a canvi de ser immortals, serveixen als àngels o als arcàngels. Quan un vampir trenca les regles, els caçavampirs els atrapen perquè l'amo d'aquests els castigui i no es tornin a escapar.


Però, en aquest cas, l'arcàngel de Nova York, Rafael, necessita la millor caçavampirs per caçar un arcàngel. I és que els arcàngels tenen molt poder i governen en els seus territoris, però es comença a constatar que el poder, el temps i la immortalitat els està apropant a un estat emocional en el qual no tenen sentiments com la bondat, la compassió o el perdó, la qual cosa fa que s’estiguin transformant en éssers molt perillosos, que poden arribar a destruir milers de vides.


En aquesta situació de perill extrem se n’adonen que hi ha una parella d’arcàngels a qui el pas del temps i la immortalitat no els està afectant com a la resta, i dedueixen que l’amor que els uneix fa de barrera contra la desídia i l’obsessió pel poder.

La saga El gremio de los cazadores, de Nalini Singh, transmet una idea interessant: és responsabilitat de cadascun dels membres d’una parella no deixar que l’altre sucumbeixi al mal?

Això em fa pensar en dictadors, en persones culpables de genocidis, de crims contra la humanitat... aquestes persones que coneixem a través de la història tenien família. Era obligació de les seves dones no deixar-los caure? L’amor és una guia en valors? Quan estimem, on establim la línia entre acceptar l'altre sense intentar canviar-lo i millorar totes les tendències negatives que no ens agraden? Fins a quin punt som responsables de les actuacions de la nostra parella si els fem costat? 

Nalini Singh construeix al voltant d’aquestes preguntes filosòfiques una trama pseudo policial amb assassinats, pistes, lleialtats, lluites pel poder... que fa que el lector es fiqui dins la història ràpidament. Espero que us agradi. 


Llibres de la saga:

1. El ángel caído
2. El beso del arcángel
3. La dama del arcángel
4. La espada del arcángel
5. La tormenta del arcángel
6. La legión del arcángel (pròximament)
7. Archangel's Shadows (Pendent de traducció)
8. Archangel's Enigma (Pendent de traducció)



La suma de los días. Isabel Allende (ressenya en català)

Portada: Departament de Disseny de
Random House Mondadori/Ferran López
© Gunnar Svanber Skulasson/Nordic Photos


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Isabel Allende ens deixa part de si mateixa en cada llibre que ha escrit, percebem en totes les seves obres qualitat humana, humor irònic, amor explosiu, però amb La suma de los días es despulla davant el públic. Sí que és cert que unes memòries sempre donen més informació sobre l’autor que una novel·la de ficció; amb tot, aconsegueix novel·lar la seva vida d'una manera magistral, emocionar-nos amb petits detalls i deixar-nos el seu cor al descobert.

La suma de los días potser no és la primera novel·la d’Isabel Allende que hom ha de llegir si no n’ha llegit cap de les anteriors, perquè no la gaudirà ni l’apreciarà en la seva justa mesura. Es pot començar amb la conegudíssima La casa de los espíritus o Eva Luna, que ens donaran una visió perifèrica de tot el seu univers (plasmat també amb talent en Mi país inventado), però no deixeu de llegir aquesta novel·la.


En La suma de los días trobem la continuació de Paula, la novel·la en què es descriu l’agonia de la malaltia de la seva filla a l’estil Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, que, mentre vetlla la filla, li va explicant històries de la família. 

El llibre comença amb l'enterrament de les cendres de Paula i més endavant ens acaba explicant què fa amb els diners que aconsegueix amb la publicació d’aquella novel·la. Ja us avanço que arrencarà llàgrimes al més dur. Ens diu com sobreviu la família a la pèrdua. Com és l’amor que viuen els seus fills. Quins lligams afectius que no són de sang van formant el tapís de la família, que és aquella que respon a uns patrons d’estimació independents de l’arbre genealògic. Paula segueix present no només als seus cors sinó a la seva vida.

Una novel·la que us farà riure, plorar, emocionar-vos i que sobretot us farà mirar-vos a vosaltres mateixos i fer una valoració de la vostra pròpia vida. Espero que us agradi.


Web de l'autora