Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 
La seva filla Eadlyn és orgullosa, egoista, prepotent i creu que no necessita cap home per fer-se càrrec de la seva pròpia vida i dels interessos del seu país. Però els seus pares han decidit organitzar una altra selecció, tot i que aquesta vegada seran trenta-cinc homes els qui es presentaran al concurs. Eadlyn fa tot el possible perquè la selecció no es dugui a terme, però, quan veu que és impossible negar-s'hi, decideix sabotejar-la, tot i que... quan comenci a tractar amb els nois que s'han presentat i els vagi coneixent, començarà a conèixer-se a si mateixa i quedarà atrapada pels seus propis desitjos i els dels seus pares.
Quan Kiera Cass va anunciar un nou llibre de la saga, va causar una certa sorpresa, perquè... no havia acabat ja la història de la selecció? Era una manera d'allargar-la una mica artificialment? Bé, doncs ha estat una veritable meravella llegir La Heredera. I la intriga amb què et quedes al final et fa desitjar que surti aviat el següent llibre...
En aquest nou lliurament, l'escriptora ens planteja unes quantes preguntes molt interessants. Una d'elles és si la gent és capaç de trencar amb costums que estan molt interioritzades encara que ja no hi hagi una llei perquè es compleixin. A la primera trilogia el sistema polític de les castes va ser el tema principal, l'objectiu que es va marcar l'America per millorar la vida de les persones a les qui possiblement anava a governar. Un cop abolida la llei... la gent és capaç de marcar el seu propi camí? La llibertat exigeix un esforç constant, i el més important és el fet de pensar per un mateix. Necessitem un govern que ens digui com hem de pensar, actuar, en què podem treballar? Bé, és una línia de pensament que propicia un debat.
Una altra pregunta que ens planteja és si algú que ha viscut entre cotons és capaç d'entendre, assumir i pensar com algú molt desfavorit. Per molt bona educació en valors que algú hagi tingut, és possible que una persona privilegiada, rica i amb recursos es pugui posar a la pell de qui pateix per sobreviure, per poder menjar cada dia, per seguir vivint tot i la frustració? Sentir-te estimat i acompanyat, fa que consideris normal aquest amor i no li donis cap importància?
Aquestes i altres qüestions aniran sorgint al llarg d'aquest nou llibre, amb la meravellosa prosa de Kiera Cass, que ens introduirà en el món de l'Eadlyn i ens farà veure la selecció des de l'altre costat, és a dir, des del costat de la persona que ha d'escollir, que té por d'escollir a algú que no l'estimi o que mai trobi de qui enamorar-se.
Aquí també trobarem intrigues que ens mantindran en suspens. I ràpidament ens posarem en situació.
Vas llegir els altres llibres de la saga La selecció i t'has quedat amb ganes de més? T'agradaria experimentar el fet de tenir a trenta-cinc homes disposats a conquerir-te? Vols seguir pas a pas la conversió d'una persona que es creu important per raó del seu naixement a ser important per ella mateixa? Enganxa't de nou a la saga La selecció de Kiera Cass.
Web de l'autora
Llibres de la saga:
a. La reina
b. El Príncipe
1. La Selección
c. La favorita
2. La Élite
d. El Guardián
3. La Elegida
4. La Heredera
Ja sóc aquí! (Sóc la de Tuiter ☺️☺️). A veure, la meva opinió:
ResponEliminaEm va agradar que és un llibre entretingut i amè, com la resta. També el rerafons social trobo que està ben enfocat (tot i q es passa molt més per sobre q en altres sèries, com Els jocs de la fam)
Coses que no em van agradar tant: el que passa dins el castell...
1. Que es convoqui una selecció per entretenir el poble no té massa sentit i a sobre són els reis "moderns" Maxon i America els q continuen optant per aquesta via.
