Ahir mateix explicava a un menor que no podia fer comentaris positius de les meves ressenyes si no se les havia llegit, encara que em volgués donar suport, perquè hi havia llibres eròtics, per exemple, que ell no sabia ni que ho eren, i que no quedava molt bé que els comentés. La pregunta va ser ràpida: I tu, per què llegeixes novel·les "marranes"? I li vaig contestar: "Bàsicament, perquè vull". I ell, va aixecar una cella i em va preguntar incrèdul: "Què passa? És cultura?"
Doncs, sí, realment s'aprèn molt llegint novel·les eròtiques, però aquesta no és la qüestió, la pregunta important és: Per què llegim?
Llegir sempre han dit que dóna cultura. Jo més aviat crec que la cultura la dóna llegir llibres d'assaig: polítics, econòmics, d'història..., però la novel·la... llegint novel·la adquirim cultura?
Crec que llegir novel·la enriqueix, podem conèixer altres maneres de fer les coses que nosaltres fem, podem conèixer detalls d'altres llocs, podem ampliar el nostre vocabulari. En definitiva, llegir novel·la també ens dóna molta informació en un format divulgatiu que ens fa atractiu el fet d'aprendre. Tot i que ha de quedar clara la diferència entre la realitat i la ficció... no volem convertir-nos en Quixots...
Però, llavors... llegim per aprendre coses? Quan vam llegir tots La carta esférica, d'Arturo Pérez Reverte, la vam comprar per conèixer detalls de la navegació? Quan vam llegir El senyor dels anells, de Tolkien, havíem de fer algun crèdit sobre fantasia? Quan vam llegir Amos y mazmorras, de la Lena Valenti, volíem practicar sado? Quan vam llegir Regálame París, d'Olivia Ardey, buscàvem una guia de París, o un manual de com enamorar-se? Quan vam llegir Palmeras en la nieve, de Luz Gabás, buscàvem informació sobre la colònia de Fernando Poo?
Vam llegir cadascuna d'aquestes novel·les pel pur plaer de gaudir de la lectura. Llegir, encara que té uns avantatges afegits: coneixement, vocabulari, amplitud de mires, produeix plaer en ell mateix.
La qual cosa em porta a l'última qüestió que us vull plantejar: classifiquem les novel·les en categories positives (o llibres que queda bé dir que llegim) i negatives (o llibres que no confessem mai que ens agraden perquè ens fan semblar menys intel·lectuals) o podem trobar talent en tots els gèneres de la novel·la? És evident que hi ha novel·les mal escrites i novel·les que estan tocades per les muses, però és igual de difícil escriure amb talent ja sigui humor, història, drama, juvenil, èpic, romàntic, fantasia, ciència ficció o eròtic. Valorar una novel·la pel gènere al qual pertany, crec que és simplista i injust.
No he aprofundit en cap de les preguntes que t'he plantejat, perquè espero que tu tinguis ganes de continuar parlant-ne:
1. Per què llegim?
2. Llegint novel·la adquirim cultura?
3. Podem trobar talent en tots els gèneres de la novel·la?
Què et sembla si em contestes i iniciem un debat?
Llegueixo per viure.
ResponEliminaLleguin tens la total llibertad d'endinsar-te en altres vides,
de somniar, de recórrer un univers infinit de possibilitats.
insisteixo, llegueixo per viure.
Gràcies Maria Jose pel comentari. Ahir una amiga publicava al Twitter un estudi del Periódico sobre els lectors que assegurava que qui llegeix és més feliç que qui no llegeix. És cert que hi havia poca diferència en els resultats però la balança s'inclinava cap als lectors. Jo estic d'acord amb el teu "llegeixo per viure" i és que llegir s'ha convertit també en la meva vida. Em guanyo la vida llegint, desconnecto llegint, gaudeixo llegint, aprenc llegint, jugo llegint. I a més aconsegueixo viure altres vides, la dels personatges. Suma de letras té un eslògan a la seva pàgina que em sembla meravellós i encertat: "un dia sense llegir és un dia perdut". Una abraçada.
ResponElimina