LES MEVES LECTURES (MARÇ 2017)

La meva lectura aquest mes ha estat la següent... i la teva?

M'agrada explicar què m'han semblat els llibres que llegeixo, però m'és impossible fer-ne ressenyes de tots, així que faré una petita valoració de cadascun d'ells que us pugui guiar a l'hora de decidir si us interessa algun en particular.

MARÇ 2017

(leed la versión en castellano pinchando sobre la bandera)

La institutriz silenciosa, de Julie Klassen

Romàntica històrica.

Aquesta novel·la
mereix una ressenya, que faré en algun moment, perquè m'ha semblat molt recomanable per diferents motius.

Novel·la històrica molt ben ambientada, amb detalls que són fruit d'un gran treball de documentació, que agradarà a les lectores de Jane Austen o Charlotte Brontë.

La història romàntica és completament blanca, la qual cosa ens permet valorar el seu desenvolupament amorós molt intensament, ja que s'atura en molts altres detalls que no tenen res a veure amb la tensió sexual.

Des del primer moment em va atrapar la seva lectura que completa amb girs inesperats i misteris per resoldre.

Valoració: ⭐⭐⭐⭐

Confiaré en ti, de Kristan Higgins

Romàntica contemporània.

Des del punt de vista tècnic, la història es nota molt treballada en els detalls, respecte tant dels personatges com de les subtrames que formen el desenvolupament general de la novel·la.

Els protagonistes arrosseguen una càrrega emocional interessant que donarà valor a la novel·la.

Totes les petites subtrames quedaran tancades, cosa que ens dona encara més la sensació de novel·la rodona.

L'argument tracta dos temes molt interessants i difícils: l'obesitat i la dificultat de trobar la manera d'ajudar a un ésser estimat. I aquí és on l'escriptora es llueix especialment.

Però no m'han agradat tres aspectes de la novel·la: la introducció, que és massa llarga; els flashbacks, que són extraordinàriament extensos, i la família del protagonista masculí, que, de tan extravertida que és, acaba semblant una exageració d'alguns tòpics.

La meva conclusió és que, tot i ser una bona novel·la, aquesta història no m'ha arribat al cor.

Valoració: ⭐⭐⭐

Todo en una noche, de Kylie Scott

New adult.

Novel·la indiscutiblement addictiva, encara que no té res especialment d'interessant. Noi s'enamora de noia. Noia s'enamora de noi. Discuteixen. Es reconcilien. Ja està.

Tot i així, la recomano com a lectura per passar l'estona perquè està ben escrita.

Valoració: ⭐⭐

En la puerta de al lado, de Huntley Fitzpatrick

New adult.

Sorprenentment genial.

Aquesta novel·la m'ha fet recordar què sentia jo quan era adolescent (tot i que, afortunadament, mai em va passar el que a la protagonista). Però sí que he sentit la impotència de dependre dels meus pares (el normal) i no poder prendre algunes decisions. Quan ens fem adults de vegades se'ns obliden alguns d'aquests desitjos idealitzats per fer un món millor, grans aspiracions juvenils en què preteníem que la nostra vida tingués sentit. Realment som incapaços de governar el nostre destí quan depenem econòmicament d'algú? Aquestes i altres preguntes igualment interessants es posaran al descobert amb aquesta novel·la.

El final va ser decebedor perquè no quedava tancat del tot. Em va donar molta ràbia fins que vaig saber que hi havia una continuació, amb altres protagonistes, però que anava a desenvolupar-se en el mateix entorn i que conclouria altres històries secundàries de la trama, així que em vaig tornar a reconciliar amb l'autora, i tant em va agradar el seu estil que em vaig llançar a llegir dues novel·les més seves. Us explico què m'han semblat.

Valoració: ⭐⭐⭐⭐

No es lo que parece, de Huntley Fitzpatrick

New adult.

Després de llegir En la puerta de al lado em va ser impossible resistir-me a llegir la continuació. I crec que encara m'ha agradat més. El tema dels fills ja s'insinua en el primer: família nombrosa versus família monoparental amb dues filles. El sacrifici que han de fer els fills (no només els pares) d'una família nombrosa (menys diners per anar a la universitat, criar els seus germans...) i els avantatges (empatia, amor, generositat...).

