ADOPTA UN TÍO. HISTORIAS DE HOMBRES OBJETO PARA MIMAR. Eva Novo (ressenya en català)

Fitxa tècnica:
AUTOR: Eva Novo
TÍTOL: Adopta un tío. Historias de hombres objeto para mimar
EDITORIAL: Martínez Roca
ANY: junio 2014
ISBN: 9788427041240
Format: tapa tova, disponible en ebook
Idioma: castellà
Gènere: Chick-lit

Argument:

L’Eva surt d'una llarga relació que la va mantenir en guaret un munt de temps, seguida d'una ruptura que la té sexualment en el dic sec. Però hi ha vida allà fora. L’Eva es dóna d'alta en AdoptaUnTío i comença a provar. I veu que les possibilitats són infinites: barbuts, tatuats, hipsters, gòtics, djs, vegans, ninjes ... A través d'un entramat de cites,  cadascuna més boja que l’anterior, l’Eva aprèn a ser independent, a prendre decisions per sí mateixa ,i a sentir-se millor amb el seu cos, i a treure’s les teranyines d'una relació que va acabar sent del tot avorrida tant per al seu ex com per a ella.

Pincha la bandera para leer la versión en castellano

Opinió personal

Una amiga em va recomanar aquest llibre fa ja més d'un any, dient-me que li havia agradat tant i com s'havia sentit retratada en alguna de les situacions que en ell es descriuen. Però per hac o per be que no ha estat fins fa poc que en un moment d'aquests en que acabava una lectura força espessa em vaig decidir a llegir-lo. I ha estat un encert!

L’autora, l'Eva Novo, a “Adopta un tío” explica la història de l'Eva, una noia de vint-i-sis anys que al principi de la novel·la viu amb el seu ex nòvio al mateix pis, tot i que feia temps que la seva relació havia acabat, però, ja que no hi havia terceres persones, ambdós havien decidit seguir compartint apartament. Però arriba un moment en què el Carlos, el seu ex, li comunica que ha de marxar del seu pis perquè vol que la seva espectacular nòvia russa es mudi al pis amb ell. Aquest fet posa de manifest que ella, en el fons, no havia passat pàgina d'aquesta relació, i es troba amb que la seva vida s'ha quedat de cap per avall. Per això ha de buscar un nou apartament per compartir, i que pugui pagar tota sola. Això la porta a acabar vivint amb un homosexual i una lesbiana, que arriben a ser bons amics seus i l’ajudaran a sortir del forat on es troba: la convenceran per sortir, divertir-se i conèixer nois. S'apunta al web de contactes AdoptaUnTío, i a partir d'aquí anirà encadenant cites amb molts nois que de vegades són autèntics clixés dels diferents tipus d'home, però que l'ajudaran a poc a poc a canviar la seva vida.

A mi aquesta novel·la certament m'ha semblat molt graciosa: en ocasions m'ha arrencat una sonora rialla en un moment inconvenient (la consulta d'un metge), a més de molts somriures. De seguida vaig recordar-me de la meva amiga, la que m'havia recomanat el llibre: si has passat per la situació de la protagonista de la novel·la, o tens amigues molt properes que t'han explicat les anècdotes de les seves cites mitjançant una web de contactes... és impossible que no et vegis retratat o retratada en algunes d'elles, perquè com sabeu, la realitat supera qualsevol ficció, i situacions com les que aquí apareixen perfectament poden estar tretes de l'experiència de l'autora o d'algú proper a ella.

Se’m va acudir mirar a Google si aquesta web existia realment, i sí, així és. Va aparèixer fa uns tres anys a França, i des dels seus inicis va tenir molt èxit. La clau d'aquesta rau en el fet que en aquest web són les dones les que decideixen amb qui tenir una cita, és a dir, a quin noi "adopten" per sortir amb elles.

Els onze capítols que formen part de la novel·la no són molt extensos, són de poc més d'una dotzena de pàgines, i alguns d’ells tenen títols i subtítols molt graciosos, que recorden a títols d'altres novel·les o pel·lícules: “Sabor a ti. El hombre que susurraba a las lechugas”, “Oscar Wilde. El príncipe de los vampiros de Barcelona. Góticos, djs y viceversa”, “Orgullo y prejuicios”, “Jonás, el barbero de Sevilla. Sentido y sensibilidad...a tope”, “Reencuentros en la tercera fase”, o “Paco, el hombre que quería ser Jean-Claude Van Damme” . Aquesta estructura li confereix molta agilitat a la novel·la. El fet que hi hagi molts diàlegs i missatges de mòbil també contribueix a donar-li aquest ritme àgil i divertit al llibre.

M'agradaria destacar la portada del llibre: un graciós dibuix obra de la il·lustradora Moderna de pueblo, on es veu una noia amb el seu smartphone  i darrere d'ella una cua de nois. Cal dir que és una bona mostra del contingut d'aquest llibre, que es llegeix de manera molt ràpida, la qual cosa ha fet que m'hagi resultat fins i tot una mica curt. Aquest tipus de novel·les desenfadades, amb tocs d'humor, sense grans pretensions però capaces de fer-te passar tan bones estones, em semblen genials per desconnectar de tot, per a aquells que fins i tot no són molt lectors, o per als que sí que ho són, per alternar-la amb altres lectures més denses com va ser en el meu cas. Molt recomanable.