SINOPSI
A tres quilòmetres del sòl, la noia pensa: «Si no hagués
parlat amb ell». A dos quilòmetres del sòl, pensa: «Si no hagués estat tan
estúpida». A un quilòmetre del sòl, pensa: «Si hagués explicat la veritat».
Després ja no pensa res. Els seus secrets cauen al buit amb ella, però la seva
història no acabarà amb la seva mort.
FITXA
El piso mil (El
piso mil #1)
Katharine McGee
Publicació: 2016, RBA (477 pàgines)
Gènere: juvenil, thriller
|
OPINIÓ PERSONAL
Una amiga em va regalar El piso mil, de la Katharine
McGee, perquè li donés la meva opinió. Així que posats a explicar-li el que
m'ha semblat, us ho dic a tots els que em vulgueu llegir.
El primer que heu de saber és que encara que no se’n
parla, El piso mil, no és un llibre autoconclusiu. Per a mi
és important saber-ho perquè podem decidir no començar a llegir fins que
estiguin tots publicats o fins i tot decidir no llegir cap saga.
La història està ambientada a partir d'una idea molt
interessant: damunt de la ciutat de Manhattan han edificat una torre que té
1.000 pisos. Aquesta torre gegant no només es compon d'apartaments, sinó que
cada pis és un "barri" en si mateix, on podem trobar parcs, botigues,
llocs d'oci, restaurants, gimnasos... Cada pis ens parla de l'estatus econòmic
dels seus habitants, com més ric siguis més amunt de la torre podràs estar. Més
que mai l'expressió "els baixos fons" cobra un sentit d'allò més
literal (calor asfixiant, mala ventilació, res de vistes...).
El que ens expliquen comença d’una manera molt frívola:
sembla que ens vagin a parlar dels embolics amorosos d'uns nens amb diners,
però cap a la pàgina 100 comences a albirar que la història és més profunda del
que sembla a primera vista.
Com a temes importants tractats està tot l'assumpte de
les drogues. En tots els còmics
futuristes, apareix aquest element on veiem que tota la societat mostrada és
una yonki de diferents substàncies. Aquí aquest element és de vital importància
i ens donarà peu a diferents situacions primordials per al desenvolupament de
la trama.
Atès que els protagonistes són nens rics, és evident la
necessitat de tractar el tema dels diners
des de diferents punts de vista: el que no en té, el que en té però després es
veu privat d'ell, el que un està disposat a fer per aconseguir-ne, la
repercussió social dels diners...
Un altre aspecte tractat molt interessant és la genètica, tant el fet de ser modificat
genèticament per a ser alguna cosa que no vols deixar a l'atzar (i la condemna
que suposa ser perfecte genèticament, com si fos menys important l'aconseguit
dins d'un laboratori que no pas mitjançant la sort en barrejar aleatòriament un
òvul amb un espermatozoide) com el fet de poder provar sistemàticament si la
nostra herència econòmica va a parar realment als nostres fills biològics. Què
passa quan t’assabentes que els fills que has cregut que són teus en realitat
no ho són?
Hi ha moltes més coses interessants que es tracten a la
novel·la (amor, amistat, lleialtat...), però per no estendre’m massa us passo a
parlar dels personatges. El piso mil
està narrat en tercera persona, però cada capítol està escrit des del punt de
vista de cinc personatges diferents: Avery, Leda, Eris, Rylin i Watt. Cada
personatge és molt diferent i està molt ben caracteritzat. El problema (potser
és per l'edat que tinc) és que no hi ha cap personatge que m'agradi
especialment. Potser el que em cau millor és l’Atlas, i no el trobem com a
narrador (ja que fins pràcticament al final els seus pensaments es mantindran
ocults).
L'estructura de la novel·la és molt encertada. En el
pròleg, novembre de 2118, algú cau des de la terrassa del pis mil, encara que
no sabem si l'han empès o ha caigut. Després ens anem dos mesos enrere per
veure què ha passat per arribar a aquest punt. I en l'escena on dos mesos
després ens tornem a trobar a la terrassa, amb els personatges que pugen fins
allà, no sabem ni qui caurà ni si és un accident fins que cau. I això és d'un
mestratge sense igual.
Així que el que comença com si fos un episodi d'una sèrie
fàcil, amb nens macos malcriats i podrits de diners esdevé un thriller que t’atraparà sense remei. El problema és que ens deixen amb ganes de saber què passarà i encara
no hi ha data per a la publicació de la segona part.
El que menys m'agrada d’aquesta novel·la és que la
quantitat de personatges que hi ha et fa perdre el fil al principi. Les 100
primeres pàgines són massa introductòries i poden fer perdre l'interès a seguir
llegint la novel·la.
Però cal dir que és una història ben escrita amb elements
nous a tenir en compte.
Així que, si us agrada el tema, us animo a llegir aquesta
novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada