SINOPSI
Clémentine viu a París, en un esplèndid apartament amb
vistes a la ciutat i als seus teulades. És una noia jove, alegre i afortunada,
amb un treball que adora: llegir llibres a nois amb dificultats, ajudant-los a
que superin les seves pors a través de la teràpia de les paraules.
Albert Séraphin és un jove escriptor que, després
d'haver-se creuat amb Clémentine pel carrer, i quedar-enlluernat per ella,
converteix Clémentine en la protagonista de la seva novel·la. En publicar
aquest llibre, titulada Rondalla a París,
aquesta es converteix ràpidament en un best-seller; el públic s'enamora
bojament d'una novel·la que està escrita des del cor. Clémentine també llegeix
la novel·la, i en passar la última pàgina té una estranya sensació; intueix que
aquesta història té una mica de premonitori. Hi ha alguna cosa que transmet el
llibre que sembla pertànyer només a ella.
Clémentine descobrirà que el millor regal que un llibre
pot oferir és la seva capacitat per unir les persones i que aquests a vegades
són el salconduit per poder arribar a alguna cosa semblant al veritable amor.
FITXA
Algo parecido al verdadero amor
Cristina Petit
Publicació: 2016, Roca editorial
(320 pàgines)
Gènere: contemporani
|
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
OPINIÓ
PERSONAL
Algo parecido al
verdadero amor, de la Cristina Petit, ha estat una
lectura a la qual vaig arribar per casualitat en un intent de llegir alguna
cosa diferent. Des d'ara us adverteixo que aquesta novel·la no m'ha agradat
gens, en absolut. Només hi ha hagut una idea que m'ha agradat, però fins i tot
el seu desenvolupament no ha estat a l'altura de les expectatives. Significa
això que no us la recomano? Doncs, sorprenentment, no, i és que tinc la
sensació que pot haver-hi molts lectors a qui els pugui agradar. Així que,
encara que la meva valoració és completament negativa, us explico per què i
potser en els meus arguments trobeu alguna cosa que us faci decidir llegir
aquesta novel·la.
En primer lloc he de dir que no es tracta d'una novel·la normal, sinó d'una
faula, per tant l'estructura és senzilla, encara que sigui una metàfora en si
mateixa. Els personatges són plans, no evolucionen en absolut. Tal com
comencen, acaben. Reforça la idea de la faula frases famoses lleugerament
modificades però que es reconeixen clarament: "el més important és saber
que no se sap" (recordeu la famosa dita "jo només sé que no en sé
res", atribuïda a Sòcrates?)
Aquest estil "fabulat" té efectes col·laterals, a parer meu,
molestos, com, per exemple, l'abús de les onomatopeies i dels signes d'admiració,
que, si en la seva justa proporció ens poden ajudar a contextualitzar una
trama, la seva excessiva proliferació anul·la el seu efecte. És que els personatges
se saluden a crits?
El pitjor són els diàlegs, que són simples, no em transmeten res en absolut
i no tenen acotacions que ens ajudin a emmarcar l'estat emocional dels
personatges. Per a mi, ha estat com llegir un text en veu alta sense cap tipus
d'entonació. Crec que els diàlegs són una de les parts de la novel·la que més
mostren el mestratge d'un escriptor. Saber quan han de parlar els personatges,
quan ha de parlar el narrador, fer que els diàlegs ens aportin alguna cosa a la
història i no simplement que els personatges parlin per parlar... és un art que
no he vist en aquesta novel·la. D'altra banda (i no sé si és una sort o no), hi
ha massa part narrativa sense diàlegs, la qual cosa fa que la lectura sigui
molt pesada.
Hi ha massa detalls (llegiu joc amb la guia telefònica) que no aporten res
a la novel·la. I també hi ha escenes lacrimògenes per emocionar el lector que
trobo buides i artificioses. No cal plorar perquè una novel·la pugui ser
considerada "bona" i quan m’"obliguen" a vessar llàgrimes, ho sento, em sento estafada i
em fa ràbia.
La protagonista m'ha semblat odiosa, tediosa i insofrible en la seva
perfecció. Com si fos una fada padrina, és capaç de solucionar problemes
enquistats en les persones que hi acudeixen. Això forma part de l'estil de la
novel·la, és clar, i en no aprofundir en el desenvolupament de la història,
però tractant problemes greus al mateix temps, el resultat és que no em crec
res del que m'estan explicant.
La història romàntica (que en realitat no existeix) és una altra de les
coses postisses de la trama que té reminiscències de la pel·lícula Tens
un e-mail (protagonitzada pel Tom Hanks i la Meg Ryan). Per què dic que
no hi ha història romàntica? Perquè no està ben desenvolupada, perquè ja crec
en Cupido i en l'amor a primera vista, però si vols que cregui en alguna cosa
més, m'ho has d'ensenyar; puc creure en "elfs" si cal, però fes-los
creïbles.
Apa, va, alguna cosa me n'ha hagut d’agradar... doncs sí, m'ha encantat la
idea de fer teràpia amb la lectura dels llibres. És evident que la idea
m'entusiasma. Jo mateixa he recomanat llibres per ajudar a algú... i funciona.
Però, un cop més, el que no m'ha agradat és que no s'ha aprofundit en el tema.
Massa pla, massa fàcil, moralitat massa a la vista...
Us havia dit que a algú de vosaltres podria agradar-vos aquesta novel·la,
tot i que sé que ara mateix ho dubteu molt, per això us vull rematar aquesta
ressenya amb un matís. Aquesta novel·la m'ha semblat avorrida perquè no
m'agraden els contes, els vaig deixar quan era nena, ja que de seguida vaig
començar a llegir novel·les, així que definitivament no, les faules i els
contes no m'atrauen gens ni mica.
Sabeu a què em recorda la novel·la? A la pel·lícula Amélie, que, ho sento, em
va semblar una autèntica llauna. Ja sé que acabo de cometre un sacrilegi amb
aquest comentari, també sé que Amélie va ser un autèntic èxit i el
comentari generalitzat després de veure-la era "és tan bonica...".
Bé, doncs la veritat és que ni la vaig acabar de veure, perquè em vaig quedar
adormida i no em van quedar ganes de tornar a intentar veure-la. Així que,
encara que Algo parecido al verdadero amor no
m'ha agradat gens, estic segura que a tots els qui van gaudir amb Amélie
els encantarà.
En fi, si voleu formar-vos les vostres pròpies opinions a partir de les
meves impressions, no deixeu de llegir Algo parecido al
verdadero amor, perquè potser a vosaltres us agradi
aquest estil fabulat. Ja m'ho explicareu.
Si vols comprar el llibre, clica aquest enllaç:
Si vols comprar el llibre, clica aquest enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada