MISS ZAPATOS DE LUJO. Ana Cantarero (ressenya en català)

TÍTOL Miss Zapatos de Lujo
Colección Beta Coqueta
AUTOR Ana Cantarero
EDITORIAL Suma de Letras
ANY 2016
PÀGINES 576
GÈNERE narrativa romàntica, chick lit
 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

Miss Zapatos de Lujo és la història d'un rocker sense inspiració, una noia inabastable, un nuvi d'anunci, una festa salvatge, les peripècies d'una banda de rock i... secrets inconfessables guardats sota clau.

OPINIÓ PERSONAL

Miss Zapatos de Lujo, de l'Ana Cantarero, és una de les millors novel·les dins del gènere chick lit que he llegit mai, i n'he llegit moltes. No és cap secret que adoro l'Elisabet Benavent i saber que donava el vistiplau a aquesta novel·la us confesso que m'animava i em tirava enrere de la mateixa manera. Seria cert que aquesta novel·la valia la pena? Potser només era un reclam... Doncs amb aquestes preguntes i amb una curiositat que no em treia de sobre, ahir mateix vaig començar la lectura... i ahir mateix la vaig acabar. Sublim.

El pròleg de la Beta Coqueta és magistral, com no podia ser d'una altra manera, i ara que l'he tornat a llegir després d'haver acabat la novel·la, més sentit té. Sí, he acabat el llibre i l'he tornat a començar. Així d'encantada he quedat.

Llegeixo a qualsevol lloc, fins i tot quan vaig caminant pel carrer, i ahir vaig estar rient sola mentre anava d'un lloc a un altre, vaig haver d'interrompre la lectura mentre baixava per les escales dels Ferrocarrils perquè vaig pensar que si seguia rient d'aquesta manera i tenia el nas enfonsat entre les lletres de la novel·la acabaria caient sense remei. El millor antidepressiu: unes bones riallades, d'aquestes que et sacsegen el cos i et fan mal a la panxa.

Però, a veure, és que estem davant d'un llibre d'humor? No. Estem davant d'un meravellós llibre (em resisteixo a dir el MILLOR llibre de chick lit que he llegit, perquè he llegit alguns molt bons i no els vull desmerèixer) del gènere romàntic que combina elements d'humor, actualitat, romanticisme, secrets i reflexions sobre les nostres inseguretats i anhels que el fan perfecte.

El nostre protagonista masculí, el Nick, és un cantant i compositor de rock. El seu món és macarra, dur i, en aparença, superficial.

La nostra meravellosa i estupendament perfilada protagonista femenina, la Marta, ha estat ballarina clàssica, elitista, amb perjudicis socials, insegura, prima, petita, molt digna, i amb una necessitat malaltissa d'encaixar i de sentir-se estimada. La Marta és un personatge al qui constantment tens la necessitat d'abraçar per transmetre-li el teu suport quan en realitat és ella la que va donant suport a tots els altres. Pot algú sentir-se tan feble quan és la fortalesa dels que té al seu voltant?

"Al lado de aquella fauna, me sentí la rubia tonta a la que se cargan primero en las películas de terror."

Els nostres protagonistes aprendran a mirar-se amb els ulls de l'altre en comptes d'amb els seus propis. Ningú no es veu a si mateix amb claredat i en aquesta novel·la descobrirem la importància de confiar en qui ens estima, ja que és aquesta part de la nostra ànima la que veritablement importa.

La música serà el fil conductor d'aquesta novel·la, ja que, a més que us recomano que escolteu les cançons que trobareu detallades al final del llibre mentre l'esteu llegint, entendrem la profunditat del llenguatge musical. La música s'expressa en el cos, en el moviment, en el batec del nostre cor, i incideix sense cap dubte en el nostre ànim, en les nostres emocions. El Nick traduirà sentiments en partitures.

La Marta serà el catalitzador de la inspiració del Nick, perquè ella és el cos a través del qual s'expressa la música, ja sigui com a musa del Nick o perquè sigui capaç de transformar la melodia en moviments de ball.

El Nick i la Marta seran les dues parts d'un tot, el complement que els fa sentir que són un. I la música els trobarà, descobrirà i farà sortir a la superfície, els obligarà a enfrontar-se als seus dimonis, als seus secrets i a les seves pors. I a superar-los? Potser la clau no està en superar-los, sinó en acceptar-los com a companys del nostre viatge i a mantenir-los sempre a ratlla.

"realmente mi música eres tú y yo solo soy el mero instrumento para poder oírte, para plasmarlo en un pentagrama... Eso significa que dependo de ti como jamás he dependido de nadie, y lo odio."

La moda ens donarà el toc frívol i divertit, i és una forma de separar els dos mons oposats on viuen els nostres protagonistes:

"¿No pensarás ir a un festival subida en tus Alfredos?
-Manolos. Se llaman Manolos.
-Manolos. Jimmy Chochos... ¡o como se llamen!

Els secundaris ens ajuden a perfilar els nostres protagonistes: la seva bondat, la seva paciència, la seva inseguretat. No són importants en si mateixos (encara que protagonitzen també escenes molt divertides), però sí que són importants per a la novel·la.

"Tu madre no va a venir: si no, estarías limpiando la casa como una loca."

El romanticisme i la sensualitat està present en tota la novel·la i, encara que hi ha personatges vulgars que parlen d'una manera grollera, les escenes "hot" estan descrites amb molta classe i no són incòmodes, les carícies de la Marta sorprenen el Nick i transmeten al lector una sensibilitat i bellesa que ens enlluerna. Un cop més, el cos de la Marta ha entès a la primera el que ella mateixa no és capaç ni tan sols d'imaginar.

Hi ha una pregunta que m'agradaria fer a l'escriptora, la Nuria de l'Irish Bar, és la mateixa Nuria que és dona de l'amic del Félix? Si la resposta és sí, vol dir que tindrem una segona part amb aquests protagonistes? La veritat és que el que m'agradaria és que l'Ana Cantarero seguís escrivint (una segona part o un altre llibre amb altres personatges) i per això m'he fet seguidora a les seves xarxes socials per estar atenta i no perdre'm el següent.

Podria seguir escrivint sense parar sobre el que m'ha fet sentir aquesta novel·la i sobre el que he gaudit llegint-la, però prefereixo deixar-vos amb les ganes i que sigueu vosaltres les que emprengueu aquest viatge. Us la recomano encaridament. Felicitats Ana Cantarero, la teva novel·la és extraordinària.