15.10.15

Un bonsái en la Toscana. Isabel Keats (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

En Robert és un científic que està a punt de sintetitzar una vacuna contra el càncer. Una vacuna que serà efectiva i barata, però interessos farmacèutics i hospitalaris que guanyen cada any molts diners en concepte d'hospitalització, quimioteràpies, operacions posteriors... volen que aquesta vacuna no es comercialitzi mai. Després d'un intent d'assassinat, els mateixos que han finançat la seva investigació l'obliguen a acceptar a un guardaespatlles mentre acaba de finalitzar el seu treball.

El seu guardaespatlles serà la Lian, una dona delicada i menuda, que resultarà ser una contradicció en si mateixa. Delicada i forta. Innocent i amb saviesa mil·lenària. Amb uns orígens desconeguts, Lian va ser educada i criada en un temple Shaolin per monjos budistes. I quan se'n va anar del temple va començar a treballar en una empresa de seguretat.

Encara que té 26 anys no ha tingut relacions sexuals ni ha sentit cap desig per ningú. En Robert farà trontollar el seu món però cap dels dos acceptarà el que està sentint per l'altre. Creus que aconseguiran trobar una manera per poder estar junts?


Isabel Keats ens delecta amb una novel·la diferent. Si alguna cosa té aquesta autora és que totes les seves novel·les són diferents entre elles i, tot i que és inevitable que tingui el seu propi estil, no es limita a seguir un patró que li funciona i a canviar escenaris i personatges.

Les seves novel·les són de lectura fàcil, d'aquestes que et fan passar una bona estona i que són una distracció, amb tocs diversió i amb moments emotius que t'arriben al cor.

I què trobem aquí? Doncs un contacte amb una cultura mil·lenària com és la budista. I m'agrada. I els principis més famosos que coneixem (ja sigui a través de pel·lícules, llibres o dites) ens emmarquen aquesta novel·la. Per exemple, l'absència de la còlera per tenir un equilibri en el nostre interior.

Tant el personatge femení com el masculí arrosseguen un fet traumàtic en el seu passat, però així com a ella el trauma la fa més forta, a ell el sumeix en el cinisme i en l'amargor. Una metàfora de la felicitat, ja que la majoria de vegades ser feliç és una actitud, més que no pas simplement tenir sort a la vida.

El sexe serà una llarga espera de la gratificació. Una tensió sexual gairebé, gairebé des del principi no es resoldrà fins gairebé, gairebé al final. Això sí, estaran a prop moltes vegades...

La part graciosa de la novel·la és que la Lean de fet es diu Gràcil Sauce i en Robert decideix cridar-la amb mil noms d'arbres més l'adjectiu pertinent, un epítet de l'estat d'ànim de la protagonista. Original i fantàstic.

Vols passar una bona estona llegint una novel·la? Aquesta t'agradarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada