17.4.16

Doña Jimena. Magdalena Lasala (ressenya en català)

TÍTOL Doña Jimena
AUTOR Magdalena Lasala
EDITORIAL Roca editorial
ANY 2006
PÀGINES 600
GÈNERE narrativa històrica
DISPONIBLE EN paper, e-book, seebook
IDIOMES castellà




 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

Novel·la històrica que recrea la vida de Doña Jimena, la qui va ser esposa del Cid.

OPINIÓ PERSONAL

Doña Jimena, de Magdalena Lasala, és potser un dels millors llibres que he tingut el privilegi de llegir. No m'esperava en absolut el que les pàgines d'aquesta meravellosa novel·la m'han desvetllat. Tendresa, força, coneixement, orgull.

Rosa Sala, de Seebook, em va assegurar que m'agradaria, però res no em feia pensar fins a quin punt.

A partir de l'extensíssima bibliografia consultada que detalla al final del llibre, Magdalena Lasala teixeix la vida de la qui va ser l'esposa del cèlebre Cid Campeador. Detalls històrics i apunts solts són tot el que necessita l'escriptora per a donar forma a un personatge magnífic que ens mostra les intrigues polítiques de la cort d'Alfons VI de Lleó al s. XI, l'inici de la importància eclesiàstica, la vida de les dones, la simplicitat de la necessitat de buscar un fill...

Magdalena Lasala va deixant caure en aquesta novel·la frases fetes i saviesa ancestral que hem incorporat a la nostra vida quotidiana sense saber l'origen... I llegir-les en aquest context m'ha agradat especialment. L'escriptora ens mostra constantment una veritat davant la vida que ens apropa a la seva necessitat més primitiva de supervivència.

"Al grito desgarrado de Jimena se unió el lloro de vida glorioso de su hijo y los llantos de alegría del resto de las mujeres, celebrando la señal de que la criatura estava viva. [...] No disimulaba su victoria ni su pánico, ni sentía vergüenza porque también ella había gritado, ni porque ahora no podía dejar de llorar. [...] hoy hemos nacido todas, contigo, otra vez...".

La sensació que he tingut durant tota la lectura de Doña Jimena és que sembla que l'escriptora hagi fet un viatge al passat i hagi conviscut amb els personatges. Sembla tot tan real i tan natural...

"Nunca las campanas del reino cristiano tocaron tantas veces a muerto, ni tantas veces los más viejos de León habían rogado a su Dios que se los llevase a ellos primero, antes que seguir viendo morir a los que tenían que estar viviendo".

Ja que la història s'ha encarregat d'explicar-nos el final d'aquesta narració, he pogut assaborir cada paraula en una lectura gens precipitada que he interromput moltes vegades per a rellegir la bellesa d'algun paràgraf, ja fos per la seva simplicitat davant la vida o per la seva emotivitat o per la seva saviesa. Vida i mort. Amor i odi. Lleialtat i traïció. I tot això amb un vocabulari exquisit, exempt d'arcaismes, encara que la cadència, el ritme i la manera de parlar ens transporten a un temps llunyà.

"No digas cosas que hieren a tu corazón cuando las escucha".

En aquesta novel·la trobem tres grans etiquetes amb les quals carrega cada personatge: el seu lloc de naixement (castellans i lleonesos), el seu sexe (homes i dones) i la seva religió (jueus, moros i cristians). Magdalena Lasala, lluny de victimitzar o enaltir algun grup per sobre d'un altre, ens demostra que, independentment de qui siguis, la intel·ligència i la justícia són els únics companys de viatge que podran oferir-te una oportunitat d'èxit.

El llibre es divideix en tres parts: joventut, maduresa i vellesa de Jimena, i la tercera part està escrita en primera persona, ja que ella mateixa està escrivint les seves memòries per a la seva néta.

El món femení que ens descobreix és fascinant, d'una simplicitat en la seva complexitat que ens porta directament a una veritat sense filtres que és alhora amarga i dolça: la dona donadora de vida ha de relegar els seus interessos, anhels i fins i tot la seva pròpia vida per a donar un descendent al seu home. La certesa de posar en perill la seva pròpia vida si una dona es quedava embarassada. L'opció d'entrar en un convent per allargar l'esperança de vida. El rebuig d'un marit si la dona no li dóna fills... Tot això es viu de forma descarnada i assumint aquesta realitat.

Entreveiem també el cor d'un guerrer, d'un cavaller, de les obligacions de l'home, de les seves pròpies esperances. Sense romanticisme, sense subtileses, de vegades amb una crueltat punyent.

Meravellosa classe d'història on he viscut els fets narrats com si em fessin mal, o em meravellessin segons el cas, però sempre vibrant al mateix compàs que la protagonista.

A mesura que anava llegint el llibre, necessitava saber quina dada era històrica i quina novel·lada, i l'escriptora respon a la meva pregunta silenciosa al final del llibre. Per això i per la novel·la sencera, gràcies.

Doña Jimena, de Magdalena Lasala, agradarà a tots els amants de la història, als qui vibrin amb les històries de cavallers, als qui gaudeixin amb les intrigues polítiques, a les dones que reivindiquen el seu lloc al món, als lectors que es deleixen amb la bona literatura, als professors que volen motivar els seus alumnes en l'aprenentatge. No se m'acut ningú a qui no li pugui agradar aquesta lectura.

Després de llegir Doña Jimena no em queda una altra cosa que agrair a Seebook l'oportunitat de poder llegir un llibre tan meravellós i assegurar que seguiré llegint a Magdalena Lasala.

Estic desitjant que l'escriptora vingui a Barcelona a Sant Jordi, ja que tinc unes ganes enormes de tenir la seva signatura al meu Seebook.

Gràcies a Seebook per aquest estupendíssim llibre i a Magdalena Lasala per fer una novel·la que ens apropa a la realitat d'un dels personatges mítics de la nostra història a través de les seves dones i de la política.

Si vols buscar aquest seebook o d'altres, visita la pàgina de Seebook.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada