SINOPSI
Cercar un marit en tres setmanes per poder complir un somni pot ser difícil si no es compta amb els dots de alcavota de la Catalina de Velasco. Madrid 1640. A l'actriu Elisa Villanueva li sorgeix l'oportunitat de fer realitat un dels seus somnis: actuar en la inauguració del Coliseu, el teatre que Felip IV ha fet construir al palau del Bon Retiro. Però la seva solteria l'hi impedeix i només disposa de tres setmanes per trobar marit. Reticent a deixar passar aquesta oportunitat única, decideix confiar en la Catalina de Velasco amb la il·lusió que els seus dots de celestina serveixin a un altre dels seus somnis: trobar l'amor de la seva vida. Davant la dificultat de la tasca, la Catalina proposa alternatives que les condueixen fins al Juan Morales, un murri de Lavapies el pare del qual va treballar com a tramoista en la companyia teatral dels pares de l'Elisa. El Juan decideix ajudar-les amb la intenció d'allunyar-després, ja que en la seva vida de delinqüència no hi ha lloc per a la gent honrada. No obstant això, l'atracció que sent per l'Elisa s'ho posarà tan difícil com esquivar les maquinacions de la Catalina.
OPINIÓ PERSONAL
La meva primera lectura de l'any ha estat El regalo más dulce, de la Nuria Llop. En aquesta novel·la ens retrobem amb els personatges que van ser els protagonistes de la Trilogia Madrid, Siglo de Oro, encara que aquesta vegada es convertiran en secundaris. Manlleva un personatge que era un nen, Juanito, i el converteix en un home amb un passat interessant, la qual cosa ens permet ser més conscients del pas del temps des dels esdeveniments de la primera trilogia.
Aquesta novel·la enllaça la trilogia Madrid, Siglo de Oro amb una altra, així que aviat tindrem més intrigues, romanç i història.
La característica més important és que els protagonistes són desiguals socialment i això provocarà diferents malentesos que propiciaran escenes interessants.
D'aquesta novel·la destaco, en primer lloc, l'essència femenina que destil·la, que arriba al seu punt àlgid quan les tres protagonistes de la trilogia anterior estan juntes. La Catalina és, sense cap dubte, la meva preferida i encara que aquí és una secundària, té un pes important en la trama.
I, en segon lloc, el vocabulari que utilitza, ja que recupera paraules que han caigut en desús, encara que el registre no sigui arcaic. Barreja que em sembla molt difícil perquè resulti natural i perquè a un lector actual no li sigui pesat o incomprensible.
Com sempre, el títol em sembla encertadíssim, i les lectores entendran la seva ambigüitat quan se submergeixin en la lectura.
La meva queixa? La curta extensió de la novel·la, que fa que l'enamorament sigui massa precipitat.
El millor? Els continus girs argumentals i les sorpreses que ens ofereixen. Que em semblen realment difícils de realitzar en tractar-se d'una novel·la curta romàntica en què saps com acabarà tot.
Recomanació: als amants de la novel·la històrica romàntica; als lectors de la trilogia Madrid, Siglo de Oro, i als seguidors de la Nuria Llop, que té veu i estil propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada