15.4.18

RESSENYA "ESAS BENDITAS MANOS", de la Maite Ruiz-Sarmiento

SINOPSI

Un funeral, una llista de propòsits i un tren d'alta velocitat seran els tres elements que marcaran l'inici d'una nova vida per a la Daniela, allunyant d'un passat dominat per l'autocompassió.
Després d'una peculiar entrevista de treball, unes sonores riallades i la troballa accidental d'una llista de desitjos, l'Adrien s'enfronta per primera vegada a la possibilitat que la seva vida no sigui tan perfecta com ell creu. Serà capaç de confeccionar la seva pròpia llista?
En un balneari de luxe inicien la seva accidentada història d'amor, impulsada per les màgiques mans de la Daniela i els misteriosos missatges de l'Adrien.
Un món protagonitzat per les joies, en què un collaret rescatat del passat obligarà a la Daniela a plantejar molts interrogants per als quals no està preparada.
El misteri d'una famosa obra d'art, una cançó que porta per títol un nom de dona i un viatge improvisat a un paradís a Panamà li proporcionaran algunes de les respostes que necessita per entendre el seu passat i el de l'Adrien.

FITXA
Esas benditas manos
Maite Ruiz-Sarmiento
Publicació: 2017
Editorial Ediciones Coral romántica (831 pàgines)
Gènere: Romàntic

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓ PERSONAL

📓 Esas benditas manos, de la Maite Ruiz-Sarmiento, és una novel·la que em van recomanar, i que, si no hagués estat així, no li hagués donat una oportunitat.

Sé que queda molt malament jutjar un llibre per la portada, però de vegades, és l'únic element que tens per decidir, i tot i que després de llegir la novel·la tant les mans com la joia tenen la seva raó de ser... doncs això... que no és una portada que m'hagi agradat massa.

Però la novel·la, sí. Les seves més de 800 pàgines se'm van fer molt curtes. Realment no paren de passar coses, és una novel·la amb una trama molt dinàmica que t'atrapa de seguida i que no et deixa anar fins al final.

Rere una trama romàntica, la novel·la amaga uns valors que, tot i que no són originals dins d'aquest gènere, sí que ho són en la manera en què estan exposats: la importància de no deixar-te trepitjar, la necessitat de preservar la pròpia individualitat, ser capaç d'enretirar la confiança atorgada quan se'n fa un mal ús... 

📓 Els personatges. El que més m'agrada dels personatges és que són molt imperfectes, són com la vida mateixa, amb les seves contradiccions, les seves debilitats, els seus errors i els seus encerts. Sento debilitat pel Nico, per aquests amics de l'ànima que estan sempre, que et fan costat, et consenten o et posen al teu lloc segons el que en realitat necessites. Que són indestructibles en la seva amistat per tu. Nico forever.

La Daniela, la protagonista femenina, ens mostra molt bé com és una persona a la qual han anat minvant la seva autoestima i com s'esforça per no caure de nou en actituds autodestructives. M'agrada la seva alerta interior de "stop a les relacions tòxiques", en les quals la novel·la romàntica de vegades cau sense voler quan els protagonistes aguanten fora mida per la recompensa d'un amor que ho supera tot. En aquest cas, la Daniela arrossega un passat que la posa en guàrdia davant de situacions que la poden rebaixar. Molt interessant.

L'Adrien, el protagonista masculí, és ple de llums i ombres. Les seves llums són romàntiques, però les seves ombres són nefastes. Ratllant la crueltat, aquest personatge s'obrirà davant els lectors d'una manera descarnada. Fins on es pot perdonar l'ofensa? Fins on arriba la comprensió per un trauma passat? El procés de recuperació que pateix l'Adrien és llarg. A diferència de la majoria de les novel·les romàntiques, un petó de princesa no despertarà immediatament de la letargia al príncep. L'amor potser no serà suficient per curar. I el viatge fins a la superació del dolor... serà massa llarg? Hi haurà trobat un substitut la dona que el pot salvar del dolor? De vegades el temps corre en contra, i, si despertes tard, potser hauràs perdut el que més volies.

Els secundaris també m'han agradat. I, sense revelar res, com a personatge m'ha encantat l'amiga de la Daniela, l'Ana. Molt arriscat i molt encertat. Molt bé.

📓 Estil. Com ja us he dit, té un estil àgil i molt fàcil de llegir. És una història romàntica típica, però que està esquitxada de detalls que la fan diferent. I agraeixo moltíssim que no hagin dividit la història en dos llibres, perquè llavors es duplica el preu que paga el lector per una sola novel·la.

📓 Estructura. És absolutament lineal! I, com ja sabeu, és una cosa que valoro molt. Hi ha moments que ens porten al passat en forma d'explicació o de flashback, però tan ben embastats en la trama que no et talla el fil argumental per a res.

📓 Misteri. Hi ha misteris que s'aniran desvetllant. El més important és el somni recurrent de la Daniela, però hi ha molts més embrancats en la trama principal, a més de petites subtrames que s'aniran desenvolupant.


📓 Conclusió. He gaudit llegint aquesta novel·la. Té un estil fresc ple d'escenes algunes sorprenents, algunes divertides, però totes plenes de sentiment, que no et permetran deixar anar el llibre fins que l'hagis acabat. Si voleu una història romàntica amb personatges potents, escenes ben lligades i alguna sorpresa, no deixeu de llegir Esas benditas manos.

Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar el llibre, punxeu l'enllaç (paper a 14,25 euros i digital a 1,90 euros):

Cap comentari:

Publica un comentari