Però en aquesta novel·la es retorçarà encara més el tema de la paternitat, de la maternitat, dels fills, de les adopcions... No és un tema nou, però sí que està exposat d'una manera diferent, i al meu parer molt encertat. Hi ha una cosa que és impossible d'explicar quan tens fills, de fer comprendre als qui no en tenen, i és que, malgrat totes les renúncies personals, tenir un fill t'omple d'una manera absolutament impensable, et fa ser millor persona, et fa lluitar per un ésser indefens que no sortiria endavant sense tu. En aquesta novel·la he vist aquesta contradicció magistralment exposada, i penso que és la novel·la juvenil més madura, coherent i meravellosa que he tingut el plaer de llegir.

Absolutament recomanable.

Valoració: ⭐⭐⭐⭐

Pensé que era cierto, de Huntley Fitzpatrick

New adult.

Seguint l'estela d'aquesta escriptora, no podia deixar de llegir aquesta tercera novel·la, i per a mi ha estat una decepció. Segueix estant ben escrita, però triga molt a començar, la introducció de la trama és massa llarga. El conflicte dels protagonistes ve d'un temps enrere, així doncs l'escriptora va explicant retalls del passat que es barregen amb el present i a mi aquest recurs no m'agrada massa i crec que l'escriptora no ho acaba de resoldre bé. És clar que, a mesura que va avançant la història, vols saber què dimonis ha passat, i no conèixer els pensaments del protagonista masculí fa que estiguis en sintonia amb els dubtes de la protagonista femenina, que se sent insegura i no acaba de fiar-se del que que en realitat sent ell. Així que t'acabes ficant de ple en la novel·la, però no flueix amb tanta naturalitat com en les anteriors.

El tema d'aquesta novel·la, en canvi, sí que és molt interessant: descobrir si l'amor adolescent, l'amor veritable adolescent, pot durar per sempre. Tenint en compte que estem en una novel·la New Adult, aquest tema és molt arriscat i considero que val la pena de llegir. A més el situa en un ambient on les diferències socials són molt patents i escollir als 18 com vols que sigui la teva vida serà determinant de tot el teu futur. Per descomptat, no deixa el tema estrella que intueixo que és marca de la casa: la família, en aquest cas, un matrimoni separat amb un fill amb necessitats especials.

Segurament, si no hagués llegit aquesta novel·la després de les dues anteriors, m'hauria agradat més, però, com que va ser la tercera d'aquesta escriptora, no em va acabar de convèncer. Encara que, com ja he dit, tracta de temes que són interessants.

Valoració: ⭐⭐⭐

Siempre dama de honor, de Lindsey Kelk

Chick-lit.

Aquesta novel·la no m'ha agradat gens.

La trama és insulsa, res del reclam publicitari de "divertidíssima" que anuncien a la portada, tot i que, comentant-ho amb una amiga, aquesta em va dir que l'humor britànic és molt diferent al nostre i que potser ells sí que consideren que aquesta novel·la estigui plena d'humor (ho dubto molt).

Tampoc trobareu aquí una trama romàntica, ja que, encara que de seguida veiem amb qui acabarà la protagonista, no ens explica, ni desenvolupa, cap història que la justifiqui. Previsible sí, encara que sembla que hagin eliminat les pàgines que ens puguin fer creure que l'"amor" (podem dir-ho així?) entre la protagonista i un personatge absolutament secundari hagi pogut sorgir.

Els personatges són un altre punt feble. Cap em cau bé, estan poc perfilats i tenen reaccions incoherents.

Bé, potser us agrada aquesta escriptora, però jo, que no la coneixia, no crec que torni a llegir res més d'ella.

Valoració: ⭐

RELECTURES

A més d'aquestes novel·les, que no havia llegit, he rellegit la saga Crepúsculo de l'Stephenie Meyer.

Aquest mes m'ha donat per llegir novel·la juvenil 😏. Volia saber què sentiria a tornar a llegir sobre Edwuard i Bella, i no m'ha decebut. Segueix enganxant-me des de la primera frase, segueixo gaudint amb els diàlegs i segueixo a veient la Bella com una protagonista femenina forta, intel·ligent, que lluita pel que vol.