6.12.15

La diosa de mi tormento. Nuria Llop (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano


Catalina de Velasco és una noble que no vol casar-se, encara que els seus pares i els seus amics no deixen d'intentar aparellar-la, perquè té un anhel que no ha confessat a ningú. Però de cop i volta una acusació d'assassinat contra un conegut farà que tot el seu art a enganyar es posi en funcionament, ja que el seu sentit de la justícia li impedirà tancar els ulls i desentendre's de tot aquest assumpte. I en Julián serà una temptació molt gran per a la Catalina.

Amb La diosa de mi tormento ens fiquem de ple en el Segle d'Or espanyol (tot i que jo hauria d'haver començat amb La joya de mi deseo, que cronològicament és anterior) i un món d'intrigues, pudor, protocol i classes socials es desplegarà davant els nostres ulls.

Nuria Llop ens planteja una trama en la qual destaquen quatre dones, cadascuna de les quals, a la seva manera, estan trencant convencions socials. La Catalina, la nostra protagonista, busca homes que li facin petons a les festes a les quals acudeix disfressada de camperola, no vol casar-se, vol ser propietària de les seves pròpies decisions i del seu propi destí; la Luisa és la propietària d'una joieria i és en La joya de mi tormento on s'explica tot el que ha de lluitar per a aconseguir que ningú se la prengui; la mare de la Catalina està totalment integrada en els costums de l'època en què li ha tocat viure, però pensa per ella mateixa i defensa la seva posició encara que sàpiga que el seu marit estarà en contra, i, finalment, la germana de la Catalina és una joveneta ingènua, però serà capaç, en un moment donat, de trobar la valentia per fer el correcte i la força de voluntat per a procurar-se la seva pròpia felicitat. Cap d'elles és una dona en dificultats que necessita que la salvi un home.

Una trama romàntica amb una intriga d'assassinats i una xarxa de corrupció que us farà desitjar saber com funcionaven les coses a l'Espanya del s. XVII.

Amb una prosa meravellosa que intenta recrear l'època de Lope de Vega, encara que l'escriptora modernitza prou el llenguatge perquè no sigui una lectura tediosa, Núria Llop serà capaç de transportar-nos a un món que jo només he trobat en els clàssics del cinema. Us explico.

Quan vaig començar a llegir aquesta novel·la, sense adonar-me'n vaig començar a taral·lejar les cançons de Siete novias para siete hermanos, i ja us dic que la trama no té res a veure. I a mesura que avançava en la lectura, imatges de clàssics del cinema com Sucedió una noche (concretament l'escena del Mur de Jericó, amb Clark Gable i Claudette Colbert) s'anaven instal·lant al meu cap. I, per què? Si ni la trama, ni els personatges, ni l'escenari, ni res en realitat hi tenen relació. Doncs perquè la Nuria Llop ens evoca la mateixa sensació de satisfacció per escenes que són meravelloses, que no ens cansem de veure, que ens produeixen la mateixa alegria cada vegada que les veiem. En el seu cas, es tracta de novel·les que podem anar rellegint i que ens seguiran agradant.

En aquesta comèdia d'embolics, els diàlegs, l'humor subtil, el romanticisme i el classicisme faran que tingueu ganes de llegir tot el que escriu aquesta autora. Encara que, no feu com jo, i comenceu amb La joya de mi deseo, que estic llegint ara mateix i que també val molt la pena.

Per acabar, simplement vull constatar que els títols dels seus llibres són absolutament encertats i que m'encanten. Només percebreu el joc de paraules que n'amaga cada un quan els llegiu. Comenceu ja. Us asseguro que us agradaran moltíssim.

Booktrailer

Voleu saber què pensa l'escriptora de la novel·la sobre aquesta ressenya? Cliqueu aquí.

2 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies per la ressenya, m'ha encantat! I això de comparar les sensacions d'una lectura amb les de les pel·lícules, és genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Nuria, moltíssimes gràcies per deixar el teu comentari. És fantàstic que una escriptora com tu participi en aquest blog i a més ens digui alguna cosa tan maca! La veritat és que visc la literatura d'una manera molt emocional, ja n'he parlat en altres ressenyes. Un llibre m'ha de poder transportar al món de la novel·la i mai no sé com m'afectaran les paraules de l'escriptor, és un misteri. En aquest cas, les imatges que em provocaven les converses de la Catalina amb en Julián era un viatge al món clàssic de les pel·lícules. I em va semblar una bona manera d'explicar les sensacions que vaig tenir llegint el teu llibre. El que m'agradaria és altres lectors ens comentessin on l'han dut les teves paraules. Segur que ens adonaríem que no ha deixat indiferent a ningú. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina