19.10.15

La noche soñada. Màxim Huerta (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Justo és un nen de 12 anys que ha decidit prendre les regnes de la seva vida i fer alguna cosa que canviarà per sempre el seu entorn familiar. En la mística nit de Sant Joan, la nit màgica en què tots demanen els seus desitjos, ell, Justo Brightman, va fer-los realitat.


Per primera vegada en la meva vida he anat a una cita a cegues: vaig agafar un llibre a l'atzar de Màxim Huerta i sense saber quin tipus de llibres escrivia ni quin tipus d'històries explicava em vaig submergir en les pàgines del desconegut. No estava nerviosa, només expectant davant les possibilitats que s'obrien davant meu, i confesso que durant les primeres pàgines (i potser alguna més) no tenia ni idea del que estava llegint. Era una novel·la juvenil? Era potser una novel·la amb referències màgiques? Incertesa. Semblava una novel·la costumista, però tenia certs elements inesperats...

El temps de la novel·la era erràtic, on som? En el passat, en el futur? Anem cap endavant, cap enrere. I tornem a la nit màgica cop i un altre. Evitem parlar d'ella, i no se'ns va del pensament. Però, tota la trama està en la imaginació del protagonista? Hi ha alguna cosa de veritat? Tot sense ordre ni concert. Com la vida mateixa. Quan recordem sense venir al cas. Quan volem oblidar i no podem. Quan volem recordar i som incapaços.

I, de sobte, com una fletxa de llum que va directa al teu cor sents que ho entens, encara que el teu cap encara camini perdut entre la fantasia, la màgia i la realitat, el teu cor ha entès quin és el propòsit de la història: buscar desesperadament la felicitat. L'amor. L'amor incondicional d'un nen per la seva mare. El primer amor d'un adolescent. L'amor d'una mare que, per damunt de records i oblits, sent. Les segones oportunitats. L'absoluta convicció que l'amor, si es vol, es troba.

No puc detallar més, la novel·la va fent girs inesperats, i no revela el seu gran secret fins pràcticament al final. I quan creus que ja ho tens, que ja ho has endevinat, una nova sorpresa t'arriba al cor i plores, i no pots parar ni de llegir ni de plorar. Mocador eixugant llàgrimes, llibre en el pit i la mà agafant la de la teva parella, o la del teu fill, per sentir que tu també has aconseguit la teva pròpia felicitat.

No puc fer altra cosa que recomanar aquesta novel·la. A mi, m'ha arribat a l'ànima.


Llibre signat a Neus Milà, del nostre blog La teva lectura i la meva

3 comentaris:

  1. Si un llibre pot commoure fis a fer-te

    escriure aquesta ressenya tan meravellosa,

    jo també vull llegir-ho...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb el que diu la Carme!! A més, Jose, jo el tinc, ja te'l passaré!!

      Elimina
  2. Gràcies Maria Jose, realment t'arriba al cor, perquè al final de la novel·la, l'escriptor posa veu a un problema molt actual que estic segura que ens toca de prop a tots. No vull fer spoilers. Llegeix el llibre i ja m'ho diràs.

    ResponElimina