2. Des del principi està clar qui serà el guanyador d'aquesta selecció.
3. Sincerament, potser és perquè estic despistada, però apart d'un parell o tres de pretenents... No recordo ni nom ni res significatiu de la resta. Distingir tants personatges q no surten massa estona m'ha costat molt i crec q tb es cosa de l'escriptora evitar q això passi.
4. Culpa meva però... En començar no sabia que tenia segona part, quina ràbia quan ho vaig veure :(
5. Finalment, des de la trilogia inicial tot el plantejament de la selecció em semblava forçat (35 noies/nois q estan més o menys enamorats o disposats a casar-se amb l'hereu, cites amb uns i altres, l'afegit de reality show...). Per això, continuar explotant la idea inicial (tres seleccions contant la de la novel.la curta de La reina) em sembla massa... Tinc el defecte de voler acabar sempre les sèries q començo així que... Kiera Cass, si us plau, no facis una novel.la de la selecció del fill/filla de la Edelyn i el K. :)
PD: el que frisso per començar és el de Martina de Beta Coqueta... Però esperaré fins primers de febrer per llegir els dos d'una tirada, d'aquell sí que no podré quedar-me a mitges ����
Hola Laura, quina alegria. El teu comentari és molt, molt fonamentat. M'encanta!!! Et contesto punt per punt com has fet tu. Sento dir que no he llegit Els jocs de la fam (tot i que he vist les pel·lícules excepte l'última), per tant no et puc fer una comparació entre les dues sagues, tot i que La selecció, encara que és una novel·la distòpica, té un aire a la Ventafocs, que la fa sentir més amorosa i tendre que el que suggereix Els jocs de la fam. Dit això, començo:
Elimina1. Des del meu punt de vista, els reis no convoquen tant una altra selecció per al poble com per donar una lliçó a la seva filla. Sí que és cert que el poble no ha assumit que ara és lliure i hi ha revoltes, però penso que en aquesta nova trilogia l'ambient distòpic és una distracció del que realment importa: pot una persona que no ha tingut privacions entendre algú que no té ni el més bàsic? I la pregunta més important: pot algú a qui mai li ha faltat amor ser conscient del tresor que té? Dit això, entenc perfectament que el reality és en si mateix una mica forçat, però no ens va semblar estrany en la Ventafocs, i el pare del rei organitza un ball perquè el príncep trobi esposa... ara resulta que amb les noves tecnologies tenim un "gran hermano". Una mica forçat, sí. Però puc imaginar-m'ho.
2. Completament d'acord amb qui serà el guanyador. Cap dels altres donen la talla. Però en la primera trilogia també estava claríssim qui guanyaria... el que no estava tan clar eren els motius que farien que l'America es quedés amb el príncep: amor o un sentit del deure envers el poble?
3. Absolutament d'acord. Jo també sóc moooolt despistada i em costa recordar els noms dels personatges. De vegades els escric i tot!!! Però és cert que no hi ha cap pretendent que doni la talla. Una llàstima.
4. També d'acord amb la teva apreciació. De fet crec recordar haver llegit en algun lloc que en principi només havia de ser un llibre més i que l'escriptora ho va allargar. El final tan summament sorprenent va evidenciar que no s'acabava, però em sembla que va ser una decisió d'última hora.
5. He de confesar que no he llegit "la reina", pel mateix motiu. Crec que Kiera Cass escriu molt bé i les seves novel·les són molt coherents i amenes però estic una mica cansada de llegir més sobre el tema. M'agradaria que Kiera Cass escrivís altres novel·les, que estic segura que serien estupendes.
I pel que fa a Martina... Jo ja l'he acabat!!!!! És absolutament fantàstic. Tinc pendent fer una ressenya... i no puc esperar al 18 de febrer que surti la segona i última part. L'Elísabet Benavent és absolutament magnètica. Escriu una paraula i ja estic enganxada!!!
Laura, moltíssimes gràcies per aquest súper comentari i espero veure't per aquí altres vegades. Una abraçada virtual!